(arafa...)
... I ara què? Només recordar? Ja és ben trist. Perquè la veritat és que res
ja no és el que havia estat fa ben poc. Els que hem estat confinats a
Barcelona encara no en podem sortir. No podem anar a veure si en algun
poblet encara es fa el Corpus com abans. Espero que sí. Tot ha canviat
massa de pressa. Ara tot és anar a la platja i fer gresca nocturna a les
terrasses dels bars. Potser és millor viure confinats. De fet, encara
que ens passin a la fase 2 o a la 3, continuarem confinats
espiritualment per aquest estat d’excepció que ens vol tenir lligats per
sempre més. Llibertat? Un somni. Independència? Un altre somni. La
llibertat dels presos polítics? El retorn dels exiliats? Somnis. Més
m'estimo somiar en aquells junys d'abans...
Narcís Comadira 6.6.2020