(arafa...)
Fa temps que parlem dels perills de la moda del feminisme, però potser
no som conscients que ja fa molt que conviuen amb nosaltres en forma de
troians. Dit amb unes altres paraules: fa temps que ens mengem
patriarcat disfressat de feminisme... el troià de la vergonya, el mocador o hijab... Najat El Hachmi, acaba de
publicar un assaig que es titula Sempre han parlat per nosaltres... si l’haguéssim de resumir diríem
que és un al·legat en contra del fals feminisme islàmic. ¿Es pot portar
hijab i presumir de ser feminista? ¿És progressista permetre que les
dones es banyin a les platges amb burkini? De fet,
defensem que les dones del món àrab se supeditin a la castradora
religió, oblidant que és una trampa identitària que blanqueja la
misogínia estructural. El seu llibre és polèmic perquè ens posa al davant d'un xoc de trens:
mentre que als països de fe islàmica les dones que rebutgen el mocador
opressor són castigades durament..., aquí a Occident hem embogit i presumim de la seva entrada
als Parlaments...
no existeixen els
feminismes fets a mida i que tot allò que no defensa la igualtat no és
feminisme sinó un vulgar engany. Una recepta infal·lible per detectar
els troians és aquesta: desconfiem de tot el que va contra les dones,
com per exemple els talons d'agulla i el hijab.
M. Àngels Cabré