(arafa...)
... El populisme és un purisme perillós que diu a la gent el que vol
sentir. La seva màxima és contraposar poble amb polítics d'una manera
molt primària: el poble és bo, els polítics són dolents. Com si el poble
fos un tot homogeni immaculat i els polítics fossin tots iguals i
potencialment corruptes i traïdors. En nom del poble, el populisme
degrada la política, la fa inviable, incendia els debats, la converteix
sempre en un tot o res: nega la necessitat de pacte i transacció.
S'escuda en els vicis de la mala política per negar la política.
S'escuda en la virtut de donar la veu al poble per enverinar el poble...
La pàtria més atractiva és la que està formada per ciutadans lliures,
amb drets i deures, amb respecte pel qui és diferent, inclòs el que no
sent que forma part de la pàtria. El millor patriotisme té sempre un
punt d’escepticisme, de dubte. La pàtria no pot ser només sentiment o
fe, ha de ser també ciutadania i raó.
Ignasi Aragay
