pd 1391 Espanya prohibeix la realitat

(de la sèrie: arafaunany)

La realitat nacional catalana sempre els ha fet nosa i la solució habitual ha sigut combatre-la o negar-la, amb més o menys fúria segons l’època... La majoria independentista no pot ser i no serà. Punt...

El referèndum no es podia fer. Van fer-ho tot per evitar-lo, fins i tot usar la violència contra ciutadans pacífics. I finalment van negar que s’hagués fet quan ja s’havia fet: òbviament també neguen i ignoren el resultat. La independència no es pot proclamar, i ho faran -ja ho estan fent- tot per impedir que es proclami...

Davant d’això, l’Estat podrà seguir engreixant la llista de presos polítics i repartint estopa al carrer, podrà acorralar entitats i partits, però això no serà vèncer. Això serà imposar-se sobre la realitat, no canviar-la ni fer-la desaparèixer. La realitat independentista seguirà aquí, patint, sí, però carregant-se de més raons i sentiments, com una olla a pressió, fins que torni a vessar de manera imparable, fins que es faci absolutament real i majoritària, més del que ja ho és ara. Fins que la realitat s’imposi.

Ignasi Aragay

pd 1390 ¿Diàleg dins de la Constitució?

(de la sèrie: arafaunany)

Si alguna cosa es pot dir de Catalunya és que fa segles que lluita per ser reconeguda com a nació: que sent i sap que no viurà dignament ni sobreviurà històricament si la governen poders que assetgen la seva identitat i la volen dissoldre en una altra cultura. Per això és tan absurd que li demanin diàleg dins un marc legal que la nega com a nació, com a subjecte polític, com a interlocutor. Si és respectada mínimament, Catalunya pacta. Si és negada, es revolta i, almenys fins ara, sol ser derrotada... però acaba ressorgint.

Albert Pla Nualart

pd 1389 titulars 22/10/2017

(de la sèrie:arafaunany)

Suspenent l'autonomia, cremant l'estat de dret. L'estat de dret ha estat dinamitat. Això comportarà més inestabilitat. Ferran Requejo

Article 155 al quadrat. Si Espanya volia cavar un fossat més profund, ho ha aconseguit amb el 155. Montserrat Tura

Cop d'estat contra la convivència. Josep Pagès

El problema català no es pot resoldre, ha sigut i serà perpetu. Josep M. Colomer

pd 1388 "Seré curioso"

¿De qué se ríe? (Seré curioso) de Mario Benedetti

En una exacta/foto del diario/señor ministro/del imposible
vi en pleno gozo/y en plena euforia
y en plena risa/su rostro simple
seré curioso/señor ministro/de qué se ríe/de qué se ríe
...
tienen sus hijos/ojos de mando
pero otros tienen/mirada triste
aquí en la calle/suceden cosas
que ni siquiera/pueden decirse
...
por eso digo/señor ministro/de qué se ríe/de qué se ríe
...
ustedes duros/con nuestra gente
¿por qué con otros/son tan serviles?
...
aquí en la calle/sus guardias matan
y los que mueren/son gente humilde
y los que quedan/llorando de rabia
seguro piensan/en el desquite
allá en la celda/sus hombres hacen
sufrir al hombre/y eso no sirve

después de todo/usté es el palo
mayor de un barco/que se va a pique
seré curioso/señor ministro/de qué se ríe/de qué se ríe.

pd 1387 les postveritats del discurs de Rajoy

(de la sèrie: arafaunany)

El relat del que ha passat a Catalunya els últims temps difereix molt a Madrid i Barcelona. El discurs amb què el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va justificar l'aplicació de l'article 155 va ser-ne una mostra: veritats a mitges, mentides i una interpretació interessada de la realitat.

Maiol Roger

Tot l'article a: https://www.ara.cat/politica/postveritats-del-discurs-Rajoy_0_1892210869.html

pd 1386 el 155

​(de la sèrie: arafaunanay)​

"El govern espanyol ha emprès el pitjor atac contra les institucions des dels decrets del dictador Francisco Franco."  Carles Puigdemont

 

"Rajoy, amb una enorme irresponsabilitat política, ha traspassat tots els límits. Ha anunciat un cop d'estat de facto, amb el qual pretén escapçar  i apropiar-se les institucions catalanes". 

Carme Forcadell

pd 1385 Quan el dret que preval és el dret de conquesta 2

(de la sèrie: arafaunany)

... Espanya ha de començar a assumir que la “normalitat” ja no tornarà, com a mínim en una generació. I a partir d’aquí ha de decidir quin tipus de relació vol tenir amb un territori que li aporta el 20% del PIB i que la pot arrossegar a l’abisme... L’independentisme té el repte d’explicar que no només la independència, sinó fins i tot l’intent d’aconseguir-la, té un preu, i que aquest no depèn de Catalunya sinó de l’Estat que s’hi juga la supervivència com a superestructura de poder... l’independentisme s’ha de preparar per a un escenari molt més dur del que s’havia previst, on resistir pot ser sinònim de vèncer.

David Miró

pd 1384 Quan el dret que preval és el dret de conquesta 1

(de la sèrie: arafaunany)

... l’Estat no basa el seu poder en el compliment estricte de la llei, com ingènuament potser es pensaven alguns, sinó en la capacitat d’imposar la seva voluntat a través de la força coercitiva, i en últim terme militar. Així com l’independentisme apel·la al dret internacional, Espanya apel·la al dret de conquesta de fa 300 anys, que és, en última instància, molt més efectiu...

David Miró

pd 1383 L'esprit de l'1 d'octubre

(de lla sèrie: arafaunany)

Potser és l’hora de demostrar que, fins i tot sense eines de poder polític real, som prou gent, i prou decidits, per donar a la vella carcassa constitucional un ensurt d’aquells que duren tota la vida. El dia 1, aguantant la violència, vam infligir a la imatge internacional d’Espanya el cop més dur des del franquisme. I seguim aquí. Estudiants, mestres amenaçats, treballadors i empresaris dignes, dones empoderades, pagesos dalt del tractor, avis que exigeixen respecte, pares i mares que no volen deixar de creure que el seu vot és la seva força. I al capdavant -així ho espero- els polítics en qui vam delegar el poder. És hora de fer saber a qui correspongui que lluitarem per un diàleg entre iguals, i que lluitarem amb idèntica determinació si pretenen convertir-nos en súbdits...

Toni Soler