(arafa...)
...Tendim a ficar en un mateix sac progressista ideologies ja del tot
integrades en el progrés moral -com la igualtat de sexes o races- i
altres de força més discutibles. I fent-ho regalem a la dreta, més o
menys extrema, el que li resulta fàcil vendre com a “sentit comú”... vam veure mítings d’Iglesias o Rivera acariciant els seus gossos. I Podem
proposa endurir les penes per abandonar mascotes. S’adrecen a votants
que volen protegir i mimar els animals que estimen. No, en principi, els
que es mengen. La font de drets és, en aquest cas, del tot
antropocèntrica. No es planteja si un porc és més capaç de sentir que un
gat. Donen drets al gat perquè és el centre dels seus afectes, com un
infant podria donar drets al seu osset de peluix.
... l'assaltant de la granja de porcs Massin va dir: “Em preocupa molt com
es normalitza la violència amb què estem tractant mares i fills. I són
noies que han sigut forçades a ser mares. De fet és una violació”.
“Menjar carn no és una decisió personal, perquè afecta
una altra persona”. I quan Terribas va matisar que potser volia dir
ésser viu, ell va replicar “A un altre individu”. Per a Massin, les
truges són noies, són persones, perquè “tots som animals”, i totes les
“persones i individus tenen dret a ser lliures i feliços”. És un exemple
extrem d’activista molt jove i molt adoctrinat, però si hi ha un
animalisme menys radical, més racional, hauria de deixar clar com es
distancia d’aquesta manera de veure les coses.
Albert Pla Nualart