lliVre 19 EL BARRI DE LA PLATA

... cada objecte que sortia d'un armari, d'un altell o d'una calaixera, originava un instant de recolliment, el recordava, l'acariciava, hi veia un moment de la seva vida, amb els seus pares. Després podia decidir que el llençava o que se l'enduia a casa, però havia de complir el ritual sencer. "Per molt que els estimis, els fills no poden ser com tu ni poden comprendre el teu món", devia pensar en el seu dolor... (pàg. 63) 

Amb disset anys sents la necessitat d'oblidar-te dels pares i dels seus problemes... Hi ha una colla d'anys de la vida, a mesura que els teus pares s'acosten als seixanta i tu en tens vint, que l'únic que vols és que es trobin bé i que no t'amoïnin gaire... (pàgs. 177 i 179) 

...no queda res viu ni res en peu. Els edificis subsisteixen però aviat no hi seran. I el que van ser ningú ho recorda...(pàg. 221)

El barri de La Plata de Julià Guillamon, L'Avenç, Barcelona 2018

 

E.E. 271 ENSENYAR ELS PITS, UNA TRANSGRESSIÓ FEMINISTA? (i 2)

... És per això que el gest d’Amaral (en solidaritat amb companyes que havien ensenyat els pits i havien estat censurades o criticades) parteix d'una trampa. I és per això que moltes dones han negat que mostrar els pits en un espectacle o com a reivindicació sigui una acció feminista. Alliberadora perquè reclama la igualtat, sí; però també reafirma l’ús dels recursos tradicionals femenins per aconseguir notorietat i visibilitat, perquè no deixa de ser un reclam fet a partir de la capacitat de seducció sexual. Seducció no per la teva veu, les teves cançons, la teva presència, sinó perquè has atret un públic que vindrà sobretot encuriosit per la nuesa dels teus pits. Per veure't com un objecte excitant i, en certa manera, disponible... 

En alguns esports es demana a les jugadores una vestimenta sexi. Que juguin bé o malament, què importa? Se les segueix veient principalment com a dones, com a cossos per ser mirats i posseïts... 

I mentre això sigui així, ensenyar els pits no és una acció feminista, perquè reafirma el paper d’objecte sexual al qual ens ha confinat la societat patriarcal. Potser algun dia podrem reivindicar la nostra capacitat de seducció i la seva bellesa. Encara no hi som, noies, i, com sempre, cal avançar en zig-zag, que hi ha coses que encara no toquen.   

Marina Subirats, 27.8.2023