(de la sèrie: arafaunany)
La realitat nacional catalana sempre els ha fet nosa i la solució
habitual ha sigut combatre-la o negar-la, amb més o menys fúria segons
l’època... La majoria independentista no pot ser i no serà. Punt...
El referèndum no es podia fer. Van fer-ho tot per evitar-lo, fins i tot
usar la violència contra ciutadans pacífics. I finalment van negar que
s’hagués fet quan ja s’havia fet: òbviament també neguen i ignoren el
resultat. La independència no es pot proclamar, i ho faran -ja ho estan
fent- tot per impedir que es proclami...
Davant d’això, l’Estat podrà seguir engreixant la llista de presos
polítics i repartint estopa al carrer, podrà acorralar entitats i
partits, però això no serà vèncer. Això serà imposar-se sobre la
realitat, no canviar-la ni fer-la desaparèixer. La realitat
independentista seguirà aquí, patint, sí, però carregant-se de més raons
i sentiments, com una olla a pressió, fins que torni a vessar de manera
imparable, fins que es faci absolutament real i majoritària, més del
que ja ho és ara. Fins que la realitat s’imposi.
Ignasi Aragay