(arafamesdunany)
Europa ja parla en veu alta de la crisi espanyola: sentència del cas
Gürtel, moció de censura, sensació de bloqueig polític, risc de
populisme, prima de risc disparada... En la
premsa europea han passat de parlar de la crisi catalana a la crisi
espanyola. Sense adonar-se que en part són una mateixa cosa. És la crisi
catalana (i la resposta que hi decideix imposar l’Estat) la que
bloqueja la política espanyola, la que impedeix les plàcides alternances
dissenyades per la Transició, la que fa entrar en col·lapse el règim
nascut el 1978 i que pretén eternitzar les seves llacunes democràtiques.
La crisi catalana és a l’arrel de la crisi espanyola. I també a
l’inrevés: la crisi històrica de l’estat espanyol, la seva incorporació
insuficient a la modernitat, la incapacitat de generar una cultura
democràtica de fons i d’afrontar des d’ella la diversitat, és a l’arrel
de la crisi catalana.
Vicenç Villatoro