EL PUNT, 14 de maig de 1996
NO BALLAREM COM UNA BALDUFA
Manuel Castaño
Ara criticaran els sardanistes de Lleida perquè no volen actuar amb els seus veïns que practiquen danses com... les sevillanes, tan respectables com alienes; i els que més els criticaran seran aquesta mena de gent tan característica que entenen, respecten i encoratgen qualsevol tradició folklòrica excepte la pròpia. Sort que encara queda algú que sap que una identitat cultural està mes enllà de les modes, les subvencions i les conveniències, i que no entén que un ajuntament democràtic converteixi el que fins ara havia estat una trobada de grups tradicionals catalans en un festival d'aquells que abans se'n deien "de coros y danzas", res més que un mostrari del tipisme regional de les Espanyes. Són ganes de provocar. Costa tant d'entendre que no ens entendrem mai si no es permet que tothom balli el que vulgui i es faci el seu ambient, i que no fa cap falta organitzar una desfilada de varietats sota un tendal per simular una identitat i una cohesió que no existeixen? Hi ha qui voldria negar la vitalitat de la cultura catalana presentant-la com un invent de quatre conspiradors, o tancar-la en el museu de les glòries antigues incompatibles amb la vida moderna, i en l'avantguarda d'aquesta ofensiva secular hi ha, ara, els partidaris del multiculturalisme i el poti-poti, els quals estan preparant alguna cosa anàloga als assortiments d'entrants que preparen les fondes sense identitat culinària, que a còpia de plates de fregitel·les variades aconsegueixen que tots els gustos es perdin, provoquen una afartada abans d'hora i treuen el gust pels segons plats. I aquest país el que necessita és una bona cuina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada