¿Va per aquest
camí l’actual sobiranisme? No tinc aquesta impressió. Una part essencial
de la seva estratègia per créixer, per eixamplar la base i arrelar en
les àrees més castellanoparlants, és no qüestionar mai l’anomenat bilingüisme
: que tothom sàpiga i domini perfectament una gran
llengua mundial i només una part cada cop percentualment més petita de
la població sàpiga, domini i senti seva una llengua minoritària que se
suposa que és la llengua pròpia del país... ¿No ens pot passar que a mesura que eixamplem la base anem diluint la
identitat que impulsa el sobiranisme?.
Quan Fabra va iniciar la seva obra codificadora, el català era una llengua popular que aspirava a arribar a les institucions. Ara s'està convertint en una llengua d’institucions que va perdent presència popular: en una llengua que, a peu de carrer, es percep com a prescindible i comença a fer nosa. Caldria que ens preguntéssim, abans que sigui massa tard, si sense aquesta nosa tenim projecte nacional.