dilluns, 29 de febrer del 2016

pd 667

EL PERIÓDICO – diumenge, 3 d'abril de 1988
LA MORT DE KING TAMBÉ IMPACTÀ LA NOSTRA SOCIETAT
Josep Bigordà

Repercussions a Catalunya i Espanya. La noticia fou rebuda amb dolor tant per creients i com agnòstics.

Martin Luther King era conscient de les amenaces i conspiracions que rodejaven la existència. La vigília de la seva mort... en arribar a Memphis va comentar: “No sé què passarà, ens esperen dies difícils. En realitat m'és igual. He escalat el cim de la muntanya. Com a tothom, a mi també m'agradaria viure un llarga vida. La longevitat pot ser útil. Tanmateix, no és el que em preocupa en aquest moment. Vull que es faci la voluntat de Déu. Ell ha permès que fes el cim. Des d'allí he mirat i he vist la Terra Promesa. Potser no hi entraré amb vosaltres. Però aquesta nit vull que sapigueu que, com a poble, hi entrarem...

Dos dels seus amics, Harry Belafonte i Stanley Levison, van escriure després del seu assassinat: “ Quan la bala de l'assassí ha acabat amb la vida de Martin Luther King, ha fallat en els seu propòsit. En aquests quatre dies el seu missatge l'han escoltat més persones que les que ho havien fet durant els dotze anys de predicació anteriors. Han fet emmudit la seva veu, però el seu missatge està donant clamorosament la volta al món.”

diumenge, 28 de febrer del 2016

pd 666

EL PERIÓDICO - Domingo, 3 de abril de 1988
EL ASESINATO DE MEMPHIS COMMOCIONÓ A LOS ESTADOS UNIDOS
Carmen Umbón

El 4 d'abril de 1968, el reverend Martin Luther King fou abatut a trets al balcó d'un motel de Memphis (Tennessee)...
L'onada de violència racial que va seguir la mort de King fou terrible. Durant molts dies hi va haver greus disturbis a 62 ciutats dels Estats Units.
...
Martin  Luther King havia rebut nombroses amenaces i sabia que la mort el rondava. Els actes de les últimes hores de la seva vida i el text del seu últim sermó revelen que sabia com n'estava de prop d'un final tràgic. Pocs dies abans de l'atemptat va portar els seus fills, per primer i únic cop, a un dels seus actes públics i la tarda del seu assassinat telefonà la seva mare, cosa que no feia mai quan estava de viatge. També per primera vegada, envià un ram de flors artificials a la seva esposa, abans de viatjar a Memphis. El seu últim sermó, llegit al funeral, fou un comiat on parlava de la seva mort...

" Martin Luther King és el primer negre que maten que té nom i cognoms"

Pas a pas, amb objectius clars i comprensible King i els seus seguidors avançaren més en 13 anys d'esforç que en tot un segle...

dissabte, 27 de febrer del 2016

pd 665

TRIUNFO · Núm. 750 · 11 de juny de 1977
Eleccions 77- Catalunya - BAJO EL SIGNO DEL PACTO
M. Vázquez Montalban

Els catalanòlegs sostenen que el català és un poble propens al pacte, i que aquesta tendència és la clau de les seves grans derrotes i de les seves grans victòries. Es veu que històricament a voltes s'ha mesurat bé el pacte i altres malament, a vegades gràcies al pacte s'ha millorat la relació de forces i altres s'ha pactat quan es tenien forces suficients com per guanyar... La veritat és que la tradicional tendència al pacte s'ha manifestat un cop més i la majoria de les forces polítiques de Catalunya es preparen pel combat electoral sota la carpa d'un gran pacte implícit: seure a la taula de joc, respectar les  regles i no estripar la baralla costi el que costi...

... El caciquisme té una presència real a la Catalunya rural, sobretot a Girona i Tarragona i el vot dependrà en molts casos de si el cacic prefereix un futur fraguista o un futur suarista...

... Tots els pobles de Catalunya que votaren els que van perdre la guerra civil han viscut un llarg somni recelós, del que han despertat conjurats pels altaveus de les furgonetes electorals que reclamaven la seva presència als mítings. Entre la desconfiança i l'emoció es van obrint els ulls, les oïdes, la vàlvula del record dels més vells, i els més joves descobreixen la vivència política com una possibilitat per afegir als seu petit món de treball, servei militar i algun o altre pre-escalfament a la permissiva discoteque local.

Hi ha un camí a la dreta

La batalla del centre

Un centre esquerra a per totes

L'esquerra de tota la vida

divendres, 26 de febrer del 2016

pd 664

LA VANGUARDIA · dijous, 17 de febrer del 2005
"EL HUMANO MÁS ANTIGUO ERA AÚN MÁS VIEJO"
Agència Reuters

Dos cranis d'Homo sapiens inicialment datats amb una antiguitat de 130.000 anys quan foren trobats a Etiòpia, i reclassificats després en 160.000 anys, han estat ara declarats de 195.000 anys d'antiguitat gràcies a un nou estudi geològic...
... es tracta dels humans més antics que coneixem...
...
Els cranis de Omo I i Omo II mostraven talls realitzats amb algun estri de pedra que ha estat considerats com una prova de que foren sotmesos a algun tipus de pràctica funerària prehistòrica.

... El nou estudi situa l'aparició de l'Homo sapiens modern a l'Àfrica molts anys abans que la nostra espècie aparegués en qualsevol altre continent.

dijous, 25 de febrer del 2016

pd 663

TRIUNFO · Núm. 749 · 4 de juny de 1977
PACTES DE NO AGRESSIÓ
Manuel Vazquez Montalban

...
Els partits no volen distreure's de l'objectiu electoral. Treballen amb els efectius humans i materials a totes. Qualsevol cosa que representi un obstacle en el camí cap a les urnes, els posa els pèls de punta. Per exemple, la reunió plenària de l'Assemblea de Catalunya, que "arriba en un moment inoportú", segons han declarat explícitament o implícita els responsables de les principals formacions polítiques. Xirinacs ha passat a l'atac dialèctic contra tot el que atempti l'unitarisme de la reivindicació nacional i popular de Catalunya. Ha abandonat la vaga de fam per seguir la seva vigilància a les portes de la Modelo fins que l'amnistia total ens separi. Els sondejos concedeixen la victòria senatorial a Xirinacs, Tarragona i Francesc Candel. Els dos primers van com a independents, i Candel surt com a candidat de l'"entesa" entre socialistes i comunistes. A Xirinacs se'l votaria pel seu prestigi ètic... i a Paco Candel perquè ha aportat a Catalunya la millor imatge possible de sí mateixa: una Catalunya integradora...

dimecres, 24 de febrer del 2016

pd 662

TRIUNFO · Núm. 749 · 4 de juny de 1977
QUATRE ALTERNATIVES DE L'ESQUERRA IL·LEGAL
Miguel Salabert
Cada ovella al seu corral, o a la unitat per la dispersió. Aquest és el singular, o per dir-ho millor, plural, camí escollit per les formacions d'extrema esquerra que concorren a les eleccions en oberta o, si es prefereix, tancada competència. Cosa que no els impedeix expressar per separat la seva vocació unitària...
No menys paradoxal, o fins i tot contradictòria, en aquestes condicions d'atomització, sembla la invocació al “vot útil” que fan algunes d'aquestes forces quan demanen a l'electorat el vot per a elles. Justament la divisió que presenten... pot induir a molts dels seus simpatitzants a votar per opcions d'esquerra més majoritàries, i precisament, en nom del vot útil...
Tots aquests raonaments no han estat suficientment poderosos per impedir la formació de quatre candidatures “unitàries” en lloc d'una candidatura unida. Heus aquí les quatre alternatives:
  • FRENTE DEMOCRÁTICO DE IZQUIERDAS (P.T.E. en coalició a Catalunya amb Esquerra Republicana i Estat Català, amb el nom d'Esquerra de Catalunya)
  • AGRUPACION ELECTORAL DE LOS TRABAJADORES (O.R.T.)
  • FRENTE UNIDO DE TRABAJADORES (F.U.T) (Lliga Comunista Revolucionària, Acción Comunista e Izquierda Comunista, organitzacions trotskistes)
  • CANDIDATURA DE UNIDAD POPULAR (C.U.P) (Moviment Comunista, Moviment Socialista, Partit Comunista dels Treballadors, ex OPI, independents i carlistes)

dimarts, 23 de febrer del 2016

pd 661

TRIUNFO · num. 745 · 7 maig 1977
PARTIDOS. ¿QUÉ HARAN LOS NO LEGALIZADOS?
Fernando Lara

El dijous dia 28 “El País” publicava aquesta notícia: “No es legalitzaran més partits fins després de les eleccions. L'últim pot ser el Partit Carlista...” Això venia a confirmar les impressions, cada vegada més pessimistes, en el sentit de que el Govern ha tancat la carpeta de les legalitzacions després de donar el vistiplau al PCE...
Quina serà ara la postura que adoptin els protagonistes passius de l'arbitrarietat governamental? Què han pensat fer en el cas que persisteixi la no legalització? Com enfrontaran el procés electoral?
...
Tots pensen presentar-se – d'una manera o altra – a les eleccions del 15 de juny, i també tots dedicaran el màxim esforç possible a combatre la no legalització imposada pel Govern...

MOVIMIENTO COMUNISTA (M.C.): Serà present a les eleccions a través de les Candidatures Unitàries i Populars (C.U.P.)...

PARTIDO DEL TRABAJO (P.T.E.): Intenta presentar-se amb un Frente Electoral Democrático...

ORGANIZACION REVOLUCIONARIA DE TRABAJADORES (O.R.T.): Candidatura pròpia...

ORGANIZACION DE IZQUIERDA COMUNISTA (O.I.C.): Coalició amb la LCR i amb Acción Comunista en el Frente Unido de los Trabajadores (F.U.T.)...

LIGA COMUNISTA REVOLUCIONARIA (L.C.R.): Tal com acabem de dir forma part del F.U.T.

En el moment de redactar aquesta enquesta d'urgència sembla un fet la legalització del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)...

dilluns, 22 de febrer del 2016

pd 660

TRIUNFO · num. 751 · 18 junio 1977 · 50 ptas.
LA CRISI DE L'EDUCACIÓ INTEGRAL: LES ESCOLES PROFESSIONALS DE SANT JOSEP
Enrique Miret Magdalena

... no es poden propugnar escoles que siguin unes catòliques, altres protestants i altres deistes, potser. Això seria dividir els futurs ciutadans des de la infància en grups separats per ideologies, fent amb això un mal servei a la necessària convivència plural que durant segles no hem sabut noi establir ni fomentar a Espanya...
...
La història del cristianisme dels primers segles és il·lustrativa: fou l'època de major difusió del cristianisme, i de major proporció de creients convençuts plens de vida religiosa responsable. I en aquell temps no hi havia escoles catòliques: els cristians s'educaven en la fe en l'ambient familiar i en les celebracions litúrgiques que eren llavor de vida evangèlica i de formació del cristià.
...
LES ESCOLES PROFESSIONALS DE SANT JOSEP (València)
... El nou equip va organitzar l'escola donant-li una estructura de cogestió: l'òrgan directiu no era ja una persona, sinó un Consell. Les classes s'organitzaren per "consells de classe", i els alumnes i antics alumnes van emprendre un bast pla cultural de conferències, debats, recitals, cineclubs... 
Aquesta idíl·lica situació, una mica ingènua, va durar poc. Aviat es manifestaren els xocs de mentalitat dintre de la Companyia de Jesús. Aquests jesuïtes joves, després molts d'ells capellans-obrers, no eren gaire ben acceptats pels "vells". El moviment reaccionari va anar creixent, i van començar les expulsions de  les Escoles Professionals dels jesuïtes progressistes.
...
L'any 1976 van poder dir, els que coneixen bé la situació: "Ha triomfat la reacció en tota la línia; i els dos últims jesuïtes que s'han atrevit a discrepar han estat expulsats".
...

diumenge, 21 de febrer del 2016

pd 659

TRIUNFO · num. 751 · 18 junio 1977 · 50 ptas.
CATALUÑA ES SOCIALISTA (i 2)
Manuel Vazquez Montalban

Al Congrés... abans que res, valorar la vergonyant derrota d'Alianza Popular-Convivència Catalana... També el “centre autòcton” ha quedat per sota de les possibilitats que se li atribuïen a priori: els democratacristians catalans amb prou feines tindran presència parlamentària i el Pacte Democràtic no serà el “pal de paller” de la nova Catalunya com senyalava el seu líder, Jordi Pujol... qui afegia “A veure ara qui es menja a qui: si el PSC al PSOE o el PSOE al PSC”.

L'Esquerra de Catalunya no ha estat a l'altura de la capacitat de convocatòria demostrada el diumenge anterior a Montjuïc... on va reuní 450.000 persones...

El PSUC no només ha sorprès per haver superat totes les previsions (no es donaven ni els donaven més enllà del 12 %) sinó que s'han sorprès a si mateixos per l'èxit electoral a Tarragona i Lleida...

Arribem finalment als socialistes... Indubtablement seva és la victòria global en el conjunt de Catalunya...

El balanç electoral de Catalunya podria resumir-lo en dues impressions indiscutibles:
La derrota sense pal·liatius del franquisme.
La victòria del socialisme.



dissabte, 20 de febrer del 2016

pd 658

TRIUNFO · num. 751 · 18 junio 1977 · 50 ptas.
CATALUÑA ES SOCIALISTA (1)
Manuel Vazquez Montalban

La participació electoral fou alta, la tranquil·litat òptima dintre del que cap i per a la Història queda la dada que Barcelona era el 15 de juny a la nit una ciutat de carrers buits, on només destacaven els serrells de militants esperant noticies a les portes dels quarters generals dels seus partits i l'inquietant desplegament policial, metralladora en mà, envoltats pels rumors d'aquarterament de tropes i de control discret de centres vitals de subministraments i de comunicacions. El Govern temia que, si es confirmava la victòria de les forces polítiques més progressistes de Catalunya, es produïssin “ocupacions democràtiques” i proclamacions autonòmiques més o menys simbòliques...

Abans que res cal destacar la importància del triomf de les candidatures unitàries de l'esquerra pel Senat. Els Benet, Candel, Cirici, Portabella, Sobrequés, Sunyer, etcètera, arribaran al Senat recolzats per un ampli consens popular i per la disciplina del vot socialista i comunista...

divendres, 19 de febrer del 2016

pd 657

TRIUNFO Nº 751 - 18 DE JUNIO DE 1977
UNAS ELECCIONES POSITIVAS (i 3)
Eduardo Haro Tecglen

...
les eleccions que ara semblen un duel entre el centre i els socialistes, estaven plantejades de manera diferent entre Alianza Popular i el Centre. Dit d'una altra manera, entre un franquisme continuista i de tall autocràtic - tot i que no dubti en emprar la democràcia en el seu vocabulari - i un "eurofranquisme" que sí adoptava la línia democràtica...: l'amnistia(amb les seves renúncies, amb les seves reserves, amb comptagotes, amb les seves gasiveries),la legalització dels partits (amb els seus jocs de mans, les seves ensabonades al Tribunal Suprem...). I, sobretot, les eleccions. A les que s'ha arribat amb una aparença suficient de llibertats públiques, amb una campanya electoral en la que els partits d'esquerra han set més forts i més convincents que els de dretes...
Per això es pot dir que la pugna entre franquisme continuista i final del franquisme ha estat ganyada àmpliament per aquesta última opció...
... Hi ha un partit socialista capaç de vertebrar la oposició, sinó es fanatitza entorn de sí mateix. Tots aquests són els elements que l'esquerra ha de considerar com a positius, i que fan que el saldo final de les eleccions sigui bastant gratificador.

dijous, 18 de febrer del 2016

pd 656

TRIUNFO Nº 751 - 18 DE JUNIO DE 1977
UNAS ELECCIONES POSITIVAS (2)
Eduardo Haro Tecglen

...
Respecte els resultats... en podem obtenir algunes deduccions interessants. La principal, que al Partit Socialista Obrer Espanyol li correspon ara la responsabilitat de canalitzar en el Congrés i en el Senat la veu i l'acció de l'esquerra espanyola. La trajectòria d'aquest partit ha esta espectacular. Ha sabut crear una imatge d'esquerra no pactista... i això que hi ha partits socialistes europeus - podem citar en primer lloc al portuguès - que han decebut les esperances dipositades en ells per l'esquerra general, per l'esquerra no militant però sí votant.
Amb el Partit Comunista la sorpresa ha estat inversa. Potser hi hagi contribuït el triomfalisme dels seus militants que esgrimien uns pronòstics de vots populars i d'escons aconseguits que han quedat lluny de la realitat... Vint diputats comunistes - incloent el PSUC - en el Congrés espanyol el 1977 és una xifra important. Permet dir al poder que el comunisme no representa a Espanya aquell risc que proclamen els anticomunistes professionals, els agitadors professionals; això pot tranquil·litzar a molts inquiets...
...
És espectacular la caiguda d'Alianza Popular. En aquesta coalició encara ha estat més greu el triomfalisme, fins i tot la supèrbia d'alguns dels seus més conspicus dirigents. La seva caiguda en picat, juntament amb la d'altres forces de l'extrema esquerra, tenen un significat clar: el final del franquisme, signat i rubricat pel poble espanyol....

dimecres, 17 de febrer del 2016

pd 655

TRIUNFO Nº 751 - 18 DE JUNIO DE 1977
UNAS ELECCIONES POSITIVAS (1)
Eduardo Haro Tecglen

El que es configura per a l'Espanya immediata, després de les curioses eleccions del 15 de juny, és una democràcia burgesa, de tall conservador, sòlidament establerta, flanquejada per un partit socialista pujant i amb possibilitats de ser-ne el delfí. Això és el que pretenien els inventors o descobridors del sistema - personifiquem-ho amb "don" Adolfo Suárez -, en contra dels seus feréstecs companys de la gran dreta, arraulits a l'Alianza Popular i enfonsats ara a l'infern dels extremistes...

El vaticini més segur és que, d'aquí uns mesos, Espanya seguirà essent, clarament ja, el país més a la dreta d'Europa. Amb un problema: hi ha una esquerra molt àmplia, desigualment representada en el Congrés i en el Senat. Les eleccions no han dirimit exactament el conflicte entre el país real i el país legal...

D'alguna manera, els partits demòcrates estan pagant ara les "negociacions" amb la Presidència del Govern, les desconfiances mútues, la por a perdre el tren electoral i la legalització, les divisions i una certa fam d'escons. 
Però el problema de fons és que "don" Adolfo Suárez i el seu moderat i acerat centre, tan ben construït per ell i els seus brillants peons de brega, tenen a les noves Corts un número dominant de senadors - enfortits per la dreta moderada de la majoria dels 41 designats - i de congressistes, i que aquest nombre de representants no es correspon proporcionalment al de vots populars...

Ha sortit el que curosament es va inventar, es va preparar i es va pactar.

dimarts, 16 de febrer del 2016

pd 654

TRIUNFO Nº 751 - 18 DE JUNIO DE 1977
LA LECCION DEL PUEBLO
Editorial

Era així com havia d'arribar a Espanya la democràcia?... només hi va haver una dada certa i comprovada les primeres hores després del tancament dels col·legis electorals: la seva pròpia existència a nivell popular. La democràcia resideix en el poble i en segueix sent ell el dipositari. Aquest poble, del que es deia la hipòcrita frase de que "no estava madur"... que " és ingovernable"..., ha demostrat la seva capacitat, majoria d'edat i seny... Per poble entenem el conjunt d'una nació que ha sabut dir adéu en pau, amb calma i amb serenitat a més de quaranta anys d'una dictadura que s'ha dedicat insistentment, cada dia de la seva existència i cada hora de cada dia, a desprestigiar la democràcia i a negar la capacitat de la ciutadania per autodirigir-se.
... En els medis rurals hi ha hagut pressions: en els nuclis de població petits ha jugat molt encara la por, la inquietud, el neguit d'una propaganda unilateral que amenaçava el país amb tots els mals si l'esquerra aconseguia una majoria...
...
Però seria ingenu, i fins i tot residual de l'antic règim, confiar només en Adolfo Suárez o en la seva bona voluntat personal i política. Si la democràcia ha vingut d'alguna manera, i considerem que ha arribat ja pel poble espanyol, és en aquest poble espanyol en el que cal confiar. S'ha d'esperar per part dels partits democràtics, de les forces de l'esquerra, que continuïn la seva acció amb una mica més de profunditat que la que han tingut fins ara...

dilluns, 15 de febrer del 2016

pd 653

TRIUNFO  número 721  de 20 de novembre de 1976
UNA LARGA Y LENTA AGONIA
Miguel Salabert

Vint de novembre de 1975. "En España empieza a amanecer" Són les cinc de la matinada. El punt en què a aquella hora es va immobilitzar la línia de l'electroencefalograma de Franco potser va semblar als que ho contemplaven el punt final d'una llarga època. Però era únicament un punt suspensiu.
Vint-i-tres de novembre. Les catorze hores i deu minuts. La llosa de 1.500 quilos que va caure a aquesta hora sobre el sepulcre de Franco potser va semblar als que ho contemplaven que enterrava també la dictadura que els  encarnava. Però no era res més que una il·lusió televisual.
...
Després de Franco, ¿què?  Després de Franco, la por... Hi ha por. Hi ha gent que marxa de casa seva. Es parla de llistes... 
Però els daus ja són a la taula i tot es desenvolupa segons el programa establert. Juan Carlos és proclamat Rei d'Espanya a les 12,30 del dia 22 de novembre...
El dia 27 Juan Carlos sortia al balcó de la plaça d'Orient a rebre les aclamacions del públic. Era la primera vegada que sortia sol a aquest balcó. Uns mesos abans ho havia fet al costat de Franco...


diumenge, 14 de febrer del 2016

pd 652

TRIUNFO 721  20 de n0viembre de 1976
EL FRANQUISMO QUE NO CESA
Eduardo Haro Tecglen

http://www.triunfodigital.com/XXXI721/29.JPG

dissabte, 13 de febrer del 2016

pd 651

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA  domingo, 8 de febrero de 1976
DEGRADACION PROGRESIVA DEL ARTE RUPESTRE LEVANTINO
Ramon Viñas

Les serralades prelitorals de la nostra àrea mediterrània alberguen un dels patrimonis culturals més antics del país. Es tracta generalment  de manifestacions pictòriques que degut a la seva situació geogràfica han rebut el nom d'"Art Llevantí".
...
Aquestes pintures rupestres són a l'abast de qualsevol, en zones escarpades però accessibles, i, tot i que no han estat gaire divulgades al gran públic, l'estat de moltes de les figures és francament llastimós a causa principalment dels visitants, els qui la inconsciència ha fet que guixin sobre elles els seus noms, dates, etcètera,  fregar-les amb draps mullats per veure-les millor, picar-les i destrossar-les amb pedres, inclús arrancar-les totalment en molts casos. Això passa des de fa anys, podríem dir que des del seu descobriment, i són incomptables els atemptats d'aquest tipus...

Alguns dels llocs més importants d'aquest art llevantí eren perfectament visibles fa pocs anys. En l'actualitat, les figures en prou feines s'entreveuen i a vegades ni això...
...
No hi ha cap dubte que estem davant d'un patrimoni que és poc "vendible", en cas contrari segurament no existiria el problema que denunciem...
...
Davant d'aquest alarmant estat de degradació ens preguntem si per tal que es protegeixi un patrimoni cultural és precís que primer sigui "comercial"...

divendres, 12 de febrer del 2016

pd 650

EL PERIÓDICO, dimecres, 27 d'agost de 1986
LA HUMANIDAD HA DEJADO DE TENER UNA SOLA MAMÁ
... ?

La trobada recent del crani d'un homínid de 2,5 milions d'anys a la riba del llac turkana (vall del Rift, a Kenya), ha posat en entredit les tesis evolucionistes sobre l'origen únic de l'home.
... El descobriment de l'home de Turkana, un australopitec boisei, ha demostrat que varies espècies podien cohabitar sense que necessàriament una fos successora de l'altra.
... La conclusió provisional actualment acceptada és la possibilitat que l'australopitec estigui a l'origen dels grups homo i hom sapiens Tantmateix, no hi ha res que permeti afirmar que l'home modern procedeix de només una d'aquestes espècies. A partir d'ara, doncs, LUCY - l'esquelet d'una femella de 2,7 milions d'anys descobert el 1974 a Etiòpia - no té perquè ser l'única i exclusiva mare de la humanitat.

dijous, 11 de febrer del 2016

pd 649

EL PUNT / dissabte, 22 de febrer del 2003
RECONSTRUIRAN PART DEL FÒRUM ROMÀ D'EMPÚRIES PER FER-LO COMPRENSIBLE I VISITABLE
Robert Carmona

"No ho estem muntant tot per tenir un parc temàtic, sinó que en base a la feina ben feta de recerca fem un jaciment visitable i comprensible" (Marc Mayer) ... Arran dels darrers anys d'excavació, que han deixat al descobert tot el fòrum, s'ha dissenyat un pla que permetrà entendre com funcionava aquest espai entre els segles I aC i el III dC.
...
Un procés de restauració similar es farà a les antigues termes, just al costat. "Amb aquestes excavacions es guanyarà donant una sensació de veritable ciutat i no d'espais aïllats" (Xavier Aquilué).
...
Actualment només hi ha excavat un 10% de l'antiga ciutat romana...

dimecres, 10 de febrer del 2016

pd 648

EL PUNT, setembre de 1994
RESUM D'HISTÒRIA (ENCARA) NO ESCRITA
Josep Valls

A la memòria d'en Daniel Martí i Juny

La història d'un cert país (que vostè potser endevinarà si hi para molta atenció) podria resumir-se dient que és la història d'una família pobra, nombrosa i malavinguda que, submergida durant segles en cruels lluites internes, tancada dins la seva closca i aïllada del món, de cop i volta, per pura "chiripa", treu la grossa de Nadal (descobriment fortuït d'Amèrica) i poc després un casament impensat i també fruit de l'atzar (Joana la Folla-Felip el Formós) complica la família amb problemes d'àmbit autènticament mundial. Tot just desclosa, però, la immerescuda i ràpida grandesa de la família comença a pansir-se ràpidament: un imperi immens, al cap de només cinquanta anys d'haver-se instaurat, fa aigües per tots costats i s'esbardella en cent trossosEls somnis de grandesa, però, han deixat dins l'ànima d'aquella família un cuc morbós que encara no ha expulsat, i ara la família torna a somniar que ha de treure una altra grossa, com si haver-la tret una vegada no fos una cosa raríssima, d'aquelles que només passen un cop a la vida.
Aquesta és la història que m'hauria agradat estudiar, i ho dic tant si plau com si descomplau a algun membre de la família. Sembla com si això de fer-se gran i obrir els ulls volgués dir estar cada dia més d'acord amb tot allò que funciona a l'inrevés de com ens van voler fer aprendreEspero que les criatures que avui estudien història no hagin de practicar aquest "brain's storm" que hem de fer els del meu temps.

dimarts, 9 de febrer del 2016

pd 647

AVUI, .. de novembre de 1992
ROMA I CATALUNYA
Lluís Marí i Sala

L'arribada dels primers efectius de l'exèrcit romà a Empúries l'any 218 aC, en els inicis de la segona guerra púnica, va obrir una etapa de profunds canvis en les pobles ibèrics establerts en el territori de d'actual Catalunya...
...
La romanització se'ns presenta com el factor integrador de les diverses identitats que poblaven la Mediterrània sota un nou ens polític. El Mare Nostrum deixarà, a partir d'ara, d'ésser teatre de lluites, per esdevenir una important via de comerç i de relació entre les diferents províncies romanes.
...
La veritable herència de Roma ha estat la llengua i el dret. Roma va unificar, sota el seu control, els diferents pobles que s'aboquen al Mediterrani. Els va oferir una llengua comuna, que després ha cristal·lizat en nombroses llengües particulars i, el que és més important, els va dotar dels fonaments del dret... La llengua i el dret són, sens dubte, la part més important del llegat de Roma a Catalunya  al món.

diumenge, 7 de febrer del 2016

pd 646

DIARI DE GIRONA  dilluns, 17 de febrer de 2003
UN HISTORIADOR PRESENTA JAUME I COM  UN MONARCA COVARD I CRUEL
Albert Soler

... Francesc Xavier Hernàndez Cardona desmitifica la persona i el regnat de Jaume I...
... El retrata ja en una infància i adolescència "que devien ser traumàtiques, en un ambient d'integrisme religiós". El bon rei Jaume era, en realitat i segons Hernàndez, "un personatge violent no gaire diferent dels monarques feudals de l'època"...
...
Va reprimir i destruir les col·lectivitats andalusines de València i Múrcia, va perseguir el seu fill Ferran Sanxís i va fer arrencar la llengua al bisbe de Girona... També és presentat com un personatge de poca eficàcia militar, que gairebé sempre es mira els combats de lluny estant, ben al contrari del seu pare i el seu fill...

dissabte, 6 de febrer del 2016

pd 645

PRESÈNCIA, 20 d'octubre de 1996
AFILIACIÓ SINDICAL: UNA ASSIGNATURA PENDENT
Teia Bastons

Aquesta setmana han tret al carrer milers de funcionaris i en altres ocasions han obligat a governs a retirar projectes, han paralitzat els transports o s'han enfrontat als empresaris pels convenis. Però la influència dels sindicats no és, ni de bon tros, proporcional al seu nivell d'afiliació. "De simpatitzants molts, però afiliats pocs". El cas és que si les seves convocatòries obtenen resposta, és més pels beneficis que pot treure el treballador que per res més. És el mateix que passa amb l'afiliació: es produeix més pels incentius materials que per una afinitat ideològica. Actualment l'afiliació no arriba al 10% dels treballadors i més del 80% correspon als sindicats majoritaris, CCOO i UGT. A Catalunya aquests dos sindicats sumen uns 200.000 afiliats...
... 
La baixa afiliació repercuteix sobre l'economia dels sindicats, que ara viuen sobretot dels ajuts que reben del govern per formació i en funció de la seva representativitat.
El cas és que al marge dels aspectes econòmics, hi ha molts altres elements que influeixen en l'afiliació, com el tipus de feina, la mida de l'empresa, l'antiguitat o el tipus de contracte. I un aspecte que no es pot oblidar: la por a les represàlies. Molts treballadors creuen que formar part d'un sindicat és mal vist per l'empresa.
...

dimecres, 3 de febrer del 2016

pd 644

TRIUNFO núm. 747  - 21 de maig de 1977
PROBLEMAS LABORALES DE LA CLASE OBRERA (i 2)
Jose Felix Tezanos

(... continuació)

L'ATUR
Un dels problemes concrets més importants amb que s'enfronten els treballadors en un sistema capitalista de producció és l'atur... Qualsevol treballador pot quedar-se sense feina en qualsevol moment sense poder fer res per evitar-ho, ni abans ni després. Es tracta, doncs, d'un esdeveniment que pot quedar completament fora del seu control. El risc fatal de l'atur resulta així per als treballadors un exponent clar de la seva impotència i falta de control sobre el curs dels processos productius dels que tan directament formen part...

JORNADA LABORAL
... el problema de la dilatació excessiva de les jornades laborals, això quan no parlem pròpiament de la pluriocupació...
... Espanya es troba entre els països en que és més llarga la durada de la jornada laboral a les indústries manufactureres. 

ACCIDENTS DE TREBALL
... els accidents de treball, molts cops, no són només fruit de la mala sort, o el "preu" obligatori de la industrialització, sinó que són conseqüència, en gran part, de l'utilització de criteris d'organització de la producció que maximitzen el principi de la major rendabilitat amb el mínim cost, sense tenir en compte les necessitats de seguretat personal.

pd 643

TRIUNFO núm. 747  - 21 de maig de 1977
PROBLEMAS LABORALES DE LA CLASE OBRERA (1)
Jose Felix Tezanos

... els problemes laborals de la classe obrera no afecten només a un únic sector concret d'assalariats, sinó a tots els treballadors en general. Els més importants dels problemes laborals són, sens cap mena de dubtes, els dels sous, els de l'atur, els de la pluriocupació i jornades de treball en general, els de les condicions i els accidents de treball, etcètera.
...
SOUS
En termes generals, la participació dels assalariats espanyols en la renda nacional és molt baixa...
El problema dels baixos nivells salarials es complica amb el de les desigualtats en les rendes dels diferents  grups i categories d'assalariats... Espanya es troba entre els països europeus on més grans són les diferències entre els sous més alts i els més  baixos...
En aquest sentit es pot parlar amb tota propietat d'una clara i important estratificació econòmica en el sí de la mateixa classe obrera.

(continuarà...)

dimarts, 2 de febrer del 2016

pd 642

MUNDO DIARIO Dissabte, 5 de gener de 1980
LA CONSTITUCIÓ DEL MÓN DEL TREBALL
L'Estatut dels treballadors

L'estatut dels treballadors, aprovat el passat dia 20, ve a cobrir una difícil i extensa llacuna legislativa. El complicat món laboral requeria una llei que regulés les seves relacions en el nou marc de la democràcia.
Pendent de l'aprovació per part del Senat podem augurar que, com a més tard, la primavera florirà amb un Estatut vigent. La discussió parlamentària va tenir tota l'efervescència en el Congrés dels Diputats, i el pas pel Senat serà un passeig, ja que socialistes i ucedés dominen totalment la Cambra Alta. Tenim, doncs, un text de l'Estatut pràcticament definitiu... 
La redacció actual de l'Estatut ha estat el resultat d'un projecte de llei presentat pel Govern de Unión del Centro Democrático (UCD) després de la modificació que va patir  en la Comissió de treball del Congrés - sobretot en base als acords entre la CEOE i els socialistes -, fou enriquit amb 28 esmenes i 17 vots particulars en el Ple. Les esmenes o vots particulars foren els següents: 19 dels socialistes, 17 dels comunistes, cinc dels andalucistes, dos de Coalició Democràtica, una de la minoria catalana i un del PNV.

dilluns, 1 de febrer del 2016

pd 641

EL PERIÓDICO 8 de juny del 2001
LA REVOLUCIÓ QUE VA VENIR DE L'ALCORÀ
Antonio Baquero

En els últims 30 anys, l'islamisme ha estat la ideologia que més ha condicionat el món islàmic. La jihad o guerra santa ha  mobilitzat desenes de milers de musulmans: àrabs, perses, pakistanesos, indonesis... Cap altra doctrina ha exercit tanta atracció sobre aquests pobles ni ha generat tanta por a Occident. Però de l'islamisme se'n sap ben poca cosa... Aquestes són algunes de les claus del moviment:
- Adéu al nacionalisme... Segons Kepel, "és en les ruïnes del nacionalisme que s'instal·la l'islamisme"...
- Joves i religiosos... els joves van veure ensorrar-se la seva identitat i es van aferrar a l'islamisme... són musulmans i han de participar en el nou projecte de canvi...
- Una constitució religiosa. L'islamisme és una doctrina social, cultural i política que té l'objectiu de fer una revolució global i reislamitzar tota la societat. "L'Alcorà és la nostra constitució"...
- Oportunisme... L'Estat només apareix per reprimir. En aquest buit han actuat els islamistes... això els legitima davant el poble, que els veu eficients i honrats en relació amb els règims inoperants i corruptes.
- Dues menes de violència... la majoria prefereix l'acció social a la política i rebutgen la violència. Pel que fa als violents, n'hi ha de dues menes: els que s'enfronten als poders establerts i tenen per objectiu a militars, policies i líders, i els que s'enfronten a tota la societat perquè no els segueixen en la seva lluita...
- La Internacional Terrorista. (Els EUA van covar l'ou de la serp)
El declivi... Kepel afirma que l'islamisme està en declivi i que, com que no pot conquistar el poder, suavitza el seu discurs...