En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dilluns, 23 d’octubre del 2023
E.E. 232 QUI ÉS LA VÍCTIMA I QUI EL BOTXÍ?
diumenge, 22 d’octubre del 2023
lliVret 4 SOBRE LA TECNOLOGIA (i 4)
Usar la tecnologia suposa acceptar en la pràctica els pressupòsits doctrinals de la religió humanista: que no hi ha res més sagrat que l’home i que, en virtut d'aquesta sacralitat, cal desenvolupar la tecnologia com l’eina que dona poder a l'home, com el sagrament que expressa millor que cap altre l’excepcionalitat humana i la seva sacralitat, l'única sacralitat... Les religions anteriors a l'humanisme estan mortes, a Europa: el que veiem són fòssils, relíquies...
divendres, 20 d’octubre del 2023
lliVret 3 SOBRE LA TECNOLOGIA 3
Història per a Hegel o per a Marx, era intrínsecament bo. Si et deixaves endur pels vents de la història no podies fer el mal (encara que el fessis). Si et dediques a la tecnociència no pots fer
el mal. I de sobte: les màquines no saben decidir entre el bé i el mal. No són millors que els éssers humans. Tampoc saben solucionar el problema del bé i del mal.
No es pot delegar el problema del bé i del mal en ningú. El problema del bé i del mal pertany a cada ésser humà ... No es pot delegar el problema del bé i del mal en el sistema econòmic. Ni en els sistemes polítics. Ni en l'església catòlica; ni en la tecnologia. Ni tan sols en la llei... Confiar que quelcom extern a l'home pot dictar el bé, i descarregar-lo de la seva responsabilitat, és el que es troba latent darrere de la utopia tecnològica...
La tecnologia ens havia d’alliberar, i fa el contrari...
dijous, 19 d’octubre del 2023
E.E.231 COMIAT A UN PROFE
Una vida de tornar a l'escola cada dia, a ensenyar, a intentar fer-se respectar.
Una vida corregint còpies al vespre, el cap de setmana, apuntant amb tinta vermella o blau turquesa «Pot fer-ho millor...», animant «Progrés evident, endavant!», desvetllant les tímides potencialitats «Tingues confiança!» Amb els punts d'exclamació per donar més pes a les seves paraules.
Una vida passada llegint una vegada i una altra, buscant noves maneres d'interessar-los. Encenent la llum dels ulls apagats.
Lluitar contra les pantalles que els atrapen, contra les xarxes que esquematitzen, ensenyar-los a pensar per ells mateixos.
Animar-los a fer preguntes incòmodes, no us en rigueu mai.
Una vida veient-los adormir-se i intentar despertar-los. Esperar arribar a despertar-los.
Una vida repetint instruccions, organitzant reunions de pares i mestres, convocant estudiants que perden el nord, rebent els pares sempre descontents.
Una vida entomant els canvis de ministres, de programes, d’instruccions i de directors, adaptant-se rondinant només una mica.
Una vida desanimant-te sovint, de vegades gratament sorpresa. La sensació de repetir sempre les mateixes coses. Preguntant-se de vegades el per què.
Una vida intentant mantenir viu l'entusiasme, fent-ho tot per no convertir-se en un professor amarg i enfadat. Continuar creient-hi. Trobar-li el gust a ensenyar.
Una vida escoltant exposicions anodines, exposades per veus mutants, suportant els "euh, doncs, això", i repetint "no pots portar el mòbil a classe".
Donant classes particulars per arribar a final de mes, tot dient "amb el meu sou de profe, no m'ho puc permetre". Calcular cada despesa però donar-se sense parar compte.
Explicar, repetir, escoltar, parlar, llegir, escriure, estar cansat.
La festa de fi de curs. Tantes festes de fi de curs, tots els alumnes que has tingut, tots aquests companys professors.
El cafè que compartim a corre-cuita per animar-nos abans d'enfrontar-los.
Els agraïments de vegades anys després, quan et creues amb un antic alumne al mercat, "Vostè va ser important per a mi, senyor, ho sap", unes paraules murmurades en un xiuxiueig, i l'home marxa, avergonyit, amb la seva dona i el cotxet del nen. Unes poques paraules a final de curs esgarrapades en un tros de paper que van escriure entre tots, el regal col·lectiu, un llibre que ja hem llegit, sovint. Donar les gràcies, dir que tot això no és en va. Que per tot això valia la pena deixar-hi la pell.
Em venen ganes de plorar quan miro la foto d'aquest professor.
A reveure senyor Dominique Bernard.
( Anne Roumanoff 14 d'octubre de 2023)
dimarts, 17 d’octubre del 2023
lliVret 2 - SOBRE LA TECNOLOGIA 2
dilluns, 16 d’octubre del 2023
lliVret 1 SOBRE LA TECNOLOGIA 1
cials. La societat tecnològica és la que declara que saltar-se els límits imposats per la natura és correcte, bo i desitjable, i la que demana que es trenquin els límits imposats a cada moment històric pels costums socials... (pàg. 4)
millor la sacralitat humana que la tecnologia que li dona el seu poder... L’humanisme ha acabat esdevenint la religió comuna, i la tecnologia el seu sagrament. (pàg. 9, 10 i 11)...
Però el desenvolupament de la tecnologia ha donat lloc a tot un seguit de problemes imprevistos per l’humanisme mateix... El veritable mal de la tecnologia és previ a la tecnologia i prové del pressupòsit que li és legítim a l'home saltar-se els límits imposats per la naturalesa. Aquesta noció, promoguda per l’humanisme, és la que ha acabat desarrelant l'home de l'univers, la font de tots els nostres problemes espirituals. És quelcom més profund que el simple desencantament de la naturalesa...
En altres paraules, que la tecnologia moderna, explotativa, faci que la vida actual sigui molt estressant és peccata minuta en comparació al problema més bàsic del desarrelament... (pàg. 13)
diumenge, 15 d’octubre del 2023
E.E.230 VOLS SABER COM ETS DE RIC?
La globalització ens ha fet ciutadans del món i posa cada dia en contradicció, per a qui ho vulgui veure, el nostre benestar. Però costa renunciar-hi, esclar. Tots creiem que hi tenim dret i que ens l'hem guanyat. I això també és veritat en la immensa majoria de casos. Ens comparem, esclar, amb els que tenim més a prop i aspirem a millorar la nostra situació econòmica, a progressar, a assegurar el futur de la nostra família, una pulsió ben natural. En realitat, ben poca gent es considera rica i, per descomptat, ningú que ingressi 22.000 euros a l’any. Tampoc algú que n’ingressi el doble. Sempre hi ha un ric més ric... D'una banda, la riquesa ens enlluerna i, de l'altra, ideològicament i moralment està mal vista: batega en el nostre subconscient una barreja de cristianisme i marxisme, tot i que hem anat perdent tant la caritat/solidaritat del primer com l’esperit transformador del segon... preferim considerar-nos víctimes del capitalisme global tecnològic i monopolístic, que certament està afeblint els poders públics que l’havien matisat i limitat...
Però tot això no obsta perquè estiguem entre els rics del món... Siguem rics o no, no hi ha excusa per no ajudar els que no ho són gens.
Ignasi Aragay, 8.10.2023
dimarts, 10 d’octubre del 2023
lliVre 16 LA NIT DE L'ESVÀSTICA
divendres, 6 d’octubre del 2023
E.E. 229 FELIPE I GUERRA: EL "TAMAYAZO" SÓN ELLS