dilluns, 23 d’octubre del 2023

E.E. 232 QUI ÉS LA VÍCTIMA I QUI EL BOTXÍ?

... aquesta és la realitat del Pròxim Orient des de fa massa temps. Les víctimes esdevenen botxins i els botxins víctimes. I així alternativament, sense fi. És l’espiral infernal del fanatisme i la violència en un tros de terra que acumula greuges històrics, identitats excloents, pors atàviques i odis que es transmeten per via familiar...  L'espiral del fanatisme i la violència, de les identitats religioses i nacionals excloents, ha convertit el Pròxim Orient en un infern ...
Ignasi Aragay, 14.10.2023


 

diumenge, 22 d’octubre del 2023

lliVret 4 SOBRE LA TECNOLOGIA (i 4)

... L’autèntica religió d’Occident ja fa un temps que va deixar de ser el cristianisme. A Europa, més que un procés de secularització, s'ha donat un procés de substitució d'una religió per una altra...
Cap ciutadà europeu, per molt que s'hi esforci, no es pot considerar a si mateix un cristià pur (i ja posats, no es pot considerar ni musulmà ni practicant de cap de les religions tradicionals). Totes les activitats diàries que duem a terme estan marcades per l'ús de la tecnologia explotadora, i les nostres ments estan configurades per adaptar-se a la presència de les tecnologies. La tecnologia és el medi que ens correspon, i no ha existit mai, ni existeix, ni existirà mai, cap ésser viu, del més simple al més complex, que no estigui configurat pel seu medi i que no sobrevisqui gràcies a l’adaptació al medi que li pertoca... Tots vivim en la mateixa ficció: que Internet és només una eina, i que es pot continuar sent cristià o musulmà fent servir les tecnologies. Això seria veritat si el medi tecnològic no ens configurés la ment, si la tecnologia fos neutra, però com hem vist reiterades vegades en aquest quadern aquesta neutralitat no existeix.
Usar la tecnologia suposa acceptar en la pràctica els pressupòsits doctri
nals de la religió humanista: que no hi ha res més sagrat que l’home i que, en virtut d'aquesta sacralitat, cal desenvolupar la tecnologia com l’eina que dona poder a l'home, com el sagrament que expressa millor que cap altre l’excepcionalitat humana i la seva sacralitat, l'única sacralitat... Les religions anteriors a l'humanisme estan mortes, a Europa: el que veiem són fòssils, relíquies...
Oriol Quintana, CJ Quaderns núm 231

 

divendres, 20 d’octubre del 2023

lliVret 3 SOBRE LA TECNOLOGIA 3

... Traslladem a les màquines el que és exclusivament la nostra responsabilitat. És un vell error...
El dogma humanista del progrés tenia aquesta funció: el progrés econòmic, tecnològic i social s’entenia com el bé. Tot allò que ampliés el progrés tecnològic era bo. Era l’apropiació humanista de la vella idea estoica (de la qual els cristians es van apropiar) que l’univers és provident, i que tot el que passa és bo. Per als humanistes, el progrés tecnològic, com ho va ser la
Història per a Hegel o per a Marx, era intrínsecament bo. Si et deixaves endur pels vents de la història no podies fer el mal (encara que el fessis). Si et dediques a la tecnociència no pots fer
el mal. I de sobte: les màquines no saben decidir entre el bé i el mal. No són millors que els éssers humans. Tampoc saben solucionar el problema del bé i del mal.
No es pot delegar el problema del bé i del mal en ningú. El problema del bé i del mal pertany a cada ésser humà ... No es pot delegar el problema del bé i del mal en el sistema econòmic. Ni en els sistemes polítics. Ni en l'església catòlica; ni en la tecnologia. Ni tan sols en la llei... Confiar que quelcom extern a l'home pot dictar el bé, i descarregar-lo de la seva responsabilitat, és el que es troba latent darrere de la utopia tecnològica...
Hi ha encara un bon grapat de crítiques cap a les noves tecnologies, al voltant dels magnífics inconvenients que causen, respecte de les promeses que aquestes tecnologies han incomplert.
La tecnologia ens havia d’alliberar, i fa el contrari...
És molt interessant la seva idea (de Byung Chul-Han) segons la qual la tecnologia ha suprimit els rituals.  El procés és molt senzill d'explicar: la tecnologia només segueix la lògica de l’eficiència. Els rituals són el contrari de l’eficiència. El medi tecnològic tendeix a suprimir els rituals (els exemples que posa són molt divertits. pàg. 23)... És que els rituals tenien i tenen una única funció: posar de manifest uns límits, lamentar uns límits, celebrar uns límits. Una celebració de la impotència dels éssers humans de cara al bé... La supressió del ritual ha revelat la seva veritat més profunda: el menjar, el coneixement, les notícies dels nostres éssers estimats, el sexe, la concepció, l'enemic, la bellesa de l'art eren realitats sagrades. Realitats que contenien un bé: el ritual ens recordava que el bé no està habitualment al nostre abast, i que el bé veritable no està al nostre abast en absolut, perquè pertanyia, abans de l'era de l’humanisme, a un ordre superior a l'home.
Oriol Quintana, CJ núm. 231



 

dijous, 19 d’octubre del 2023

E.E.231 COMIAT A UN PROFE

Una vida de tornar a l'escola cada dia, a ensenyar, a intentar fer-se respectar. 

Una vida corregint còpies al vespre, el cap de setmana, apuntant amb tinta vermella o blau turquesa «Pot fer-ho millor...», animant «Progrés evident, endavant!», desvetllant les tímides potencialitats «Tingues confiança!» Amb els punts d'exclamació per donar més pes a les seves paraules.

Una vida passada llegint una vegada i una altra, buscant noves maneres d'interessar-los. Encenent la llum dels ulls apagats.

Lluitar contra les pantalles que els atrapen, contra les xarxes que esquematitzen, ensenyar-los a pensar per ells mateixos.

Animar-los a fer preguntes incòmodes, no us en rigueu mai.

Una vida veient-los adormir-se i intentar despertar-los. Esperar arribar a despertar-los.

Una vida repetint instruccions, organitzant reunions de pares i mestres, convocant estudiants que perden el nord, rebent els pares sempre descontents.

Una vida entomant els canvis de ministres, de programes, d’instruccions i de directors, adaptant-se rondinant només una mica.

Una vida desanimant-te sovint, de vegades gratament sorpresa. La sensació de repetir sempre les mateixes coses. Preguntant-se de vegades el per què.

Una vida intentant mantenir viu l'entusiasme, fent-ho tot per no convertir-se en un professor amarg i enfadat. Continuar creient-hi. Trobar-li el gust a ensenyar.

Una vida escoltant exposicions anodines, exposades per veus mutants, suportant els "euh, doncs, això", i repetint "no pots portar el mòbil a classe".

Donant classes particulars per arribar a final de mes, tot dient "amb el meu sou de profe, no m'ho puc permetre". Calcular cada despesa però donar-se sense parar compte.

Explicar, repetir, escoltar, parlar, llegir, escriure, estar cansat.

La festa de fi de curs. Tantes festes de fi de curs, tots els alumnes que has tingut, tots aquests companys professors.

El cafè que compartim a corre-cuita per animar-nos abans d'enfrontar-los.

Els agraïments de vegades anys després, quan et creues amb un antic alumne al mercat, "Vostè va ser important per a mi, senyor, ho sap", unes paraules murmurades en un xiuxiueig, i l'home marxa, avergonyit, amb la seva dona i el cotxet del nen. Unes poques paraules a final de curs esgarrapades en un tros de paper que van escriure entre tots, el regal col·lectiu, un llibre que ja hem llegit, sovint. Donar les gràcies, dir que tot això no és en va. Que per tot això valia la pena deixar-hi la pell.

Em venen ganes de plorar quan miro la foto d'aquest professor.

A reveure senyor Dominique Bernard.

( Anne Roumanoff 14 d'octubre de 2023)


dimarts, 17 d’octubre del 2023

lliVret 2 - SOBRE LA TECNOLOGIA 2

El sentiment de comunió amb l’univers és el sentiment que ha buscat sempre l'home a través de totes les religions (menys, com hem vist, l’humanisme).
La tecnologia moderna expulsa l'home de casa seva, del lloc que li pertoca dins l’univers. Aquest és el seu mal essencial. La tecnologia no és mai neutra; depèn de com es faci servir pot ser bona o dolenta...
Crítiques a la tecnologia: ... esclavitza (pàg. 15)... idiotitza... estandarditza... accelera (pàg. 16)... esgota (pàg. 17)... degrada l'atenció (pàg. 18)... desfactualitza (pàg. 19) ... la desfactualització no fa mal al nostre cos, ens fa mal a l’ànima. Contribueix com cap altra cosa a expulsar-nos de casa. Ens desvincula de l’univers; impossibilita la tasca tradicional de les religions que era, recordem-ho, vincular l'home amb l’univers, augmentar el seu sentiment de dependència, el seu sentiment de comunió. La tecnologia actual ens ha omplert el món de realitats desfactualitzades. La presència física ja no és res. Tot està absent. Tot plegat passa a la pantalla...
La desfactualització desvincula les persones del seu cos, del lloc on viuen, de la realitat circumdant. La pèrdua d'aura de les realitats físiques fa que el món sencer sigui un no-lloc... La desfactualització desarrela. Dona a les persones una existència fantasmagòrica. Una vida autènticament humana, una vida que es pot viure, requereix interactuar a través del cos amb objectes sòlids que siguin familiars i que ens facin sentir a casa. Requereix disposar d'una narració significativa, socialment compartida, en la qual enquadrar la pròpia i petita història personal... (pàg. 20 i 21)
Oriol Quintana, Sobre la tecnologia.  Quaderns CJ  núm 231

 

dilluns, 16 d’octubre del 2023

lliVret 1 SOBRE LA TECNOLOGIA 1

La mentalitat tecnològica és la que, buscant acomplir desitjos, treballa en nosaltres per explorar i aprofitar les dreceres, saltant-se els límits imposats tant per la natura com pels costums so-
cials. La societat tecnològica és la que declara que saltar-se els límits imposats per la natura és correcte, bo i desitjable, i la que demana que es trenquin els límits imposats a cada moment històric pels costums socials... (pàg. 4)
L'humanisme és la religió que ha substituït el cristianisme a Europa i, per extensió, a Occident. Per a l’humanisme, l'home és l'ésser més sagrat de l’Univers...  Res expressa
millor la sacralitat humana que la tecnologia que li dona el seu poder... L’humanisme ha acabat esdevenint la religió comuna, i la tecnologia el seu sagrament. (pàg. 9, 10 i 11)...
La religió humanista, armada amb la mentalitat tecnològica, va crear el dogma del progrés, i va legitimar tota mena de canvis socials per permetre la creació d’una societat més coherent amb la proclamada sacralitat de l’home....
Però el desenvolupament de la tecnologia ha donat lloc a tot un seguit de problemes imprevistos per l’humanisme mateix... El veritable mal de la tecnologia és previ a la tecnologia i prové del pressupòsit que li és legítim a l'home saltar-se els límits imposats per la naturalesa. Aquesta noció, promoguda per l’humanisme, és la que ha acabat desarrelant l'home de l'univers, la font de tots els nostres problemes espirituals. És quelcom més profund que el simple desencantament de la naturalesa...
En altres paraules, que la tecnologia moderna, explotativa, faci que la vida actual sigui molt estressant és peccata minuta en comparació al problema més bàsic del desarrelament... (pàg. 13)
SOBRE LA TECNOLOGIA Oriol Quintana


 

diumenge, 15 d’octubre del 2023

E.E.230 VOLS SABER COM ETS DE RIC?

Hi ha una pàgina web, How Rich Am I?, on si hi poses els teus ingressos anuals nets et diu quin és el teu nivell de riquesa respecte a la població mundial. Per exemple, si dius que vius a l'estat espanyol i tens unes entrades de 22.000 euros després d’impostos, sense ningú (cap fill o pare) a càrrec, el resultat és que formes part del 3,5% dels més rics del món. Si amb el mateix sou dius que a casa sou dos adults (la parella no té ingressos) i un fill, encara estàs entre el 13% més ric. És probable que el cost de la vida de cada lloc no estigui prou ponderat, però així i tot fa impressió. Malgrat les crisis i el malestar, malgrat que la classe mitjana s’estigui encongint i creixin les diferències internes, els occidentals tenim un nivell de vida i una seguretat envejables si ens comparem amb països com l’Índia (el més poblat del planeta) o amb continents com l'Àfrica. Som uns privilegiats...

La globalització ens ha fet ciutadans del món i posa cada dia en contradicció, per a qui ho vulgui veure, el nostre benestar. Però costa renunciar-hi, esclar. Tots creiem que hi tenim dret i que ens l'hem guanyat. I això també és veritat en la immensa majoria de casos. Ens comparem, esclar, amb els que tenim més a prop i aspirem a millorar la nostra situació econòmica, a progressar, a assegurar el futur de la nostra família, una pulsió ben natural. En realitat, ben poca gent es considera rica i, per descomptat, ningú que ingressi 22.000 euros a l’any. Tampoc algú que n’ingressi el doble. Sempre hi ha un ric més ric... D'una banda, la riquesa ens enlluerna i, de l'altra, ideològicament i moralment està mal vista: batega en el nostre subconscient una barreja de cristianisme i marxisme, tot i que hem anat perdent tant la caritat/solidaritat del primer com l’esperit transformador del segon... preferim considerar-nos víctimes del capitalisme global tecnològic i monopolístic, que certament està afeblint els poders públics que l’havien matisat i limitat...

Però tot això no obsta perquè estiguem entre els rics del món... Siguem rics o no, no hi ha excusa per no ajudar els que no ho són gens.

Ignasi Aragay, 8.10.2023

 

dimarts, 10 d’octubre del 2023

lliVre 16 LA NIT DE L'ESVÀSTICA

- ... Va ser aleshores que va néixer el pecat, el pecat de l'orgull i del poder; tots els altres pecats van sorgir arran d'aquests...
- Com s'ho van fer per concebre el concepte de pecat si fins aleshores no havia existit mai?
- És un misteri
- Voleu dir que és un misteri religiós que no pot explicar-se als pagans.
- No. El que vull dir és només que cap home pot ni podrà entendre mai com pot ser que hi hagi pecat si Déu és bo...

La nit de l'esvàstica, Katharine Burdekin pag. 260 - 261 Duna llibres 2023


 

divendres, 6 d’octubre del 2023

E.E. 229 FELIPE I GUERRA: EL "TAMAYAZO" SÓN ELLS

Aquest parell de senyors un dia van ser la cara progressista d’Espanya al món (i a Catalunya). Van representar el canvi, l'adéu definitiu a la dictadura... Es van emborratxar de poder i de popularitat, i realment en van tenir molt i molta. Tres majories absolutes seguides i una quarta victòria el 1993. Felipe González va governar de 1982 a 1996. Ha passat a la història com l’artífex de la modernització d'Espanya... Amb el felipisme, Espanya va girar full del franquisme alhora que oblidava el passat republicà (es va tornar a fer monàrquica, més concretament juancarlista), va enterrar el colpisme militar (reforma de l'exèrcit sense fer escarafalls) i es va fer una mica plural (autonomies del cafè per a tots)... Aquella Espanya del canvi ha envellit malament. Ho hem vist amb l'ex rei Joan Carles i fa temps que ho veiem amb Felipe González i Alfonso Guerra. No és que s’hagin quedat atrapats en el seu temps de glòria. És pitjor. Han posat la marxa enrere, excitant el seu espanyolisme i entrant a jugar impúdicament en el camp d'una dreta cada cop més ultra, una letal convivència que deuen considerar un mal menor. Com els GAL, oi?... La Transició no es toca ni es critica ni es qüestiona. La Constitució, tampoc: més ben dit, es reinterpreta a la manera més restrictiva possible. Els que un dia van ser progressistes avui són immobilistes...
Ignasi Aragay, 24.9.2023