pàg. 41 - Cada família alimenta la seva llegenda. O si més no, una versió èpica de la seva història, enriquida amb el temps, a la qual va afegint de mica en mica, proeses, coincidències, detalls remarcables, fins i tot invencions... als pares, als avis, als oncles i a les tietes i, més endavant ,als cosins, els agradava explicar les vagues, les manis, les assemblees, en definitiva la sèrie de batalles més o menys pacifistes, guanyades o perdudes, que ancorava la seva història en una tradició llunyana de lluites socials.
pàg, 208 - ... la noció d'intimitat, per regla general, havia evolucionat profundament. Les fronteres entre l'interior i l'exterior ja feia temps que havien desaparegut. Aquella exposició de sí mateix, de la pròpia família, de la pròpia quotidianitat, la recerca del m'agrada... tot allò era una manera de viure, de ser al món...
pàg. 308 - ... Però, tal com sol passar, no ens hem dotat dels mitjans per fer complir la llei.
Delphine de Vigan, Els nens són els reis. Edicions 62. Barcelona 2022
