(arafa<d'1any)
El verb comprendre ve de comprehendere (subjectar
junts). Partint d'una metàfora, descriu l’exercici intel·lectual que ens
permet entendre una realitat abordant-la com a complexitat i no com a
suma de parts aïllades. Una bona comprensió passa per detectar i
desentranyar la complexitat. I una mala comprensió aboca al simplisme. Governar -fer política- és un dels exercicis en què més important és comprendre, perquè hi ha poques coses més complexes que la res publica.
Però governar, en les “democràcies plenes” en què ens toca viure, també
consisteix en fer el que calgui per retenir el govern. I aquest segon
objectiu té un efecte perniciós sobre el primer: obliga a governar
obviant aquelles complexitats que la majoria de votants no comprenen. Els líders democràtics rarament prenen decisions que, segons els
sondejos, els seus electors no entendran i castigaran. Cal fer A però
fan B perquè A els fa perdre massa vots. Si comprens la complexitat, distingeixes entre correlació i causalitat:
que dues coses passin juntes no vol dir que l’una causi l’altra... si els sondejos diuen que els electors no ho entendran, el governant
opta pel disbarat. Es deixa arrossegar pel seu simplisme. I no cal
parlar amb gaire gent per detectar aquest simplisme.¿En què basa l'amo de la Bruixa d'Or el seu negoci? En una incapacitat massiva per distingir correlació de causalitat. I tot
plegat és atiat per un univers digital dissenyat perquè el simplisme
s’imposi...
(continuarà...)
Albert Pla Nualart. 21.3.21