(arafa...)
Carme Junyent: “El futur del català depèn de tu; si tu no el parles, no el parlarà ningú més”
La professora de lingüística de la Universitat de Barcelona afirma que "els joves canvien molt més de llengua o utilitzen per defecte molt més el castellà”
Als anys 80, el creixement del coneixement de la llengua i fins i tot de
l'ús va ser espectacular. Segurament és el moment més important de
creixement de la llengua catalana, i a més era un moment de molta
il·lusió, que és una altra de les coses que hem perdut. Tots els
esforços que es van fer a l'ensenyament primari amb la immersió, a
secundària no es van fer igual, i la llengua de l'ensenyament segueix
sent una opció del professor. Pot ser que declarin que ho fan en català,
però la realitat és que no i, esclar, quan els nanos passen de primària
a secundària es troben un canvi en el comportament lingüístic i
senzillament es deixen portar. Fa anys vam fer un projecte en instituts;
molts nanos ens deien que havien oblidat el català quan havien anat a
l'institut. Per tant, no és que la immersió no funcioni, és que el
sistema funciona com si no hi hagués immersió. No es dóna per descomptat
que els nanos saben català. És a dir, parlant amb professors que fan
les classes en castellà, els preguntes per què i una de les respostes
habituals és: “Vull que m’entenguin”. O sigui, suposen que els nanos no
en saben i, per tant, els has de parlar en castellà. Però, aleshores, on
queda la feina dels companys que han ensenyat català?... Depèn de mi perquè si tu no el parles, no el parlarà ningú més. Aquesta és la
responsabilitat dels catalanoparlants. Si nosaltres volem, la llengua no
ens la poden prendre. Aquesta és la força real que tenim i la manera
més clara de rebel·lar-nos contra aquest procés d'homogeneïtzació:
parlar la nostra llengua. Frederic Mistral ho va dir amb altres
paraules: “Quan un poble ha estat esclavitzat, si conserva la llengua és
com si tingues les claus de la presó”.
Antoni Bassas 13.9.2020