(arafa...)
... La tossuderia de l'Estat fa que a
Catalunya no hi hagi ningú feliç, que a tots, independentistes i
unionistes, sobiranistes i constitucionalistes, ens pesi la vida
quotidiana a sobre com un pes mort que ens està esclafant. Que això ens
passi a nosaltres, els republicans, l'Estat no solament ho troba bé sinó
que ho desitja i fa els possibles perquè duri el pes i la opressió, i
hi posa tots els mitjans necessaris. Vol que ens cansem, vol que abaixem
el cap i tornem al silenci productiu. Que demanem perdó i paguem pel
que hem fet... Jo, si fos dels altres, és a
dir, espanyolista, unionista, constitucionalista, estaria ben enfadat
amb l'estat que defenso... No sé què pensa, l'Estat. Em temo que, obcecat en no sé què,
simplement no pensa...
Hi ha alguns catalans, catalanistes, republicans,
independentistes i sobiranistes (valga'ns Déu, quantes coses!) que
confien en les negociacions amb l'Estat, en el nou govern de Pedro
Sánchez... I volen fer-se valer. I potser aconseguir una engruneta
d'alguna cosa irrellevant que els farà molt feliços. No s'adonen que no
obtindran res més que misèries. No han après encara que amb l'estat
espanyol no hi ha res a fer, que, pel que fa a Catalunya, ja som molt
lluny de l'estat de les autonomies que algun partit sembla enyorar. Això
sí, ep, una autonomia com cal, ben lubricada pels diners que són
nostres...
Narcís Comadira