(arafa...)
... la distinció entre esquerres i dretes, en la complexa societat d'avui,
sovint és massa simplificadora. Primer, perquè els dos camps han tendit a
acostar-se mútuament en la recerca d’aquest concepte vaporós anomenat centre polític,
on molts electors se senten còmodes. Segon, perquè esquerra i dreta són
termes massa esquemàtics per permetre als ciutadans amb una mica de
curiositat intel·lectual adherir-s'hi fermament. Hi ha altres barems per
mesurar la ideologia de l’individu, i sovint són transversals. A mi, per exemple, em disgusta el dogmatisme i el puritanisme, i d’això
en trobem a la dreta i a l'esquerra. Em rebenta la demagògia, la
intolerància, els prejudicis -també els de classe-. I em sembla que el
dret de Catalunya a l'autodeterminació està fora de discussió...
Per als demòcrates, la mort de les ideologies no és una bona idea; ara
bé: la substitució de les idees pel dogma, tampoc no ho és. El dogma
inclou l’estigma, és a dir, la desqualificació integral de l’adversari
reduït a una simple etiqueta. I la gent no vol ser etiquetada, és més,
reclama el seu dret a canviar de parer.
Toni Soler 25.10.2020