divendres, 20 de gener del 2017

pd 915

​EL PUNT ? - 28 de setembre del 2005
LA GENERACIÓ DE LA DUNA
Joan Ferrerós
Fa uns anys uns pares joves contaven a uns amics que els seus nens jugaven amb sorra al menjador de casa; tal qual: un bon dia els caganers expressaren el desig de fer dunes i castells sortint del col·legi, i als progenitors els faltà temps per pujar al pis un parell de sacs de sorra,, apartar taules i cadires...; ara hi ha sorra pertot arreu, deien, però no es pot contrariar els marrecs: una frustració a tan tendra edat pot ser terrible... Si no ha estat la sorra, ha estat i és la moto, el mòbil, la Play station, tornar de matinada o no tornar... Avui els mocosos que mai no han tingut un "no", tenen de zero a quaranta anys, i, en permanent autocomplaença, pixen i trenquen ampolles pel carrer, malmeten mobiliari urbà, corren amb moto per lla vorera, posen la música (?) del cotxe  o al pis a tot volum... maten el vianant d'un pas de zebra. No són pas tots ni tan sols són majoria però... els hauria bastat un "no" raonat i, si rebequejaven, el mateix "no" subratllat am una bufa; la "tontorronería" de llavors ens ha facilitat un considerable monstre molest, vergonyant i car.