dilluns, 30 de setembre del 2019

pd 1618 Matins de setembre

... Quan torno a casa em capbusso una estona a les xarxes per intentar deduir si els catalans estan indignats o desanimats, si la famosa tardor calenta només serà tèbia. Hiperventilats, rebentistes, lliristes. Els nivells d’agressivitat s’enfilen i s’enfilen fins a fer-me plegar... Em pregunto què em fa estar contenta: els petits grans èxits dels amics que lliuren una batalla personal, l’alegria d’una trobada familiar, els projectes que acaben de néixer. I què em fa venir ganes de plorar: les incerteses pel futur dels meus fills, l’estona que dediquem a parlar de la salut (o la falta de) amb els de la meva quinta, la desolació que percebo en tots aquells que, com jo, confiàvem no fa tant que ens en sortiríem.
Sílvia Soler

diumenge, 29 de setembre del 2019

pd 1617 L'indult no pot ser moneda de canvi

Parlem de presos preventius emparats pel principi de presumpció d’innocència; en conseqüència, l’indult no hauria de ser mai una moneda de canvi. 
 Si bé es tracta d’una mesura excepcional, el nombre d’indults que s’han concedit a Espanya en el passat ha estat elevat. Curiosament, és en l’època del govern d’Aznar quan es van concedir més indults, especialment els que afectaven casos de corrupció. En aquest sentit, des del 1996 hi va haver 227 indults relatius a delictes de corrupció; 139 corresponents a l’època Aznar, 62 a Zapatero i 17 a Rajoy. Les xifres indiquen que entre el 2007 i el 2012 la tendència ha estat d’una mitjana de 400 indults anuals. A partir d’aleshores, s’han anat reduint: dels 190 casos del 2013, s’ha passat als 26 del 2017. En aquest sentit, sembla que la tendència és clarament a la baixa. 
Esther Giménez-Salinas

divendres, 27 de setembre del 2019

pd 1616 L'abisme espanyol

Si volem que tot continuï com és, cal que tot canviï”. Aquesta és la frase més citada d''El Gattopardo', en la traducció de Pau Vidal... Quan la premsa internacional rep les quartes eleccions en quatre anys com un pas cap a l’abisme espanyol està dient el mateix que Tancredi: si Espanya no afronta els seus problemes de fons amb reformes serioses –i el seu gran problema de fons és Catalunya– camina cap a l’abisme. O canvia o s’enfonsa. Però el programa amb què es presenten a les eleccions tots els qui les poden guanyar és no canviar res. Al contrari, blindar encara més el que s’està enfonsant...
Vicenç Villatoro


dijous, 26 de setembre del 2019

pd 1615 Setmana Tràgica

" En Barcelona la revolución no se prepara por la senzilla razón de que está preparada siempre"   
Angel Ossorio y Gallardo, Governador Civil de Barcelona.
Diario de sesiones de las Cortes, 5 de juliol de 1910,
referint-se als fets del juliol de 1909, coneguts com a Setmana Tràgica.

dimecres, 25 de setembre del 2019

pd 1614 Un duel de complexos (i 2)

(arafamesdunany)
...  La transacció és el pitjor pecat per a la mentalitat de la hidalguía. El fet que allò que a Catalunya s’anomena pactisme a Espanya es conegui com a pasteleo o, encara pitjor, chantaje, és un resum perfecte de dues manera d’entendre la relació entre forces oposades... (Catalunya) La inseguretat d’un país que fa segles que viu amb la por a l’absorció o la dissolució. No som prou febles per desaparèixer, però tampoc prou forts per esdevenir un estat... Està prou demostrat que l’estat espanyol no farà cap pas per resoldre la situació catalana si no s’hi veu obligat per les circumstàncies, si no s’adona que, en aquest conflicte cronificat, també hi té molt a perdre. Molt més que l’amor propi... Si no hi ha un sorprenent gir cap al sentit comú, tindrem motius per preocupar-nos. La força bruta, en mans de sentimentals, és doblement perillosa.
Toni Soler

dimarts, 24 de setembre del 2019

pd 1613 Un duel de complexos 1

(arafamesdunany)
... A la majoria de països l’odi es dirigeix contra l’estranger. En el cas espanyol, fa la sensació que els catalans han adquirit aquest estatus. L’independentisme buscava una ruptura política i no emocional; però s’ha trobat justament amb el contrari... A Espanya, a falta d’un autèntic èxit nacional (futbol a part) o d’una victòria militar, l’exhibició rojigualda celebra la repressió policial, política i judicial sobre una part de la població -totalment desarmada- i reivindica l’orgull nacional enfront de sentiments identitaris pacífics, que es consideren, ras i curt, una traïció... No és una qüestió política, sinó sentimental, d’amor propi... Espanya és un país poderós però encara és presoner dels seus complexos i les seves oportunitats perdudes. Un país segur de si mateix no hauria tingut una reacció tan histèrica davant d’un conflicte territorial que no ha estat precisament un estirabot, sinó un procés llargament covat a base de desavinences, injustícies i greuges...

Toni Soler


dilluns, 23 de setembre del 2019

pd 1612 Òmnium classista?

(arafamesdunany)
G​irebé en el mateix moment que Ciutadans acusava Òmnium de ser una institució oficial pagada amb diner públic, un grup de militants de Podem criticava Xavier Domènech per donar suport a Òmnium, una entitat “classista”. En aparença són acusacions contradictòries, que arriben des de dos extrems diferents. En la pràctica són dues maneres de fer la mateixa acusació. Ignoren o volen ignorar uns i altres que Òmnium té molts socis, que paguen, i que són d’extraccions socials molt diverses (i els números ho demostren amb una claredat aclaparadora). No ho saben o no ho volen saber: no els quadra en els seus motlles ideològics inflexibles, que exigeixen que no tan sols Òmnium sinó tot el catalanisme en general sigui cosa de quatre i, si pot ser, burgesos. El fet que el catalanisme sigui transversal, popular i interclassista els trenca els esquemes i els incomoda, a uns i altres​...​
Vicenç Villatoro

diumenge, 22 de setembre del 2019

pd 1611 Cinc idees bàsiques per avançar

(arafamesdunany)
Unitat de geometria variable. Unitat, sí. Però no a qualsevol preu. La unitat s’ha de fer a partir d’uns objectius comuns clars. Ha de ser pragmàtica... La unitat només és possible si s’entén que les discrepàncies dins l’independentisme són d’estratègia, no d’objectius, no de fons...
En defensa de la democràcia. El procés sobiranista català és profundament democràtic i s’enfronta a un estat cada cop amb més tics autoritaris...
Preservar les victòries ... És imperdonable que estiguem malaguanyant la victòria del 21-D...
Acabar amb el 155. No es pot dir seriosament que el 155 és un mal menor. No: és un mal major, gravíssim...
Zero violència... No només per no donar arguments a una justícia, uns polítics i uns mitjans de comunicació que per si sols ja s’inventen falses violències, sinó també perquè el sobiranisme i l’independentisme si s’han fet majoritaris ha estat precisament per la seva pulcritud en les formes, pel seu immaculat esperit cívic, pacífic, inclusiu... Per a l’Estat no hi ha pitjor enemic que un enemic amable, civilitzat, democràtic. Contra la força i la imposició, l’enginy i la tolerància.
Ignasi Aragay

dissabte, 21 de setembre del 2019

pd 1610 Sota el setge del racisme protestant

(arafamesdunany)
... De totes les barbaritats que s’han dit aquests dies en mitjans espanyolistes, brillen amb llum pròpia les paraules de Jiménez Losantos acusant la justícia alemanya de “racisme protestant contra els països catòlics”... A principis del XVI la reforma protestant no arrela a Espanya per la implacable persecució a què és sotmesa per la Inquisició... Però la Inquisició no neix per combatre el protestantisme sinó la diversitat cultural i religiosa heretada d’Al-Àndalus. És la fòbia a la diversitat la que dona forma a un tribunal impune i arbitrari, capaç d’inventar delictes que mai han existit, i que exigeix desdir-se de creences i idees. El “racisme protestant” que detecta l’inquisidor Losantos no és altra cosa que indignada perplexitat davant una euroordre que no es pot agafar ni amb pinces: una euroordre de Sant Ofici.
Albert Pla Nualart

divendres, 20 de setembre del 2019

pd 1609 L'instint de Puigdemont

(arafamesdunany)
El president Puigdemont té un instint polític extraordinari... Quan Puigdemont se’n va anar a l’exili, vaig pensar que era una improvisació excèntrica. No, era una intuïció genial. Més d’una. La primera, que el lloc on passen les coses és important: no és igual que Europa tingui un problema a Madrid que trobar-se’l a Brussel·les (o a Alemanya). La segona: ... Europa pot pecar per omissió, però no per acció. Els seus grans pecats són sempre més per allò que no fa que per allò que fa... Europa pot tancar els ulls si un país perifèric i de poca confiança empresona per raons polítiques. Però no pot empresonar ella mateixa per raons polítiques. Perquè Espanya és una cosa i Europa n'és una altra. Puigdemont ho va intuir. No s’ha acabat, però la clatellada ja és irreversible.
Vicenç Villatoro

dijous, 19 de setembre del 2019

pd 1608 "L'esquerra no està pas morta"

(arafamesdunany)
Podem discutir si és que la socialdemocràcia europea no va saber transformar-se o és que es va transformar massa, però és indubtable que els inventors de la fórmula que ha fracassat van ser una sèrie de dirigents que a finals dels noranta van abjurar de la utopia i van abraçar l’'statu quo... Aquells dirigents (Blair, Schröder, González...), en comptes de provar de construir una alternativa, van preferir adaptar-s’hi, fins a l’extrem que els seus partits van passar a reetiquetar-se com a social-liberals. La fórmula els va donar resultat a ells en el curt termini en forma d’èxits electorals, però ha resultat letal per als seus partits en el llarg termini... Quina és la missió de la socialdemocràcia en un món globalitzat i digitalitzat? En la meva opinió, la mateixa de sempre: defensar els treballadors, i més concretament els que treballen, volen treballar o han treballat i tenen dificultats per arribar a final de mes...
Miquel Puig

dimecres, 18 de setembre del 2019

pd 1607 "Spain is different (again)"

(arafamesdunany)
... Rajoy (però ara podríem posar també Sánchez, no?), amb el seu estil indolent, no sembla un governant dur i autoritari. Juga la carta de l’home normal que simplement fa el que toca. S’aferra al poder sense que es noti. I que altres més fanàtics li facin la feina bruta. Ell fa com si tot fos la cosa més lògica del món, com si tenir els rivals catalans entre reixes per les seves idees -per aspirar a la independència pacíficament, amb els vots- només fos un accident anecdòtic de la política, un legalisme necessari i imperatiu. Com si intervenir un Parlament i un govern fos tan sols una incòmoda molèstia. El constitucionalisme, la llei, són només el vernís que tapa la crua realitat d’una Espanya ultranacionalista, que tapa una democràcia estantissa i regressiva, que tapa el vell contrareformisme i l’afany mai extingit d’esborrar les diferències culturals i nacionals peninsulars. Espanya es resisteix de nou a la diferència. Sí, Spain is different (again).
Ignasi Aragay

dimarts, 17 de setembre del 2019

pd 1606 ¿Som víctimes del pessimisme il·lús?

(arafamesdunany)
 
Nota: recomano llegir l'article sencer a: 
https://www.ara.cat/opinio/victimes-del-pessimisme-illus_0_1988801133.html
 
El Diumenge de Resurrecció és un bon dia per plantejar-nos si el futur és negre o blanc. Vivim un present que ens fa difícil creure que el món -la humanitat- progressa. No hi ajuden el canvi climàtic, l’avanç de l’autoritarisme, el consumisme insolidari, la concentració de riquesa... Tendim a creure que el pessimisme és lúcid i l’optimisme il·lús. Però ¿podria ser al revés? ... El 1948 Fabra mor a Prada proclamant que cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. És il·lús? Als que neguen el progrés sempre els pregunto: “Si tinguéssiu una màquina del temps, quin moment del passat triaríeu per viure?”... Una cosa que irrita profundament milions de pessimistes: la vida dels humans millora dia a dia i segurament seguirà millorant... per què som tan pessimistes? En part, perquè és avaluant -i magnificant- riscos que l’espècie sobreviu. En part, per un biaix informatiu que ressalta sempre l’excepció negativa. Però en part, també, perquè el pessimisme és una gran coartada per no esforçar-nos, per no sentir-nos responsables del nostre futur.
Albert Pla Nualart

dilluns, 16 de setembre del 2019

pd 1605 Aïllar Ciutadans?

​(arafamesdunany)
... no cal gastar esforços en aquesta direcció (aïllar C's): és Ciutadans qui ha decidit aïllar-se, patrimonialitzar l’espanyolitat i desgastar els comuns i el PSC com a “còmplices del separatisme”. És una estratègia que els pot funcionar en campanya electoral, però els deixa sense opcions d’esdevenir una alternativa real a l’actual majoria sobiranista. Són ells els qui estan erigint un front contra la resta del país. I el millor que pot passar és que persisteixin en l’error.
Toni Soler

dissabte, 14 de setembre del 2019

pd 1604 Penjar la llufa

... Per a Pedro Sánchez, la prioritat és poder penjar la llufa als altres i presentar-los com els responsables de la repetició electoral, i així poder marcar distàncies amb Podem i els independentistes... si el 10 de novembre hi ha eleccions, serà la primera ocasió que tindrem per expressar a les urnes el rebuig a la sentència del judici del Procés, previsiblement condemnatòria, que dictarà el Tribunal Suprem. Una gran victòria electoral de l’independentisme a Catalunya, que pugui condicionar la formació de majories a l’Estat, seria la millor manera de penjar la llufa a un Pedro Sánchez que es nega a seure a la taula del diàleg per buscar solucions polítiques.
Carles Mundó

divendres, 13 de setembre del 2019

pd 1603 A la línia del front

Paradoxa: si un 48,5% no és prou en termes de legitimitat democràtica, ¿quan ho és que el manteniment de l’'statu quo' a Catalunya s’aguanti amb un 43% (autonòmiques del 2017, estatals del 2019), un 37,7 % (europees del 2019) o un 36% (municipals del maig)?
La diferència resolutiva, tal vegada, és que el 80% de la societat catalana està a favor d’un referèndum i en contra d’exilis, presons i amenaces decretades contra el que significa, encara avui, la majoria parlamentària...
David Fernàndez

dijous, 12 de setembre del 2019

pd 1602 "La correcció política impedeix la crítica a l'islam" (i 2)

(arafamesdunany)
... la correcció política s’ha convertit en un ariet que impedeix la crítica a l’islam. Ens expulsen immediatament per islamofòbia... L’islam l’entenc com una percepció espiritual, i la mirada espiritual a mi em millora el món, sigui quina sigui. Els catòlics no em molesten. La gent que ha fet un treball i una experiència vital de fe que els ha fet més bones persones, que vinguin tots. Dedico el llibre als missioners... hem arribat a creure que el racionalisme ho explicava tot. A partir d’aquí hem creat les societats que defenso: els déus a casa, i les lleis, racionals i civils. Però mira com tenim el món... Jo ja he descobert que no em molesta que una part de la gent expliqui el món a través de la fe. Si gràcies a això hi posa més llum i més solidaritat... Punyeta. Sor Lucía s’aixeca a les cinc del matí i prega. Però després està com una moto ajudant la gent. Poca broma amb aquest déu. Com que jo no soc capaç de tenir aquesta pulsió, el rebutjo? No. ¿L’única manera de mirar el món és a través de la raó? ¿I si no és així?..
Pilar Rahola

dimecres, 11 de setembre del 2019

pd 1601 Per què hi vaig?

Pels riures de conill d’Alfonso Guerra dient “Nos lo hemos cepillao”. Per Esperanza Aguirre recollint firmes contra l’Estatut. Per Dolors Bassa, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i els dos Jordis, tancats per a escarment, veient la mani des de la presó. Per Enric Millo, al judici, dient “Luego hacían la trampa del Fairy...” Pels guiris, com cada any, flipant amb nosaltres. Pels que desitgen secretament que hi hagi incidents. Per “Apoyaré”. Pels castellers espontanis. Perquè si això mateix estigués passant a París, a Londres, a Dublín, a Varsòvia, els dedicaríem portades i lloances pel civisme i trauríem conclusions tertulianes del fet, insòlit, d’apuntar-se a una pàgina web per manifestar-se. Pels que piulen, molt ofesos i dolguts, contra el sis i set de setembre, perquè es veuen a venir una sentència injusta i tenebrosa i es volen espolsar la culpabilitat de la injustícia. Perquè aviat sortirà la sentència. Perquè no sé què serà la meva filla de gran però sé què serà la filla del rei d’Espanya, de gran. Per l’enveja que em fan els que no van a cap manifestació, perquè ho tenen tot fet i sempre ho tindran... Perquè no sé on anem, però m’ho temo. Perquè em fan gràcia tots els adjectius que ja ens tenen preparats... Perquè jo també m’he mirat, amb parts iguals de menyspreu i enveja, els de la pista de ball, des de la barra del bar. I en un moment donat, sense poder-ho evitar, la música m’ha cridat i m’he posat a ballar. Sense gens de ganes i al mateix temps amb totes les ganes.
Empar Moliner

dimarts, 10 de setembre del 2019

pd 1600 "La correcció política impedeix la crítica a l'islam" (1)

(arafamesdunany)
Tinc una pulsió racionalista que la religió no em resol. Seria més còmode creure. Ho vaig veure clar el dia que va morir el meu pare. Tens una solitud davant la mort terrorífica que t’ofega. La mort, quan no creus, és molt descarnada. Aquest tema no l’he resolt, però el racionalisme no m’impedeix respectar els creients. I, sobretot, quan tens un col·lectiu de milions de persones que pel seu dret de creença poden ser violentats fins a la mort, és un tema que m’afecta. Igual que jo no soc homosexual i m’afecta la vulneració dels seus drets. O no soc una dona oprimida. Si per portar una creu et poden matar, aquest és un problema de l’ètica. Al final, com deia Camus, l’única història de la humanitat és la de la llibertat.
Pilar Rahola

dilluns, 9 de setembre del 2019

pd 1599 Carta (trista i indignada) al jutge Llarena (i 2 )

(arafamésdunany)
... Ni vostè ni el seu Tribunal Suprem, ni els seus col·legues de l’Audiència Nacional, ni el Tribunal Constitucional estan arreglant el problema. L’estan fent més gros. La seva justícia està esdevenint a crits una gran injustícia. Els ho estan començant a dir les instàncies internacionals. A part de fer molt mal a persones innocents, estan començant a fer el ridícul. Perquè no els correspon a vostès resoldre un ple de naturalesa radicalment política. Aturin-se. Haurien de començar a entendre que no es pot ficar tot un poble pacífic a la presó: sí, quan hi tanquen els nostres representants electes, som molts els que ens sentim empresonats, més enllà de qui hàgim votat. No es pot empresonar la voluntat d’un Parlament votat democràticament. No té sentit. És un contrasentit. Què faran quan reiteradament, elecció rere elecció, la gent torni a dir que volem decidir nosaltres lliurement? Perquè això passarà, ho sap, oi?... Vostè també és presoner d’un Estat que està abusant de la seva autoritat. Vostè també és víctima: els polítics covards el volen de botxí. Està fent un trist favor a la justícia, a la democràcia i a Espanya...
Ignasi Aragay

diumenge, 8 de setembre del 2019

pd 1598 Carta (trista i indignada) al jutge Llarena (1)

(arafamesdunany)
... Som molts els catalans -i gosaria dir que també uns quants espanyols, i no només perifèrics- que estem tristos, enrabiats, indignats. Vostè, jutge Llarena, ha ficat a la presó o ha forçat a l’exili homes i dones pacífics acusant-los de violència, homes i dones demòcrates acusant-los d’antidemòcrates, homes i dones honestos fent-los passar per tramposos, homes i dones com vostè o, permeti’m dir-ho, millors que vostè... amb el temps, vostè, senyor Llarena, passarà a la història no com a jutge, sinó com a inquisidor, no com a demòcrata, sinó com a autoritari...Fa i desfà com un sobirà absolut per delegació d’un president espanyol que ha renunciat a fer la seva feina -a fer política- per resoldre el conflicte democràtic que li plantegem centenars de milers de ciutadans...
Ignasi Aragay

divendres, 6 de setembre del 2019

pd 1597 Non plus ultra (i 2)

(arafamésdunany)
... És per això que intel·lectuals, escriptors i gent amb opinió a Espanya no poden acceptar paraules com exili o presos polítics. El poder els bandejaria...  Quan es té el poder al costat sempre se sembla més intel·ligent. Han escrit tant contra el nacionalisme català perquè creuen que així poden apartar-se del nacionalisme espanyol de què formen part, un nacionalisme que avui empresona per idees polítiques i fa que la gent s’hagi de refugiar en països que no veuen el delicte per enlloc. Tots els que van escriure que l’independentisme era nazi o feixista tenen una part de responsabilitat en l’empresonament o en l’exili. Tots els que van riure i el van ridiculitzar, també. Els opinadors necessitaven l’independentisme perquè no eren capaços d’enfrontar-se a l’Estat, d’acord, i els han dit de tot, des de tietes o carlins fins a irresponsables confabulats, passant per nazis. Són molt llestos i escriuen molt bé, tenen el poder a prop. Però són opinadors, no polítics... (els de Podem) saben que l’independentisme té presos polítics i exiliats, però que la veritable presó, qui els empresona, ja no és l’Estat, és Espanya.
Francesc Serés


pd 1596 Non plus ultra 1

(arafamésdunany)
La impotència d’Iglesias és la del catalanisme possibilista, té els mateixos problemes... una de les coses que hem descobert, redescobert o comprovat és la facilitat amb què l’Estat torna a les pitjors pràctiques del franquisme sempre que pot. Al final Iglesias ha entès que l’autoritarisme no tan sols forma part de l’arquitectura institucional sinó que també és social, que una gran majoria d’espanyols s’hi senten a gust... L’Estat li diu que amb mi o contra mi... Iglesias s’ha adonat que el feixisme està molt còmode en un país on tres quartes parts de l’arc parlamentari són la dreta, la nova dreta i la vella esquerra submisa. L’altre quart és Podem i la perifèria, i la desesperació de veure que les possibilitats d’una reforma democràtica són avui inexistents. És per això que intel·lectuals, escriptors i gent amb opinió a Espanya no poden acceptar paraules com exili o presos polítics. El poder els bandejaria...
Francesc Serés

dimecres, 4 de setembre del 2019

pd 1595 El paper d'Espanya, sempre decisiu

España Global, i el "ministerio de Justicia" (espanyola) han fet un tuit del qual no em sé avenir. Diu: “España tuvo un papel crucial en la liberación de @Paris hace 75 años..."
O és cinisme, o és ignorància, o és càlcul, o són copes de més. Una cosa és dir “Espanya” i una altra cosa és dir “alguns espanyols”. Si dius “Espanya” parles de l’estat, xurri. I Espanya, l’estat, no va contribuir en res, ans al contrari, a l’alliberament de París, perquè justament, quan va passar tot això, el generalísimo Franco (el que va col·locar, abans de morir, el rei Joan Carles I, pare de Felip VI) era qui governava Espanya. Franco era un aliat de Hitler i Mussolini...
Empar Moliner
Nota: val la pena llegir tot l'article a: 
                              https://www.ara.cat/opinio/paper-Espanya-sempre-decisiu_0_2295370461.html

pd 1594 Altsasu, la vergonya màxima

Contra tota lògica, inclosa la jurídica, als joves d’Altsasu se’ls ha aplicat la llei amb una severitat que desconeixen els grups d’extrema dreta que protagonitzen agressions i episodis violents, sovint amb la policia fent els ulls grossos... Al judici d’Altsasu es va veure un tipus de fals testimoni que després vam retrobar, corregit i augmentat, al judici de l’1-O: el de l’agent de policia victimitzat, que exagera, tergiversa o inventa fets per declarar-se víctima d’una agressió espantosa que en realitat no ha succeït mai. Farien riure si no fos per les terribles conseqüències que les seves mentides tenen per a persones innocents...
Sebastià Alzamora

dimarts, 3 de setembre del 2019

pd 1593 Apunts d'agost (i 3)

Com que Catalunya no té govern, ja no existeix. Com que Catalunya ja no existeix, no passa res. Com que Catalunya està sent despullada de tot, com que no té recursos, com que la seva economia continua estant intervinguda, com que el 155 encara és vigent, doncs Catalunya va fent passivament la viu-viu, que és com dir que ja no existeix. I l’Ajuntament de Sant Feliu governa amb el PSC, que, ho recordo perquè sembla que ja ningú vol recordar-ho, va defensar l’aplicació del 155 i encara el manté pel que fa a l’economia. I a l’esperit. El PSC està d’acord amb la 'lloretització' de Sant Feliu, perquè està d’acord amb la seva destrucció. Que es perdi tot allò que és idiosincràtic, genuí. Que tot serà més uniforme i espanyol, doncs endavant. Esborrar les diferències, doncs perfecte. Però no vull posar-me excessivament trist. No es pot lluitar contra la mort, la pròpia i la del país.
 
                                                                                                     Narcís Comadira

dilluns, 2 de setembre del 2019

pd 1592 Closed Arms

Vostè diu, senyora Carmen Calvo, que l’Open Arms no té “permís per rescatar” immigrants. El permís per rescatar l’atorguen els governs com el seu. La diferència entre governs com el seu, que es diu d’esquerres, i governs de dretes, quina és, excepte les paraules? El seu govern no “dona permís per” rescatar. D’altres “ho prohibeixen”. El resultat no canvia. Només la dosi de cinisme.
 
Empar Moliner