... fa temps que costa discernir on és la informació honesta i fiable. Una
manera fàcil de destriar el gra seriós de la palla informativa populista
és, en el cas dels mitjans escrits, tenir clar que res no és gratis. Si
tu no t’has de gratar la targeta Visa per llegir una notícia, vol dir
que algú paga la festa (des)informativa i està interessat en fer que hi
accedeixis. Com a mínim assabenta’t de qui t’està venent la moto. I
desconfia’n... D'una banda, és gairebé impossible aïllar-te en el propi món i, de
l'altra, la intel·ligència artificial ens dissenya un món a mida dels
nostres prejudicis, reduint a la mínima expressió el pensament i
l’autocrítica, ja de per si prou escassos... Aquest garbuix sense jerarquies ni garanties és el que ens va calant
minut a minut, dia a dia. És el mateix que passa amb la feina i la vida
privada, cada cop més barrejades. Tot governat des de fora. Algú tria
per nosaltres a partir d’un retrat robot de nosaltres. I això ens va
conformant. Es fa més necessari que mai aturar-se a pensar i organitzar-se... Ens deixem portar pel miratge de la comunicació sense adonar-nos que
estem empatxats de dades, fets i opinions indigeribles, mal cuinades, a
vegades vomitives. La indigestió informativa és sensacional. En diuen infoxicació. I és tan letal com el canvi climàtic i l'auge de la ultradreta.
De tot això també se'n ressent l’independentisme. Que tingueu una bona Diada.
Ignasi Aragay, 11.9.2022
