dilluns, 29 d’octubre del 2018

pd 1382 L'esperit de l'1 d'octubre

(de la sèrie: arafaunany)
REPRESSIÓ... el que es prepara és l’extensió de la repressió, la intervenció de l’autonomia, la il·legalització de partits, el segrest de l’escola catalana i potser de TV3, l’únic mur de defensa contra la intoxicació que els mitjans espanyols, convertits en una branca més del poder polític, estan sembrant amb cinisme...
Toni Soler

diumenge, 28 d’octubre del 2018

pd 1381 La tensa espera...

(de la sèrie: arafaunany)
Assolir la independència -m’assegurava un veterà membre de l’ANC fa uns set anys-, només depèn de nosaltres: si la volem i som majoria, la tindrem”. Tenia raó, ningú ens la regalarà. El que llavors ell no deia ni creia, i encara ben pocs gosen dir, és que demanarà molta més èpica de la prevista i, ni així, està assegurada.
Albert Pla Nualart

dissabte, 27 d’octubre del 2018

pd 1380 Ni l'odi ni la fractura ni el caos que voldrien.

(de la sèrie: arafaunany)
A Catalunya no hi ha ni odi, ni fractura social, ni caos. Els que ho diuen i ho repeteixen són els que ho estan intentant provocar, sense sortir-se’n...I tot perquè no accepten que es pugui fer un referèndum pactat. Tot perquè es veu que la unitat d’Espanya és sagrada i, si cal, es manté a costa de destrossar la societat catalana...
Ignasi Aragay

Nota. Val la pena llegir l'article sencer a:
https://www.ara.cat/opinio/Ni-lodi-ni-fractura-voldrien_0_1888011214.html

divendres, 26 d’octubre del 2018

pd 1379 El joc de l'oca

(de la sèrie: arafaunany)
Demanar una solució política per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, sense mediació externa, en els termes que proposen a Madrid, és ciència-ficció. 900 persones ferides, centenars de persones investigades per desobediència, malversació, rebel·lió o sedició i més de dos milions de ciutadans que van defensar i exercir el dret a vot invaliden qualsevol proposta de retorn a l’ statu quo. La resta és retòrica.
M. Dolors Genovès


dimecres, 24 d’octubre del 2018

pd 1378 Colònia 2

... Què hi ha entre ser estranger i ser de la metròpoli? La colònia. La colònia és nostra, però no forma part del nosaltres... com que no forma part del nosaltres, no cal ni escoltar ni preguntar. Diuen molt sovint que Catalunya no pot acollir-se al dret a l’autodeterminació, perquè no és una colònia. Potser no ho és. Però actuen ben bé com si ho fos...
Vicenç Villatoro

pd 1377 Colònia 1

... les tertúlies nocturnes de la televisió pública espanyola... Es dediquen a fer hipòtesis sobre què pensen, què senten, què volen realment, què els convé, què faran i què deixaran de fer els catalans... sense catalans... parlen sobre ells, els analitzen, els interpreten, els observen... però ni els pregunten ni els escolten. En un cert sentit, és la mateixa lògica de l’“A por ellos”. Els catalans són ellos, no nosotros. Però no els deixem ser estrangers...
Vicenç Villatoro


dimarts, 23 d’octubre del 2018

pd 1376 Normalitzant la violència ... 3

(de la sèrie: arafaunany)
... l’1-O segueix reverberant en l’imaginari col·lectiu... per donar lloc a un cert engrescament. I sembla que ja no són només policies els que volen que els deixin “actuar”. I per què hauria passat, això? Doncs perquè el discurs del poder ho té molt més fàcil que qualsevol altre discurs per fixar el que està permès...
Toni Güell

diumenge, 21 d’octubre del 2018

pd 1375 Normalitzant la violència antisoberanista 2

(de la sèrie: arafaunany)
... la ferotge repressió policial del referèndum català, acompanyada de l’aplaudiment del govern central, del cap de l’Estat i de bona part de l’opinió pública espanyola, constitueix una immensa mostra de comprensió i de disculpa per a qualsevol que vulgui respondre amb brutalitat a aquells ciutadans que manifestin de manera pacífica i cívica que no se senten identificats amb l’estat espanyol, els seus símbols i el seu relat...
Toni Güell

pd 1374 Normalitzant la violència antisobiranista 1

(de la sèrie: arafaunany)
A Espanya, la resposta policial i judicial a la violència de l’extrema dreta voreja sovint la connivència; en tot cas, mai no és prou contundent perquè les expressions d’odi i de brutalitat del feixisme quedin estigmatitzades als ulls de tothom i de manera cristal·lina com un fenomen delictiu o il·lícit...
Toni Güell

divendres, 19 d’octubre del 2018

pd 1373 Canviar els noms

“Espanya no té un problema d’ultradreta”, comenten en una tertúlia. Ben cert. Perquè Espanya té una fórmula infal·lible per eliminar tots els problemes: canviar el nom de les coses. ¿Tens un grup de gent cantant el Cara al sol mentre fa la salutació feixista? Doncs en dius “ciutadans manifestant-se en contra del separatisme” i ja no tens un problema d’ultradreta. ¿Tens una gent que destrossa bars, trenca mobiliari i crema banderes? En dius “partidaris de la legalitat i de l’ordre” i ja està... És una tècnica fantàstica. Canvies el nom del problema i ja no hi ha problema. ¿Has dit que no hi hauria mai un referèndum? Doncs dius que hi ha hagut un pícnic, encara que hi hagi urnes i paperetes... o dius que els qui demanen més democràcia són colpistes contra la democràcia. És màgic...
Vicenç Villatoro

dijous, 18 d’octubre del 2018

pd 1372 Música de cassoles

(de la sèrie: arafaunany)
... des de fa cinc anys, els catalans que volen un referèndum senten que els diuen “enemics”, “bojos” i que han perdut el nord diverses vegades cada dia... Espanya ha estat succionada per la bronca, fidel a la seva història. Cap signe espiritual d’haver canviat de mil·lenni...
Gabi Martínez

dimecres, 17 d’octubre del 2018

pd 1371

La certesa és que estem vius... També és una certesa que tard o d'hora deixarem d'existir. Som mortals i en som conscients, som capaços d'anticipar la nostra pròpia mort. En paraules de Joan-Carles Mèlich, "som finits perquè som éssers no solament que morim, sinó que sabem que hem de morir"...
Eva Piquer

dimarts, 16 d’octubre del 2018

pd 1370

Rere tota aquesta revolta catalana,... hi bateguen uns valors -uns ideals- clars i senzills: la voluntat de construir un país plenament i radicalment democràtic i, per tant, més just i lliure. Un país imbuït de l’esperit republicà, és a dir, format per ciutadans compromesos amb la comunitat. Per persones que volen contribuir al bé comú...
Ignasi Aragay

diumenge, 14 d’octubre del 2018

pd 1369

(Avui fa 78 anys de l'afusellament del President de la Generalitat)

"Avui fa 84 anys Lluís Companys va proclamar l'Estat Català des del balcó. Hores després, ell i el seu govern van ser empresonats fins que la victòria del Front popular dos anys més tard els va amnistiar. La història és cíclica. I cal aprendre'n les lliçons."
Carles Ferreira, 16 d'octubre 2018

pd 1368

"Que l'Estat decidís retirar els seus dipòsits de Catalunya i que facilités (i impulsés) la sortida d'empreses és un senyal inequívoc que ho veien perdut. O més ben dit, que ho teníem guanyat. L'error de no defensar la República va ser descomunal."
Catalina Ionescu

dissabte, 13 d’octubre del 2018

pd 1367

“Quina és la sortida del conflicte?”, pregunta la periodista. “No hi ha sortida. Els que volen una solució justa són febles i els poderosos no volen una solució justa"...
la política exterior de les grans potències no es mou per ideals o per principis sinó per interessos cínics i insolidaris. Ens ajudaran si els convé, i llavors ho sabran embolcallar de nobles ideals; si no, no, i no els faltaran valors i ideals que ho justifiquin.
Albert Pla Nualart

divendres, 12 d’octubre del 2018

pd 1366

(de la sèrie: arafaunany)
... S’ha de tenir molta por per atacar gent indefensa. Tenen por perquè perden, perquè són massa derrotes. La primera, la d’un Estat superb que menysprea tot el que ignora i que no sap gestionar la diversitat que conté, perquè li té pànic, perquè les seves elits són tan inútils que no han sabut transformar aquesta varietat en riquesa... Espanya té por, per això reacciona així... Avui, per mantenir les aparences, ja només li queda la força. Espanya té por, té por de veure com Catalunya té un projecte propi: està tan espantada que no entén res i se sent tan insegura que està disposada, segons els seus dirigents, a tot.
Francesc Serés

dijous, 11 d’octubre del 2018

pd 1365

(de la sèrie: arafaunany)
Dimarts compareixerà Puigdemont al Parlament... pot dir moltes coses. I n’hi ha d’altres que no les pot dir. Són aquestes: no pot dir que l’1 d’octubre no hi va haver un referèndum. No pot dir que el resultat no va ser aclaparadorament favorable a la independència. No pot dir que la valentia dels que van ser agredits i humiliats no va servir per a res. No pot dir que els vots de la minoria valen més que els de la majoria. No pot dir que qui mana a Catalunya són Fainé i Oliu. No pot dir que les amenaces del Borbó fatxenda fan tremolar un govern democràtic. Perquè si diu qualsevol d’aquestes coses, ens estarà dient a tots que la democràcia és una farsa. I si fa això, després no anirà a parlar, sinó a escoltar i obeir. I els carrers, que seran sempre nostres, no el seguiran.
Toni Soler

dimecres, 10 d’octubre del 2018

pd 1364

(de la sèrie: arafaunany)
...El poble no ha fallat, que no ho tornin a fer els polítics... els resultats del referèndum confirmen que el nombre d’independentistes comptats se situa poc per sobre dels 2 milions, que en calen 3 perquè la independència sigui irreversible i que, si se li dona temps, el nacionalisme espanyol s’ocuparà de tancar totes les vies als que dubten.
Miquel Puig

dimarts, 9 d’octubre del 2018

pd 1363

(de la sèrie: arafaunany)
els que dèieu que la nostra força és la gent teníeu tota la raó del món. No sé si és la nostra única força, però en tot cas és una força sòlida, tenaç, extraordinària... estic segura que resistirem les hostilitats i les pors, el trasbals i l’angoixa, per caminar decididament cap a un futur millor. I no... No crec que la República Catalana sigui un món feliç. Estic convençuda que tindrà defectes i febleses. N’estic tan convençuda com de la necessitat irrenunciable d’intentar-ho. Per dignitat i per supervivència.
La independència pot ser un daltabaix i fa vertigen, però jo trio saltar... malgrat les inseguretats i les pors. La llibertat, de vegades, fa por. Però sempre és la millor opció.
Sílvia Soler

dilluns, 8 d’octubre del 2018

pd 1362

(de la sèrie: arafaunany)
Tristesa, incertesa i orgull
... ningú no em traurà la infinita tristesa que ara se’m menja, així com la indignació i la ràbia. Sort que tot plegat m’ho lenifica el bàlsam de l’orgull. De l’orgull de ser un de tants d’aquest poble admirable que per exercir el seu dret a expressar l’opinió va ser vexat, maltractat i ferit abusivament per una policia que semblava més una canilla de gossos salvatges que una altra cosa.
Narcís Comadira
(Nota de l'amanuense: recomano tot l'article, veure:
https://www.ara.cat/opinio/Tristesa-incertesa-orgull_0_1883211677.html)


diumenge, 7 d’octubre del 2018

pd 1361

Lliures per un dia
Hem descobert que, com ja ens va passar el 1640, el 1714 i el 1931, Catalunya no té la força per decidir en solitari el seu futur polític. Avui tenim un avantatge: una massa de gent amb esperit de servei, sentiment col·lectiu i capacitat d’emetre i transmetre informació. A més d’un sac d’arguments que Espanya, més que nosaltres, s’encarrega d’anar omplint dia a dia; un grup de presos i exiliats que ens recorden que, encara que ho volguéssim, no podem anar enrere. I el record d’un dia en què vam votar lliurement, mentre els poderosos, per una vegada, coneixien la impotència.
Sempre recordarem l’1 d’Octubre, perquè qui tasta la llibertat un sol dia l’enyora la resta de la seva vida.
Toni Soler

dissabte, 6 d’octubre del 2018

pd 1360

(de la sèrie: arafaunany)
El fracàs clamorós en la desarticulació de la consulta, combinat amb el desprestigi internacional de la repressió, va portar a moure la peça del rei, que va ser el segon error en 48 hores, perquè encara va afegir més desprestigi exterior.
Antoni Bassas

divendres, 5 d’octubre del 2018

pd 1359

(de la sèrie: arafaunany)
Abans unida que democràtica, abans empobrida i lligada que rica i inclusiva. Així pensa aquell de qui esperem un gest de diàleg, ara que ha comprovat que, per segona vegada (la primera va ser el 9-N del 2014), els catalans han votat contra els seus desitjos...
Antoni Bassas

dijous, 4 d’octubre del 2018

pd 1358

Titulars:
"L'Estat insta Torra a dialogar dins la llei i ell reivindica l'1-O"
"El CGPJ (Consell General del Poder Judicial) no investigarà el xat dels jutges perquè ha prescrit. L'organisme empara els seus comentaris en la llibertat d'expressió."
"El Suprem rebutja investigar Casado pel cas del màster. La sala veu possibles tractes de favor però sense responsabilitat penal."
"L'Espanya nacionalista. Falange i Govern. 1938"
ARA, 29-9-2018

dimecres, 3 d’octubre del 2018

pd 1357

(de la sèrie: arafaunany)
El terrible guardià d’aquesta presó és el nacionalisme excloent: l’espanyolisme... el que ha fet perdre a Espanya tots els trens de la modernitat, el que ha sustentat 40 anys de dictadura i ara dona majories al PP. Està fet d’odi a la diversitat i només crea identitat negant la dels altres. L’administren les estructures de poder perquè qui odia el divers és més dòcil amb el cacic corrupte.
Albert Pla Nualart 1-O-2017

dilluns, 1 d’octubre del 2018

pd 1356

(Nota de l'amanuense: avui excepcionalment no és un paper,sinó un diari personal)
 
La manifestació d'ahir em va deixar un regust agredolç. Dolç perquè hi havíem molta, moltíssima gent, com diu un meu amic: "potser la mani més gran feta en dia feiner" però agre pels encaputxats, caratapats i/o violents. Els que es van posar a la "seva" alçada cridant "a por ellos" i els que en definitiva van fer que si l'1-O-17 vam guanyar, l'1-O-18, em temo, que hem perdut.
L'amanuense

pd 1355

Reprimir l’1-O amb mètodes que recorden la dictadura està donant ales al sobiranisme. Acabi com acabi, l’1-O marcarà un abans i un després. El que era independència és democràcia. El que era autogovern, república. El que era una quimera, un clam massiu per la dignitat. El sobiranisme s’està ampliant socialment perquè porta la bandera del dret a decidir, perquè és avantguarda democràtica, perquè és republicà, perquè s’ha sabut desmarcar del nacionalisme insolidari, burgès i etnocèntric...
Albert Pla Nualart 1-O-2017