(ara fa ...)
L'independentisme viu angoixat amb una pregunta: ¿van
mentir els líders del Procés quan van prometre el 2015 una independència
ràpida (entre 18 i 24 mesos) i sense costos elevats? ¿Van amagar
informació a la ciutadania en els dies previs a la DUI del 27 d'octubre?
¿És veritat, com va dir l'exconsellera Clara Ponsatí, que "estàvem
jugant al pòquer i anàvem de 'farol'"? ... Si el moviment vol superar el desconcert actual ha
de fer un esforç per respondre aquestes preguntes. No és fàcil, perquè
encara hi ha polítics que fan servir una retòrica volgudament
confusionària al voltant del terme República.
La
paradoxa és que aquest procés d'independència ha estat dels més
transparents de la història, amb fulls de ruta públics i debatuts fins a
l'extenuació i que ara serveixen com a prova en la causa judicial del
Suprem. O sigui que d'ocultació no n'hi va haver. El problema de fons, i
que avui és compartit per la majoria dels implicats, és que el full de
ruta pactat era poc realista i molt imprecís, ja que no s'explicitava
amb claredat COM s'havia de produir la independència si no era pactada.
Potser més que d'engany s'hauria de parlar d'autoengany, almenys en un
primer moment... (continuarà)
David Miró
