Tots veiem que s'acosta el final d'una època i ens fa por no saber
acabar-la bé. Vivim el moment més delicat de la teva etapa al Barça i
també el més complex de la nostra relació d'anys amb la teva figura
immensa.
El que tu has viscut aquí, amb aquesta
samarreta, és una història única i el que ens has fet viure a tots, ja
ni t'ho explico. Però, d'uns anys cap aquí, el pas del temps (i, en
molts casos, una gestió pèssima) ens ha enfrontat a una realitat que no
volíem veure. A desgrat, i després de moltes trompades, hem acabat
acceptant que el Barça ja no és aquell Barça. Ara ens queda per assumir la segona part de la frase, que encara és més dolorosa: Messi tampoc ja no és aquell Messi. Escriure-ho és una heretgia. Dir-ho, un tabú. Però les coses són com són i no com ens agradaria que fossin...
Gestionar el final d'una història tan bonica –potser la més llarga i extraordinària que s'ha viscut mai en el món del futbol– és d'una extrema dificultat. Ho és per a tots el seguidors, entrenadors i directius que hem viscut de les alegries que ens has donat, però sobretot ho deu ser per a tu, aquest transitar entre el futbolista que ets i la llegenda que esdevindràs. Acostumats a celebrar despreocupadament els èxits, ara no sabem com gestionar la davallada... Quan tot això s'acabi, només quedaran els gols, els records i els rècords, i tot el que vam disfrutar en els millors anys de la nostra vida blaugrana... Això és el que necessitem. I saber que les coses s'acaben... ens queda l'últim ball. L'hem d'aprofitar.
Albert Om 18.7.2020 Carta a Leo Messi
Nota de l'amanuense: i avui també l'últim ball de la Berta, A.C.S.
