(arafamesdunany)
Els volem lliures. Els volem a casa. Sense ells, avançar
col·lectivament és més feixuc. No som una societat completa. Amb presos
polítics, una societat s’empetiteix. S’empobreix. Fem el cor fort i
tirem endavant construint, continuant creixent com podem, pensant que ho
superarem, que aquesta ignomínia és un sotrac, que ens alçarem un dia i
els mots, com ara diàleg, hauran deixat de ser buits perquè s’adonaran
que han tornat a tancar a la presó i enviat a l’exili dones i homes
“plens de raó”. Somnio amb el dia que molts més hauran dit no,
reconeixent que no són “d’eixe món”.
Siguem, doncs,
d’eixe altre món on argumentem, defensem, discutim, escrivim, cantem,
debatem, escoltem, discernim, enraonem i, sempre que ens calgui, votem
per l’opció que més coherent i ferma ens sembli a cadascú, l’opció que
més ens satisfaci... És inadmissible tancar persones a la presó per defensar unes idees i actuar pacíficament en conseqüència.
Marta Aymerich