(arafa...)
... Nadal celebra el naixement d’aquest home (Jesús), algú que ha vingut amb la
missió d’arreglar el món, d’arremangar-se i arriscar-se fins a donar la
vida. Algú il·luminat, amb tota la càrrega ambivalent d’aquesta paraula.
Si us hi fixeu, bona part dels líders catalans que són a la presó són
seguidors de les ensenyances de Jesús o de Gandhi. Aquesta pulsió
salvadora, sacrificial, la duen interioritzada. Per a ells, malgrat la soledat, el Nadal a la presó encara deu tenir un regust més especial, un significat més extrem i radical... Aquest és el seu tercer Nadal entre reixes. Un immens sacrifici personal.
El món avança sovint gràcies al compromís d’homes i dones valents. A la
suma de moltes grans i petites valenties, de grans i petits lideratges
que a vegades només prenen la forma d'un gest modest. Cadascú arriba
fins on arriba. No ens salvarem, no transformarem aquesta societat si no
és entre tots, des de les conviccions pròpies i amb respecte a les
conviccions dels altres. Els que un any més celebrarem el Nadal en el confort de la
família i els amics, els que dormirem al nostre llit, farem el menú que
ens agradi i ens desitjarem felicitat de tot cor, no hauríem de perdre
de vista el conte d’aquell infant home que va carregar-se el destí de la
humanitat a l'esquena i a través del qual ens arriba, com un alè tènue,
l’eterna suggestió de la bondat.
Ignasi Aragay