A Catalunya hi ha 192.909 piscines! Quanta gent coneixeu que en tingui,
de pròpia o de comunitària, a la primera o a la segona residència? En
quantes us heu banyat? I després hi ha les públiques i les dels clubs
privats, cobertes o a l'aire lliure. I encara les balneàries, calentones
i borbollejants. Quin país tan fabulós i aquàtic. Però només hi ha una
cosa que grinyola: la sequera. La maleïda i pertinaç –aquest adjectiu
franquista– sequera. I un altre petit detall: som un país de mar (i
d'uns quants escanyolits rierols). Ens calen tantes piscines? Ara les
tornaran a deixar omplir totes o quasi totes?...
I arribem al malson actual de les urbanitzacions isolades,
mal acabades, d’una arquitectura adotzenada (per dir-ho suau),
devoradores d’aigua i energia. És l’urbanisme del cotxe privat. És un
pur desastre... Ens calen més pobles i menys urbanitzacions. Ciutats amb barris
endreçats. Molta feina a fer. La vitalitat de la llengua també depèn de
l’urbanisme, sí. Si no hi ha teixit urbà, que vol dir teixit social,
malament. La segregació no ajuda el català...
Les piscines van arribar amb el desarrolismo i la segona
industrialització consumista. El 600 i el 2 Cavalls, les vacances
pagades, el càmping i la caseta al camp. Havíem de fugir de l’urbanisme
insalubre i hem acabat espatllant el paisatge i el medi ambient... Alguns nyaps ja no hi ha qui els arregli. La majoria fa veure que no ho veu, començant pels alcaldes. Política de campanar... Ens ofeguem en un got d'aigua, en una piscina. En 192.909 piscines...
Ignasi Aragay, 14.4.2024
