(arafa<d'1any)
...tenim clar que perquè hi hagi democràcia cal que l'àmbit públic no
envaeixi el privat, com fan els règims totalitaris. No tenim tan clar
que cal també que l'àmbit privat no envaeixi el públic, com passa, cada
cop més, en les anomenades democràcies liberals. El
que ens allunya de la democràcia no és només que l’economia (privada)
mani més que la política (pública): és que l’àgora, el debat públic,
s’hagi privatitzat...
L'assalt va començar permetent que les TV privades arrabassessin
l’audiència a les públiques a base de teleporqueria, quan es va passar
de mitjans regulats per Parlaments a mitjans explotats per magnats. I
l’han culminat quatre espavilats que, moguts només per la cobdícia, han
aprofitat els avenços tecnològics assolits amb diners públics per
privatitzar i explotar les relacions socials... I res d’això ho dic contra la tecnologia, que és el gran motor de la
civilització, sinó contra el crim que suposa entregar-la als interessos
privats...
La política, diu Comte-Sponville, “és l’art de viure junts amb persones
que un no ha triat, per qui no se sent res en particular i que, en molts
sentits, són els nostres rivals”. I, justament, el que permeten les
xarxes socials és triar la gent amb qui ens relacionem i ignorar aquella
amb qui, per falta d’afinitats, triem no relacionar-nos. Llavors la
convivència -entesa com la dura i enriquidora experiència que comporta
tolerar, dialogar i pactar amb el diferent- deixa d'existir perquè,
pròpiament, ha deixat d'existir l'espai públic. I la pèrdua d’aquest
espai deixa sense espai la democràcia.
Albert Pla Nualart, 17.1.2021
