dilluns, 23 de juny del 2014

pd 127

EL PUNT / 2 de desembre de 1993
DEL PARADÍS A L'ESCLAVITUD
Francesc Ferrer Gironés

El treball ha estat considerat, des de fa moltes generacions, un càstig diví...Però heus ací que, ara, entrar al paradís és justament a l'inrevés: l'autèntica situació paradisíaca és més aviat trobar un lloc de treball...
...Totes les lluites menades contra el capital han estat balderes, si mirem que les inversions en maquinària que s'han fet per escopir mà d'obra han portat la dignitat de les persones humanes a quedar redimides i emancipades de la força del treball.
Heus ací les paradoxes dels moviments socials quan es barregen amb l'economia...
....
L'emancipació obrera, per on vindrà? Reduint la jornada i encarint els costos? Per la manca de feina provocada per la competitivitat dels obrers xinesos? Per la jubilació anticipada que les empreses regularan i que l'Estat finalment no podrà pagar? El paradís és cobrar i no treballar? O més aviat el cel terrenal és tenir feina garantida sense por que et facin fora, que et deixin al carrer?
...
La problemàtica...només es pot resoldre d'una manera: que tots  els obrers del món es posin d'acord i estableixin unes bases de treball idèntiques arreu, perquè, en el cas contrari, la competitivitat serà una arma en mans dels capitalistes...fins que la competitivitat vingui per la destresa i no per les situacions desiguals en què viuen els treballadors. Mentre res de tot això no passi, les lleis de l'economia salvatge continuaran regulant la nova esclavitud dels obrers: viure en l'angoixa de no tenir feina.