... La vida ens porta sovint a estar pendent de notícies que la
condicionaran. Esperem resultats, analítiques, respostes, millores,
ofertes, canvis. Les esperes es fan llargues i incòmodes, perquè no
tenim cap control d’aquest temps, i perquè poques vegades podem influir
sobre el que ens caurà al damunt... Només tenim control del que depèn exclusivament de nosaltres. Que no és
ni tan sols el que ens passa sinó simplement com hi reaccionem. L’estat
d’ànim, l’actitud, la moral. Fer nostre el marge de maniobra que ens
deixen i aparcar la queixa excessiva o l’esperança infundada és dur,
perquè et quedes només tu, amb les teves limitacions. Però és
alliberador, perquè això sí que és teu, i ho és des d'ara, no són
expectatives sinó realitats, per dures que siguin. Parlo d'una acceptació que no té res de resignació, perquè és activa, no
es conforma, lluita. No és un desgast estèril contra els elements, és
un esforç conscient i raonable, benhumorat, amb les opcions a l'abast.
Potser més que esperar que ens arribin bones notícies de fora surt més a
compte preparar-nos per treure la part positiva de totes les que
vinguin, per fer més suportables les feixugues i gaudir plenament del
que ens regala la vida. Que és sobretot -i potser només- ella mateixa.
Carles Capdevila, 25.12.2016
