dimarts, 11 de novembre del 2014

pd 232

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979
"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (i 3)
Ignacio Ramonet

....
... la televisió divideix, fracciona, aïlla, perquè, encara que es miri en grup, en realitat cadascú la veu sol i així pot submergir-se en una mena de letargia de tipus narcòtic.
A la majoria de famílies, la televisió ha acabat amb la paraula dels pares, ha dislocat els ritus familiars, ha impedit la possibilitat d'una història singular de cada família. Per a tota una generació de pares "dimissionaris", la TV s'ha convertit en una eficaç "mainadera electrònica" que garanteix una certa pau  a la llar, permet ajornar els conflictes i actua sobre els nens com un sedant, un anestèsic providencial. La televisió és, doncs, l'últim "morrió" que han trobat els pares per silenciar els nens; i en aquest sentit, la TV constitueix la droga més perversa, ja que, curiosament, s'administra als altres amb la finalitat d'obtenir un efecte sobre si mateix.