(arafa<d'1any)
Partint d'aquest preàmbul intento contestar a preguntes inquietants que
suscita l’auge de la dreta extrema. Per què tants perdedors socials
s’apunten al model econòmic que els condemna a ser-ho? Per què el
nacionalisme que més exigeix una sobirania radical abona un
neoliberalisme que posa les nacions a mercè de les corporacions? Per què
els partits de dreta extrema són de vegades tan votats també en barris
molt pobres? Apunto algunes respostes. Les creences silvestres, les que
no cultivem, neixen de les llavors que disseminen les creences més
omnipresents i poderoses. Qui no pensa per ell mateix assumeix creences
que de tan repetides ja li sembla que són evidències. La ignorància és
reaccionària perquè és una suma de creences silvestres. Per tant, en
lloc de fer-nos vergonya tenir creences, ens hauria d’alarmar creure que
no en tenim. Si sentim que en tenim és perquè les hem cultivat i les
podem canviar. Ningú que sap que té creences pot no dubtar-ne. Si les
confonem amb veritats és que són silvestres. I la nostra incapacitat per
qüestionar-les no ens deixarà créixer com a persones ni conviure com a
ciutadans.
Albert Pla Nualart, 9.5.21