LLORAR POR VOS, ARGENTINA (1)
Cristina Peri Rossi
El futbol - com la guerra - és només cosa d'homes. Cap dona està disposada, per altra banda, a disputar-los el dubtós privilegi d'haver inventat, difós i utilitzat ambdues activitats en benefici - sempre - d'uns pocs, i en perjudici - sempre - de uns molts. No és l'única afinitat entre el futbol i la guerra. L'un sembla ser un simulacre de l'altre: dos bàndols disputen una pilota, símbol del poder, del triomf, i a l'entorn dels jugadors - peons - es mouen els "cervells", els "generals", aquells que disposen i estudien la tàctica, distribueixen la posició en el camp, ordenen l'estratègia, les maniobres, la defensa, l'atac. La terminologia que s'empra per narrar un partit de futbol té reminiscències èpiques, els exemples són infinits: "envair" el camp contrari, "defensar" l'àrea, "avançar perillosament", "iniciar el contraatac". Esclar que tots preferiríem que existís només el simulacre -el futbol - i desaparegués llur referent real, la guerra, perquè tenim el nostre "corazoncito" disposat a plorar quan l'ocasió es presta. Més camps de futbol i menys de concentració: la millor consigna d'aquest mediocre i anodí Mundial del 78...