pd 1891 Jordi Turull

(arafa...)

... L'Estat vol crear una imatge violenta del sobiranisme per legitimar la duresa de la repressió en el judici als presos. Però no hi ha manera de presentar una vaga de fam com una acció violenta. Ni el més hàbil ni el més cínic ni el més mentider dels propagandistes ho aconseguiria. I encara menys quan l’objectiu d’aquesta vaga de fam no és demanar un privilegi ni exigir a l'Estat que incompleixi les seves lleis, sinó combatre una discriminació i exigir a l'Estat que compleixi les seves pròpies normes, que se salta. La força de la vaga de fam és enorme. Però amb una condició humana als vaguistes: que sàpiguen aturar-se a temps.

Vicenç Villatoro

pd 1890 El doble fracàs (i 2)

(arafa...)

  ... La cèlebre desafecció catalana ha esdevingut desconnexió mental per a una gran massa de catalans, que fa ben pocs anys abraçaven el regeneracionisme o el federalisme i ara, després de la furibunda reacció de l'Estat, estan desencantats d'un projecte espanyol que abans semblava reformable... La monarquia, la judicatura, la diplomàcia, les forces de l'ordre, els grans mitjans de comunicació i les elits econòmiques i financeres han actuat de forma implacable, amb joc brut, amenaces i repressió contra una part de la seva teòrica ciutadania. Catalunya ha esdevingut un enemic exterior, com el que els països febles inventen per cohesionar-se. Espanya, doncs, és ara més feble no només com a nació sinó també com a estat... Davant d'aquest doble fracàs, s'imposa un objectiu tan utòpic com inevitable: Catalunya i Espanya han de dialogar ...

Toni Soler