ARA diumenge, 10 de setembre del 2017
FER EL QUE CAL FER (1)
Toni Soler
VOTAR. Es podrà dir que el sobiranisme ha estat maquiavèl·lic, per allò que el fi justifica els mitjans. Però com que tot aquest merder s’està fent per eludir la repressió d’un Estat amoral, i per complir un mandat popular d’amplíssim suport -és a dir, per convocar un referèndum-, tot el que ha passat, encara que hagi resultat lleig, penós i procedimentalment dubtós, resulta un mal menor, sobretot si es té en compte que l’alternativa -la que exigien Albiol, Arrimadas, Iceta i Coscubiela- era la rendició i la fallida de la democràcia a Catalunya. Per sort, encara podem dir als nostres fills que en aquest país el vot té un valor. El vot per damunt de la força; per damunt de la llei, quan la llei només serveix per protegir-se a ella mateixa; per damunt, esclar, dels procediments. És un paradigma nou, que contrasta escandalosament amb la terrible afirmació del president del Tribunal Suprem: “ La unidad de España es la base última del estado de derecho ”.
VOTAR. Es podrà dir que el sobiranisme ha estat maquiavèl·lic, per allò que el fi justifica els mitjans. Però com que tot aquest merder s’està fent per eludir la repressió d’un Estat amoral, i per complir un mandat popular d’amplíssim suport -és a dir, per convocar un referèndum-, tot el que ha passat, encara que hagi resultat lleig, penós i procedimentalment dubtós, resulta un mal menor, sobretot si es té en compte que l’alternativa -la que exigien Albiol, Arrimadas, Iceta i Coscubiela- era la rendició i la fallida de la democràcia a Catalunya. Per sort, encara podem dir als nostres fills que en aquest país el vot té un valor. El vot per damunt de la força; per damunt de la llei, quan la llei només serveix per protegir-se a ella mateixa; per damunt, esclar, dels procediments. És un paradigma nou, que contrasta escandalosament amb la terrible afirmació del president del Tribunal Suprem: “ La unidad de España es la base última del estado de derecho ”.