(arafa...)
... Ni el poble és l’encarnació d'una suposada perfecció adàmica ni els polítics són tots uns sapastres aprofitats... El poble, doncs, és un magma complex que no podem reduir a una imatge
de bondat ingènua rousseauniana. I el mateix passa amb la classe
política, dins la qual hi ha de tot, des del servidor públic vocacional
fins a l’arribista aprofitat... Esclar: el poder genera
dinàmiques viciades, emborratxa i en última instància corromp. El millor
antídot davant d’això són els mandats temporalment limitats... Ara bé, la culpabilització genèrica dels polítics
no fa sinó donar ales no al poble, sinó al populisme, que al capdavall
sempre acaba sent la llavor de nous autoritarismes cabdillistes... Fer la política de baix a dalt, construir grans consensos, incentivar la
participació, escoltar tothom, dialogar, pactar, tot això és tan feixuc
com necessari. I tampoc no és fàcil haver de decidir des de dalt amb
honestedat i responsabilitat... L’autoritarisme, el populisme o
el despotisme il·lustrat són més fàcils, segur. Però generen monstres.
Ignasi Aragay 12.7.2020