dimarts, 15 d’agost del 2017

pd M98

​MÉS OSONA 23 de maig del 2017​
AIXÒ NO ES TOCA
Empar Moliner

Si el Parlament de Catalunya hi ha qüestions que no pot tocar, és a dir, debatre, vol dir que no és un parlament sobirà... Si això és així, si Catalunya és un país no sobirà amb un Parlament amb tallafocs infantil, amb dret a decidir quatre collonadetes i prou, perquè sempre hi ha un tutor que vigila, no és just que Catalunya aporti diners com un major d’edat per mantenir el tutor i els seus parents. No es pot ser una mica sobirà, de la mateixa manera que no es pot ser una mica vegetarià o una mica promiscu.

... Ara mateix al Parlament de Catalunya hi ha temes que no es poden ni esmentar, s’ha de prohibir parlar-ne, perquè posen en qüestió els límits del regne de Felip VI (regne heretat de Joan Carles I, al seu torn heretat de Francisco Franco). Parlar del que volem per al nostre futur, en tant que habitants de Catalunya, no és legal.

Si això és així, què han de fer els que voten 
partits republicans i sobiranistes? Pensar que 
els deixaran existir mentre siguin minoria però 
que no podran mai dur a la pràctica allò que 
creuen just si són majoria, perquè llavors 
posaran en perill la unitat d’Espanya?... Que em 
diguin, clarament, que votar no em serveix de 
res, doncs. 
 
Mentrestant, dels diners que se’n van a Madrid i 
no tornen en diuen “solidaritat”, però la 
 solidaritat es tria, no s’imposa. I quan els 
impostos són tan exagerats que provoquen 
desigualtats entre els que els paguen i els que 
els reben, i per tant, injustícia, és més exacte 
dir-ne “tributs” com sempre s’ha fet.