MÉS OSONA 23 de maig del 2017
AIXÒ NO ES TOCA
Empar Moliner
Si el Parlament de Catalunya hi ha qüestions que no pot tocar, és a dir, debatre, vol dir que no és un parlament sobirà... Si això és així, si Catalunya és un país no sobirà amb un Parlament amb tallafocs infantil, amb dret a decidir quatre collonadetes i prou, perquè sempre hi ha un tutor que vigila, no és just que Catalunya aporti diners com un major d’edat per mantenir el tutor i els seus parents. No es pot ser una mica sobirà, de la mateixa manera que no es pot ser una mica vegetarià o una mica promiscu.
... Ara mateix al Parlament de Catalunya hi ha temes que no es poden ni esmentar, s’ha de prohibir parlar-ne, perquè posen en qüestió els límits del regne de Felip VI (regne heretat de Joan Carles I, al seu torn heretat de Francisco Franco). Parlar del que volem per al nostre futur, en tant que habitants de Catalunya, no és legal.
Si
això és així, què han de fer els que voten
partits republicans i
sobiranistes? Pensar que
els deixaran existir mentre siguin minoria
però
que no podran mai dur a la pràctica allò que
creuen just si
són majoria, perquè llavors
posaran en perill la unitat d’Espanya?... Que em
diguin, clarament, que votar no em serveix de
res, doncs.
Mentrestant,
dels diners que se’n van a Madrid i
no tornen en diuen
“solidaritat”, però la
solidaritat es tria, no s’imposa. I
quan els
impostos són tan exagerats que provoquen
desigualtats entre
els que els paguen i els que
els reben, i per tant, injustícia, és
més exacte
dir-ne “tributs” com sempre s’ha fet.
