(arafa...)
El PSC és un partit clau per entendre la
història de Catalunya al darrer mig segle. És també un partit que ha
gaudit, en diversos períodes, d'una posició hegemònica; i és també el
que va tenir més traça per gestionar la seva pluralitat, que té a veure
amb la seva pròpia naixença, fruit de l'acord entre la socialdemocràcia
catalanista de Pallach, el socialisme federalista de Reventós i Obiols i
el nacionalfelipisme de la federació catalana del PSOE. La fusió
d’aquests tres elements era tan complexa com ho era la societat catalana
als anys vuitanta i noranta. I el PSC va ser capaç de gestionar aquesta
complexitat de manera excel·lent... el fracàs del nou Estatut i l'eclosió del sobiranisme van fer saltar
pels aires l’esquema de la Transició i els socialistes van passar dels
52 diputats de Maragall als 16 del primer Iceta. El PSC s'ha recuperat
una mica, però ja no és el partit que millor representa Catalunya, i la
seva bona salut depèn només de la bona salut del PSOE...
Qui té el cul llogat no seu quan vol. El PSC de Serra i Maragall podia
influir en el PSOE, fer-li dir -amb la boca petita- que el seu horitzó
era el federalisme. Però ara només està en condicions d’obeir. Perquè
els votants que li queden estan molt més pendents de Sánchez que
d’Iceta... Iceta ha acostumat els seus a obeir amb tal submissió que ara ja
resulta impensable que el PSC alci la veu per dir alguna cosa diferent
del que es diu a Ferraz...
la gent que aspira a una solució dialogada al conflicte català
cal que entengui que el PSC no farà res que no li
ordeni el PSOE. I que el PSOE és un partit que es mou en l’ecosistema
espanyol, és a dir, que viu sota la pressió constant de la triple
ultradreta. Si no rep una pressió equivalent des de Catalunya, no
avançarem... el PSC d'avui dia no té esma per recuperar la veu pròpia, perquè viu amb la por de fer enfadar els compañeros
o de perdre vots cap a Ciutadans. Per tant, el seu paper d’interlocutor
privilegiat queda anul·lat. A menys que els seus responsables
decideixin, algun dia, recordar que són un partit sobirà, i s’adonin que
mentre s’arrengleren amb el PP i Ciutadans estan llençant a la paperera
el llegat dels seus fundadors.
Toni Soler 20.9.2020
