dissabte, 30 de maig del 2015

pd 420

PRESÈNCIA - 21 de juliol de 2006
"ÉS UN HONOR SER MESTRE A FINLÀNDIA"
Xavier Melgarejo

Els experts coincideixen que els factors determinants són l'excepcional formació del professorat i la gran igualtat d'oportunitats que ofereix el sistema finlandès...

És la carrera més exigent de tot el país. Els mestres de primària han de ser els més ben preparats per treballar amb el tresor del país: els nens. Aquesta qualitat no la té cap altre país del món...

A Finlàndia, els millors mestres van a primària, on es fa l'aprenentatge de lectoescriptura...

Les lleis que es van pactar a Finlàndia durant els anys setanta han anat estructurant les escoles fins ara, cosa que no passa a Espanya...

divendres, 29 de maig del 2015

pd 419

EL PERIÓDICO Dissabte 1 de desembre del 2007
ENFEINATS, TOSSUTS I DECIDITS (i 2)
Lluís Hernàndez

(... continua)
Hem de lluitar, cada dia, contra la pròpia concepció del que vol dir educar.... l'educació és una feina activa ... fins i tot amb el plat parat a la taula del millor restaurant, només queda servit qui menja i, sobretot, qui paeix el que ha menjat.
... Els alumnes d'ESO no són lliures de decidir si van o no van a l'institut: anar-hi és obligatori. I tampoc no ho poden decidir els seus pares: la llei ho mana. Educar és antinatural. Educar és aprendre a anar contra els nostres impulsos primaris, és mirar de convertir els nostres instints en actes voluntaris... I, a més a més d'educar, també hem d'ensenyar. Aprendre costa. No és fàcil, no és immediat, no és automàtic...
...
Malgrat tot, som tossuts, ja ho deia. Continuem lluitant, i no és una paraula buida. Treballem per guanyar-nos el sou, és clar, però, sobretot, treballem perquè creiem en la nostra feina.

dijous, 28 de maig del 2015

pd 418

EL PERIÓDICO Dissabte 1 de desembre del 2007
ENFEINATS, TOSSUTS I DECIDITS (1)
Lluís Hernàndez

... enfeinats, perquè, tot i que la gent de vegades diu que els professors no treballem, tenim molta feina, en tenim tanta, que sovint no ens l'acabem de treure del damunt. Tossuts, perquè molt sovint hem de tirar endavant entremig d'empentes que ens voldrien fer anar cap a la dreta o cap a l'esquerra, o fins i tot a vegades cap enrere. I, especialment, amb esperança, amb ganes, disposats a lluitar. 
Tenim molts motius per lluitar. La nostra feina no és senzilla, es complica cada dia... en primer lloc, els problemes de disciplina, d'autoritat dins de les aules... però és que... en la nostra societat impera el sentiment estès que les normes socials no cal obeir-les...
En segon lloc, hi ha una disfunció molt gran entre el que la societat voldria que féssim a l'escola i el que l'escola ha de fer o pot fer... Sembla que tot, especialment tot allò que no té solució, ho ha de solucionar l'escola...

(continuarà...)

dimecres, 27 de maig del 2015

pd 417

AVUI  27 de desembre de 2003
LA SOLEDAT DELS MESTRES
Carmen Alcalde

... els mestres... Un col·lectiu salvador de l'ètica més elemental dels  nostres salvatges temps...
... la mare s'enrabia (quan el mestre l'adverteix del camí per on va el seu fill)... És aquí on la soledat enfonsa el mestre en l'abisme de la seva impotència. Però encara els queda força en la desesperació i en el coneixement de l'insult que la droga produeix en els seus alumnes, que dia rere dia es manifesten més indolents, més absents i, sobretot, més violents. Aquesta indolència que aliena aquesta nova adolescència que comença a no servir per a res, que no reacciona, que es fa còmplice d'aquesta petita violència. Elles, estúpides, aplaudeixen els seus mascles, mentre que ells necessiten demostrar que, en tot aquest assumpte, són els indiscutibles...
... la violència que ens engoleix, el fanatisme del no-res humà, tots els "seguidismes" que envileixen la raó, l'anestèsia afectiva que deshumanitza, les individualitats perforades, sagnants i insolidàries. L'embeneitiment i asnarisme (sense Z, no vull ofendre ningú) que ens envolta. I clamen i reclamen i criden contra aquesta societat que no està al cas, que no sap, que no escolta els mestres. I es pregunten:...¿sabrà tornar al nen la infantesa, al jove la joventut i als pares la responsabilitat?

dimarts, 26 de maig del 2015

pd 415

LA VANGUARDIA ... 2009
LES FILLES DE PARES UNIVERSITARIS TREUEN MILLORS NOTES EN TOTES LES ETAPES
M.Gutiérrez

Noia, de nacionalitat espanyola i pares amb estudis universitaris. Amb aquest perfil, les possibilitats de triomfar en el terreny acadèmic es multipliquen...

La presència d'alumnes immigrants en un centre no influeix en el rendiment.

El batxillerat és l'única etapa educativa en la que nois i noies obtenen notes molt similars.

dilluns, 25 de maig del 2015

pd 414

...? .... 199?
¿APROVAR O SABER?
Joan Barril

Els informes sobre la institució escolar solen amagar el mal funcionament de la institució familiar. Els xavals fallen en els accents, però els pares no hi posen l'accent que caldria...
... No és l'escola la causant d'aquests desajustaments. L'escola n'és la víctima...
... El nostre és un país que només en els últims anys ha aconseguit revaloritzar l'escola pública gràcies a l'esforç vocacional dels mestres i al convenciment de les administracions educatives...
...
El problema de l'escola no és més gran, ni de bon tros, que la deserció dels pares davant d'un món competitiu i salvatge al qual s'està portant els seus fills. Valors, normes, principis o exemples no arriben de pares a fills. I no hi arriben perquè per primera vegada en molts anys s'ha interromput la transmissió de la sensibilitat i del coneixement entre les generacions. Els pares, requerits pel vitalisme forçat dels horaris excessius i desconcertats pels nous hàbits juvenils, es refugien en la seva condició de simples intendents de la nevera i deleguen en l'escola. Els pares no entenen els fills. Els fills no entenen els pares. I  l'escola paga per tots.

diumenge, 24 de maig del 2015

pd 413 eem (i últim especial eleccions municipals)

EL FULL PARROQUIAL ... 199?
LA MÀXIMA DE LA SETMANA

"La política ha de ser l'art de fer possible el que és necessari."

José Mª Mendiluce

...
P.E: 
"De totes les vocacions,
la política és la més noble;
de totes les professions,
la més vil."

Rubén Alves

dissabte, 23 de maig del 2015

divendres, 22 de maig del 2015

pd 411 eem15

ARA, dimarts 19 de maig del 2015
ÀRBITRES, MÉS QUE GOLEJADORS
Salvador Cardús

Un dels aspectes més irritants de les campanyes electorals és com banalitzen la complexitat de l'acció política. Em refereixo a aquest tipus de discurs que dóna a entendre que el polític pot prendre compromisos unilaterals amb l'elector com si, un cop aconseguit el càrrec, pogués fer el que li semblés. No discuteixo ara si les promeses són sinceres ni si es compleixen. El que denuncio és que alguns candidats facin creure que podran transformar-ho tot segons el seu projecte particular i exclusiu...
...
Els polítics faciliten acords i pactes en la direcció del seu programa; frenen o empenyen projectes segons les majories obtingudes; fan de mediadors entre interessos socials contraposats; etc. Però no poden actuar com uns petits dictadors, com si el paper d'àrbitre els permetés prendre, també, el lloc de l'entrenador i ser l'únic jugador, fins a dictar capriciosament el resultat final del partit.
... el polític, en un sistema democràtic, s'assembla més a un bon àrbitre que no pas a un bon davanter centre. El polític que es presenta com un golejador o, pitjor, com un boxejador, o és un ingenu o menteix descaradament.

dijous, 21 de maig del 2015

pd 410 eem14

ARA, 2 de febrer del 2013
ELS CONCEPTES DE LA SETMANA
Ignasi Aragay

...
Mentida. La democràcia anglosaxona no tolera un polític mentider, la democràcia espanyola (o catalana o arbucienca) no segrega gaire veritat.
...

dimecres, 20 de maig del 2015

pd 409 eem13

ARA dissabte 13 de desembre de 2014
EL PITJOR PRESIDENT ESPANYOL
Sebastià Alzamora

... Es pot ser de dretes, es pot ser d'esquerres. Però comença a quedar clar que ja no es pot ser un mentider compulsiu i covard.
Una cosa és la democràcia i l'estat de dret, i una altra els deliris d'un mediocre i els seus assessors. 
Facin el favor d'anar a fer punyetes, si no és demanar massa.

dimarts, 19 de maig del 2015

pd 408 eem12

ARA, dissabte, 22 de novembre del 2014
L'ALCALDE QUE DIU MENTIDES DE PATI DE COL·LEGI
Carles Capdevila

Manuel Reyes és l'alcalde de Castelldefels. Un alcalde ha de fomentar sobretot la cohesió del seu municipi, i ha d'intentar ser fidel a la veritat. La veritat té moltes cares, i no sempre es troba, però la mentida existeix. Sobretot la mentida podrida, la mentida pura i dura, el que és el contrari de la veritat...

... Manuel Reyes sap que no és cert el que diu, per tant, menteix deliberadament. O bé no sap si és cert o no, perquè no trepitja la seva ciutat. O bé té un problema de percepció de la realitat... Qualsevol dels escenaris és un motiu suficient perquè deixi de ser alcalde...

... I les mentides de pati de col·legi ni ens les empassem ni les podem tolerar...

dilluns, 18 de maig del 2015

pd 407 eem11

ARA, dimarts, 24 de maig de 2011
O AÏLLEM LA MENTIDA O ESTEM PERDUTS
Carles Capdevila

Ens havíem acostumat a mitges veritats i a promeses ambigües però els partits ... ho han superat i han aportat a la política un invent revolucionari: la promesa que pots complir sense fer res... És mentida... 
És un drama com s'ha instal·lat la mentida a la societat, com la confusió s'escampa i comença a ser mentida que s'atrapi abans un mentider que un coix. La veritat és complexa, no sempre demostrable, i per tant n'hi ha moltes. Però la mentida podrida existeix de forma comprovable, i cal denunciar-la i aïllar el mentider. Una societat on la mentida campi alegrement i doni vots està en perill, no només des de l'ètica i la justícia. Ho està des de la moral col·lectiva... 
o dibuixem la ratlla vermella i tractem les mentides i calúmnies i infàmies com a delicte o estarem perduts. De veritat.

diumenge, 17 de maig del 2015

pd 406 eem10

"La responsabilitat del creixent escepticisme de la població cap a allò que passa en els passadissos del poder és atribuïble cada vegada més al caràcter il·lusori de la participació dels ciutadans en el procés polítics, cada vegada més reduïda a l'elecció periòdica de "representants" que s'obliden dels "representats" des del mateix moment que són elegits."

Zygmunt Bauman

dissabte, 16 de maig del 2015

pd 405 eem9

ARA, ......... 2014?
PODER I MENTIDA (i 2)
Albert Sánchez Piñol

...
El primer requisit de la mentida política no diu que hagi de ser fabricada des del poder sinó, precisament, que és preferible que vingui de sota. Ara bé, perquè s'expandeixi ha de complir el requisit número dos: la mentida ha de ser apadrinada per alguna instància del poder...

Pot sostenir-se infinitament en el temps una mentida? Al poder només li importa que se sostingui el temps necessari per als seus objectius polítics...

norma número tresla inèrcia sempre juga a favor de la mentida política...

És molt trist admetre-ho, però els constructors de mentides polítiques acostumen a sortir-ne ben lliurats...

Plató estava equivocat: els governants, de fet, són els únics que no necessiten mentir. Ja tenen sicaris que ho fan per ells.

divendres, 15 de maig del 2015

pd 404 eem8

ARA, ......... 2014?
PODER I MENTIDA (1)
Albert Sánchez Piñol

"Els governants haurien de ser els únics amb el privilegi de poder mentir" deia Plató. 
La mentida aplicada a l'alta política té una història pròpia, i si m'ho permeten fins i tot té una estructura discernible.
La teoria més popular és la del complot, que més o menys fa així: en algunes zones opaques del poder hi ha ments maquiavèl·liques que inventen falsedats interessades, les deixen caure  quan convé i el populatxo, crèdul, se les empassa. (Per cert: diu molt poc del poble que la teoria més popular sigui aquella que considera el poble bàsicament com un ramat estúpid.)
Naturalment, pels palaus del poder hi han passat criatures que representen tots els vicis imaginables, i que no han dubtat a falsificar i tergiversar a conveniència...

dijous, 14 de maig del 2015

pd 403 eem7

ARA, Diumenge, 3 de maig del 2015
AQUEST NO ÉS UN ARTICLE CONTRA ELS POLÍTICS
Ignasi Aragay

"La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics" (Charles de Gaulle)...
...
La política, entesa com la organització del bé comú, l'hem de fer tots, ha de ser una tasca col·lectiva, no l'encàrrec a uns professionals. No es pot externalitzar, no es pot privatitzar... La participació política l'hem d'entendre com un servei social obligatori i permanent, que s'exerceix des de la feina, l'associacionisme, la cultura, l'empresa, a les xarxes, arreu. Una participació que, naturalment, exigeix transparència en l'exercici del poder.
...
La política necessita... més ideologia - recuperar el debat de les idees - però menys sectarisme... més filòsofs i no tants economistes, més pedagogs i no tants advocats, més científics i menys periodistes.
Més ètica i menys èpica. 
Sí; encara que no ho sembli , aquest no és un article contra els polítics, sinó a favor de la política... 
Els polítics passen, la política queda.

dimecres, 13 de maig del 2015

pd 402 eem6

ARA - dissabte, 18 de maig del 2013
L'ESTULTÍCIA D'ALGUNS (i 2)
Josep-M. Terricabras

...
Al contrincant honest i intel·ligent, se li han d'oposar arguments i intel·ligència. Al contrincant que et fa pena, val més deixar-lo estar, que es vagi coent ell sol en la seva pròpia salsa, perquè oposar-s'hi és fer-se còmplice de la seva mediocritat i incompetència. Qui oli remena, els dits se n'unta. A qui va amb necis - ni que sigui de bona fe -, se li acaba encomanant la seva mesquinesa...
... 
Seria lamentable que aquells que ens sentim intel·lectualment incòmodes amb la falsedat, la ignorància i l'estupidesa no fóssim capaços de generar energies oposades, creatives, intel·ligents, fins i tot rialleres.

Perquè no hem de voler que la grisor i la reclusió mental ens amarguin la vida. Només en tenim una i no la podem deixar en mans de segons qui. Jo no vull viure permanentment ofès i disgustat...

dimarts, 12 de maig del 2015

pd 401 eem5

ARA, Dissabte 18 de maig del 2013
L'ESTULTÍCIA D'ALGUNS (1)
Josep-M. Terricabras

De persones amb comportaments necis i estúpids, n'hi deu haver hagut sempre...

... Polítics diferents... es pensen que el vot que els va donar el poble els pot servir de butlla per dir i decidir el que els doni la gana.

El tsunami de la mediocritat ignorant avança sense escrúpols sota el nostres ulls i sembla que no tingui aturador. 

L'estupidesa, la corrupció, el desvergonyiment polític i intel·lectual queden aparentment legitimats per unes urnes i uns vots... 

Davant la falsedat, hem de cultivar la democràcia i l'argument ben informat.

dilluns, 11 de maig del 2015

pd 400 eem4

ARA .... novembre 2012 
EL TEMPS DELS "SINVERGÜENSES" (1)
Albert Sánchez Piñol

 ... els benvolguts lectors saben que no m'agrada parlar de política, ni tan sols de l'actualitat, però quan la malvolença s'alia amb l'estupidesa no hi ha terme mitjà: si callem concedim...
...
Patia Rimbaud pel temps dels assassins. Però aquells temps van passar, com esperem que algun dia passi el temps dels "sinvergüenses".

diumenge, 10 de maig del 2015

pd 399 eem3


ARA dissabte, 21 de desembre del 2013
EL MANEFLA DE LA PLANTACIÓ
Empar Moliner

...
Quan un amo pretén educar un servent, el servent ha de percebre que les decisions de l'amo no són justes i depenen de com es porti. Si el servent es mostra submís i obligat, serà compensat. Si no, l'amo pot compensar altres servents davant d'ell per fer-li veure que si vol privilegis ha d'obeir...
(parlant d'alguns partits) ... que ells no passin gana i fred i que puguin enviar una llarga carta als Reis no els hauria de fer oblidar que la feina principal d'un polític és evitar el sofriment dels seus conciutadans (que tant estimen, per cert). Acatant aquesta actuació de l'amo es converteixen en els manefles de la plantació. En els llepons de l'alcaid de la presó.

dissabte, 9 de maig del 2015

pd 398 eem2

EL PUNT, Dimecres, 12 de març del 2008
L'EXTERNALITZACIÓ DEL SENTIT COMÚ
Xavier Díez, historiador

... El pitjor de la teologia neoliberal és que el seu món ideal esdevé contes de fades només útils per seduir administradors incauts. La realitat és menys galdosa. Alguns ajuntaments, en adonar-se que el servei no es desenvolupa bé, s'han trobat que les empreses concessionàries esdevenien carcasses buides on no hi ha contractats escombriaires o vigilants sinó un exèrcit d'advocats disposats a tombar tota iniciativa legal protagonitzada per modestos alcaldes. Clàusules abusives o manca de competència efectiva en els concursos fan enyorar l'època en què als funcionaris municipals se'ls podia sancionar si no complien, o es podien contractar més treballadors en cas necessari. Per descomptat, el vell sistema resultava força més econòmic...
... Al llarg dels darrers anys, aquesta ideologia, disfressada de ciència econòmica, hegemonitza unes escoles de negocis... que presenten supòsits indemostrables amb fets objectius...
L'externalització, la privatització, implica pagar dues vegades: es finança l servei efectivament prestat per algú sovint mal pagat i en precari, i alhora el guany empresarial de qui s'erigeix en intermediari privilegiat...
És de sentit comú recuperar les fórmules socialment més rendibles de gestió pública, o el que és el mateix, la democràcia ciutadana respecte del despotisme neoliberal.

divendres, 8 de maig del 2015

pd 397 eem

LA VANGUARDIA, .... 2009?
MÁS IMPUESTOS O MENOS SERVICIOS
L. Izquierdo, Madrid

Els comtes no li surten a ningú. Abocats a la cursa per oferir més per menys, els ajuntaments espanyols han passat les darreres legislatures contagiats per una febre d'ofertes de serveis, molts d'ells ni tan sols a la cartera de competències que la llei els atribueix.
És rar el poble mitjà o la ciutat petita que no ha construït un modern poliesportiu, un centre cívic o les dues coses...
"I ara resulta que no hi ha diners per sufragar-ho o  mantenir-ho. O sigui que o cobrem més impostos o deixem de prestar alguns serveis" (Juan Carlos Aparicio, alcalde de Burgos)...
"...Els ciutadans han d'assumir que hem viscut com rics i ara no ho som" (Jordi Vilajoana).
... Són els regidors qui hauran de dir als veïns que s'ha acabat la promoció de l'esport infantil o que les festes d'aquest any duraran menys dies.

dijous, 7 de maig del 2015

pd 396

EL PERIÓDICO dissabte 21 d'octubre del 2006
EL ROBATORI DELS IDEALS PEDAGÒGICS (i 3)
Fabricio Caivano

... 
(continuació...)
 
Sobre aquest àcid adob moral (llegir pd 395), la convivència escolar, en aquests moment amb problemes nous i imprevistos, es corroeix i augmenten les conductes reprovables. Sense autoritat ni sancions no és educable qui no vol aprendre... No hi ha solucions simples o màgiques. Els conservadors opten per la nostàlgia: la recuperació d'un passat familiar i educatiu idealitzat. Els progressistes estan desconcertats. No es pot tornar enrere, però és molt difícil afrontar el futur. Es fa necessari que el professorat més conscienciat, desgastat pel malestar, reflexioni al voltant de les raons globals de la crisi de la secundària...
 
En resum, que la secundària faci avui la seva pròpia renovació pedagògica. Quan la societat canvia tan profundament i radical, els ideals educatius envelleixen ràpidament, plantegen noves dificultats a l'aquí i ara i es fan gairebé inaplicables davant les imprevistes noves realitats.

dimecres, 6 de maig del 2015

pd 395

EL PERIÓDICO dissabte 21 d'octubre del 2006
EL ROBATORI DELS IDEALS PEDAGÒGICS (2)
Fabricio Caivano

... 
Enunciem alguns principis de l'escola nova o pedagogia activa: antiautoritarisme; centralitat de l'alumne i els seus interessos; ensenyar delectant, aprendre divertint-se; obrir l'escola a la realitat.
 
Sens dubte, van ser molt adequats per a la societat del moment, però avui aquesta ha canviat radicalment. Els temps i els espais de socialització s'han multiplicat i ja desborden l'àmbit de l'escola. I aquesta no troba prou suport social, familiar i mediàtic en la seva doble funció d'impartir coneixements i de formar ciutadans...
 
a) L'antiautoritarisme... Drets sense deures, permissivitat sense límits ni referents clars. Tu ets lliure.
 
b) Els interessos de l'alumnat... La racionalitat i el pensament abstracte perden terreny. L'emoció guanya la partida a la raó. Tu esculls.
 
c) La diversió... La disciplina, l'esforç, l'autorresponsabilitat i la recerca de l'excel·lència no són divertides. Tu diverteix-te sense límits.
 
d) La realitat... No hi ha límits ni referents. Tu pots fer el que vulguis

pd 394

EL PERIÓDICO dissabte 21 d'octubre del 2006
EL ROBATORI DELS IDEALS PEDAGÒGICS (1)
Fabricio Caivano

... Enfront de la vella escola autoritària, classista i selectiva, la nova pedagogia va proposar, els anys 60, la seva radical transformació. Les seves idees es van obrir ràpidament camí, entusiasmant la majoria del professorat, anhelant de democràcia i de renovació professional. La seva dedicació i el seu generós esforç van aconseguir l'aplicació general dels seus principis educatius, emmarcats en una aura contagiosa de canvi social, de creació d'una nova escola pública...
 
Els seus ideals continuen sent adequats, sobretot en l'etapa de l'escolaritat infantil i primària. La infància és receptiva, té imaginació, curiositat, explora activament el món i el llenguatge. Però els valors sòlidament adquirits en aquest primer nivell d'escolaritat es corroeixen a l'arribar a l'àmbit de l'ensenyament secundari obligatori.
 
Els preadolescents, adolescents i joves, fora del temps i en cap lloc, habiten en la societat mediàtica que, amb la seva invasora estètica i la seva força uniformadora, inculca els seus peculiars models de vida, de consum i els seus valors hiperindividualistes...

dilluns, 4 de maig del 2015

pd 393

? 27 de febrer de 1997
ELS FETILLERS, LA REFORMA I LA BRÚIXOLA
Víctor Sánchez Santaló

... La societat fa recaure sobre les espatlles de la institució escolar més i més aspiracions. Facilitar l'accés a un munt de coneixements, que creix i creix, ja no és prou. Ara cal educar ciutadans vertebrats dins la societat, combatre les lacres socials, preparar pel món del treball en un sistema productiu variat i inestable, normalitzar lingüísticamentgarantir la personalitat completa de l'escolar, la seva autonomia i independència i el seu benestar personal...
...
... (mentre que) La desigualtat augmenta al mateix ritme que la desorientació. Els valors del consumisme són sobirans, el bé comú sembla que s'aconsegueix cercant el benefici egoista amb el mínim esforç...
...
Els ensenyants hem de tenir present que la lluita per la descongelació salarial ha d'anar unida a la renovació del nostre servei públic... Ens calen equips directius rigorosos que no facin concessions a les reaccions a la defensiva, corporativistes, i que impulsin projectes de centre engrescadors. Necessitem models organitzatius que potenciïn el treball en equip i la participació... Tot això és condició necessària però no suficient. Com que falten recursos s'han de reivindicar i això només és possible si enfortim les organitzacions sindicals i de renovació pedagògica...

diumenge, 3 de maig del 2015

pd 392

EL PUNT / Dimecres, 18 de març de 1998
ASSASSINAT DE L'ESCOLA PÚBLICA
Sebastià Salellas i Magret

La notícia: membres de la burocràcia sindical de Madrid han signat un acord amb la ministra d'educació (autèntic personatge esperpèntic de la dreta castellana -Esperanza Aguirre-)... l'horari escolar podrà ser només de matins a les escoles públiques...
Hi ha assassinat per part dels sindicalistes que, un cop més, han traït la seva classe natural i política, la classe treballadora, a la qual desproveeixen d'una eina bàsica per la qual sempre havien sospirat els sindicats d'esquerra (no els grocs): la instrucció pública...
(la dreta, fent gratuïta l'escola privada)... ha aconseguit que bona part dels pares de la classe treballadora no portin els seus fills a la pública, i eviten, a més, que hagin de compartir taula amb negres, marroquins i gitanos...
...
Davant l'assassinat de l'escola pública, quan es plantegi l'existència d'aquest delicte polític sortiran tota mena de justificacions que faran desaparèixer la culpabilitat dels seus autors o inductors...  A nosaltres, els que fa tants anys que defensem l'alternativa de l'escola pública, ens queda el recurs de fer igual que va fer el marqués de Sade. Un elogi a la insurrecció, adobat amb un altre pensament intern: que Déu ens agafi confessats.

divendres, 1 de maig del 2015

pd 391

PRIMER DE MAIG (2015)

"QUAN ELS TREBALLADORS FAN VAGA NO ÉS QUE NO VULGUIN TREBALLAR, SINÓ QUE HO VOLEN FER EN MILLORS CONDICIONS"
Francesc Layret