Fa temps que em pregunto, per què i com és que forces persones amb una malaltia mental arriben al poder polític, i no solament polític, sinó a vegades i en alguns casos, a ser caps d’institucions, inclosa l’església catòlica?
Qui o què hi ha darrera de tals persones més o menys patològiques. Pot ser perquè els malalts mentals poden ser més controlats (o descontrolats) o supeditats a altres poders més forts?. Pot ser perquè interessa encomanar por al poble?. Acostumen a ser persones amb una gran habilitat, i amb una capacitat de seducció, que empren bé els mitjans de comunicació, i no els fa cap escrúpol dir mentides. En general tenen una ideologia de dretes o d'extrema-dreta.
En moments de crisi, de perplexitat, d’incerteses, molta part de la població cerca seguretat, i fonaments sòlids que els sembla que tals personatges amb afirmacions simplistes, els hi ofereixen. En temps que, ni dretes moderades, ni esquerres, donen resposta a problemes importants com són un habitatge digne, un treball decent, una educació i salut per a tothom, o a les desigualtats i a la pobresa, hi ha persones, que es deixen portar per “cridòries” que es presenten com alternatives, però que de fet no solament són falses i enganyoses, sinó que encara agreugen més el malestar que el poble experimenta. Cal destapar els interessos amagats de tals comportaments i manifestacions...
En temps de crisi ecològica, climàtica, econòmica, social, política i cultural i de buit de valors humans, moral i espiritual, soflames sovint agressives volen omplir tals buits amb fonamentalismes, recolzats per pseudoreligions. Quan el capitalisme mundial està en crisi, quan es destapen les seves escletxes feridores, quan s’entreveuen els seus comportaments destructors de la vida, de persones i de la natura, quan neixen i es consoliden moviments i pràctiques alternatives, apareixen líders de tarannà autoritari per defensar el sistema, i a través del negoci dels mitjans de comunicació i de la venda d'armament i altres negocis, seguir enriquint els oligarques, rics i poderosos del món, de sempre.
Les patacades les seguim rebent el poble. Volen seguir infantilitzant el poble. Utilitzen els malalts mentals per convertir-nos en mesells esporuguits. Com d’important i necessari és el pensament crític, la formació, ... la mobilització, la reflexió i el donar-nos esperança !