(arafa...)
Començarem el nou curs polític amb... la maquinària jurídica (que) condicionarà poderosament les estratègies
polítiques i reduirà el seu espai d'actuació. Cap negociació seriosa
tindrà efecte mentre continuï havent-hi líders sobiranistes empresonats o
exiliats... En la fase actual de preparació de la truita independentista, semblaria
més assenyat ara acumular forces, preparar les condicions materials que
facin possible avançar, eixamplar l’espai comú del paraigua
sobiranista, enfortir el dia a dia, governar més i governar bé, aspirar a
ser més i més forts, ampliar consensos, treballar per obtenir majories
reforçades i escollir líders cívics i polítics amb capacitat
col·laborativa. No són temps ara de grans estratègies sinó de bones tàctiques... les rivalitats de partits i les gelosies i vanitats d’alguns dels seus
líders desvetllen una pulsió fratricida capaç de dinamitar la mínima
unitat assolida...Això requereix un (auto)domini dels temps i dels egos. Pel que fa als
temps, els impacients dirien als contemporitzadors que serveix de poc
esmolar contínuament les eines si no es té el propòsit de tallar res...Pel que fa als egos, caldrà tranquil·litzar aquells que veuen perillar
els seus quinze minuts de glòria al capdavant d'un partit. El lideratge
compartit implica unitat d'acció però no pas unitat d’organització i
encara menys acaparament únic del poder...Com en el vell situacionisme, caldrà continuar creant situacions o
moments polítics construïts mitjançant l’organització col·lectiva d'un
ambient unitari basat en una bona i ràpida lectura dels esdeveniments.
Diu el proverbi que no té sentit córrer quan no s’està en el bon camí;
però quan el destí final està fixat i els vells camins han quedat
barrats, l’única manera de no quedar paralitzat és començar a explorar
nous camins amb la certesa que potser cap serà el definitiu.
Àngel Castiñeira 2.9.2018