La paraula torna té en català dos sentits. D'una banda, seria allò que cal afegir al que s'ha venut per arribar al preu pagat. El cas més conegut l’han viscut els que tenen certa edat als forns de la infància, on el pa passava per la balança i, si no arribava al pes estipulat, el forner hi afegia un panet, un crostó o, amb més sort, un tros de coca. Devia ser l'únic que els motivava a obeir l’ordre materna d’agafar la coixinera i anar a la fleca: poder-se menjar la torna. D'una altra, és l'acció de revenja amb què es respon a una agressió rebuda. En els dos casos es torna el que es rep: en positiu o en negatiu. Però torna no vol dir, en català, "obstacle de terra o gespa que es posa en un reg per canviar el curs de l'aigua". I d’aquest sentit agrícola, que sí que té torna en castellà, deriva la idea de canvi radical, de 180 graus, en el curs d'un afer. Com hem de dir en català volverse las tornas? Girar-se la truita. Els canvis radicals, però, sobretot en política, són tan anhelats com infreqüents, i per a aquest desig condemnat a no complir-se tenim una gran frase feta, també gastronòmica i avícola, que ens retrata com a societat: somiar truites.
L'enquesta, feta l'any passat a 3.519 estudiants de 54 instituts catalans –privats, concertats i públics– conclou que el 75% dels alumnes no s'identifiquen amb la llengua catalana. De fet, quan se'ls va plantejar la pregunta “Quina és la teva llengua?”, només un 25,4% van dir que era el català, mentre que un 34,5% van dir que era tant el català com el castellà i un 31,8% van dir que era el castellà (el 8,6% restant van dir que era una altra llengua).
Les dades preocupen perquè si les comparem amb les mateixes enquestes fetes fa temps, es comprova com l'ús del català entre els adolescents no para de baixar...
4-la fona; 6-F. Mitterrand; 43-mayday; 101-les mil i una nits; 107-la pólvora; 220-els nombres amics;277-Ocupació; 279-"Ahir jo era llest i volia canviar el món. Avui sóc savi i he començat a canviar-me a mi mateix" Rumi; 345-"No permeteu que la branca d'olivera em caigui de la mà" Yasser Arafat; 410-"Pau sense reconciliació.Perdonar, però no excusar. Colonitzar la ment." Bassam; 414-L'Ordre 101 de les FDI prohibia als palestins fer servir la paraula "Palestina"; 445-"El seu fill havia vist la cara de Déu..."; 454-Som semítics, tant els uns com els altres, tant els israelians com els palestins.; 470-La conferència dels ocells es va escriure en persa al final del segle dotze; 500-TOT- "Vaig néixer en una família honesta. No érem rics, però no érem pobres." Rami
En Rami Elhanan és israelià. Es porta 18 anys amb en Bassam Aramin, que és palestí. Són tan amics, que es consideren germans. El lligam que els uneix és terrible, però: tots dos han perdut una filla en el conflicte israeliano-palestí. La Smadar, filla d'en Rami, va ser assassinada el 1997, quan estava a punt de fer catorze anys, en un atemptat perpetrat per suïcides palestins. Va ser una de les cinc víctimes d'aquell dia. Deu anys més tard, un soldat fronterer israelià va disparar contra l'Abir, la filla d'en Bassam, quan anava cap a l'escola. La van portar a l'hospital, però no va sobreviure. En Rami era allà, volia fer costat al seu amic. A partir d'aquell moment, tots dos, que s'havien conegut en una organització per la pau, van decidir que explicarien la seva història a tothom que els volgués escoltar, per transmetre un missatge molt clar: perquè el conflicte s'acabi, cal que les dues parts parlin, que es coneguin, igual que van fer ells.
Han viatjat per tot el món per explicar-ho, per transmetre unes paraules plenes d'esperança, però va ser a Beit Jala, una ciutat palestina a pocs quilòmetres de Jerusalem, que els va conèixer l'escriptor irlandès Colum McCann."Va ser com si em quedés sense oxigen. No em fa vergonya dir que vaig plorar". Després d'escoltar-los, McCann va tornar cap a casa seva canviat, diu, i convençut que escriuria alguna cosa a partir d'ells. Seria una novel·la. Els va demanar permís per fer-ho, l'hi van donar. L'escriptor no era cap expert en el conflicte, però en tenia una idea confusa. Una confusió legítima, que defensa com a part de la situació, i que trobem a Apeirògon, la novel·la magnífica que no em canso de recomanar aquests dies. McCann abraça aquesta confusió, explicant més les emocions, el dia a dia de les persones que viuen el conflicte, que no pas fent una aproximació més històrica al tema... La primera part del llibre és aquest trajecte que fa en Rami. La segona està dedicada a en Bassam. Aquesta estructura senzilla, però, l'ha construït de forma molt potent, a partir de 1.001 fragments, que fan al·lusió a Les mil i una nits, i que li permeten explicar-nos les coses més diverses... Tot està concentrat al títol, Apeirògon, que llegim que és "una forma amb un nombre de costats infinit i numerable". Una manera de concentrar l'enorme complexitat del conflicte, que alhora ens interpel·la, ens diu que en formem part. Una novel·la plena de compassió i d'una esperança que, la veritat, cada cop costa més de tenir.
Anna Guitart, 14.10.2023
