ARA diumenge, 3 de maig del 2015
AQUEST NO ÉS UN ARTICLE CONTRA ELS POLÍTICS
Ignasi Aragay
“La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics”. No és un eslògan del 15-M ni del Maig del 68 francès, no ho ha dit ni l’Ada Colau ni el David Fernàndez ni l’anticasta Pablo Iglesias. No. La frase és més veterana, la va pronunciar ni més ni menys que el general Charles de Gaulle,...
Quan la política queda exclusivament en mans dels polítics, corre el perill de caure en la trampa del poder pel poder, en la pèrdua de sentit i de realitat, en el regne de taifes. No parlem del càncer de la corrupció, sinó d’una cosa alhora més profunda, subtil i perillosa: el segrest de la política per la política. La política, entesa com l’organització del bé comú, l’hem de fer tots, ha de ser una tasca col·lectiva, no l’encàrrec a uns professionals. No es pot externalitzar, no es pot privatitzar. El sistema ha de ser mixt: calen professionals de l’administració -alts i no tan alts funcionaris- i alhora que els ciutadans hi participin activament. La participació política l’hem d’entendre com un servei social obligatori i permanent, que s’exerceix des de la feina, l’associacionisme, la cultura, l’empresa, a les xarxes, arreu. Una participació que, naturalment, exigeix transparència en l’exercici del poder polític.
“La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics”. No és un eslògan del 15-M ni del Maig del 68 francès, no ho ha dit ni l’Ada Colau ni el David Fernàndez ni l’anticasta Pablo Iglesias. No. La frase és més veterana, la va pronunciar ni més ni menys que el general Charles de Gaulle,...
Quan la política queda exclusivament en mans dels polítics, corre el perill de caure en la trampa del poder pel poder, en la pèrdua de sentit i de realitat, en el regne de taifes. No parlem del càncer de la corrupció, sinó d’una cosa alhora més profunda, subtil i perillosa: el segrest de la política per la política. La política, entesa com l’organització del bé comú, l’hem de fer tots, ha de ser una tasca col·lectiva, no l’encàrrec a uns professionals. No es pot externalitzar, no es pot privatitzar. El sistema ha de ser mixt: calen professionals de l’administració -alts i no tan alts funcionaris- i alhora que els ciutadans hi participin activament. La participació política l’hem d’entendre com un servei social obligatori i permanent, que s’exerceix des de la feina, l’associacionisme, la cultura, l’empresa, a les xarxes, arreu. Una participació que, naturalment, exigeix transparència en l’exercici del poder polític.
... La
política municipal és fàcil d’entendre perquè tracta coses concretes:
per on fem passar un carrer, quin pressupost donem a l’escola, quants
guàrdies urbans necessitem... Els ajuntaments, sobretot els petits,
haurien de ser escoles de política, no llocs de disputa partidista.
Espais per aprendre a fer prevaldre l’interès general...
La política necessita aire fresc permanent,
ingredients nous.Necessita més ideologia -recuperar el debat de les
idees- però menys sectarisme. Necessita recanvis sense menysprear les
continuïtats -què se n’ha fet dels historiadors?-. Necessita més
filòsofs i no tants economistes, més pedagogs i no tants advocats, més
científics i menys periodistes. Més ètica i menys èpica. Sí: encara que
ho sembli, aquest no és un article contra els polítics, sinó a favor de
la política. Deixar que els polítics facin sols la feina és fer-los un
trist favor. De Gaulle tenia raó. Els polítics passen, la política
queda.