“Avui he tornat/ a la serra de Pàndols./ I a la cova he trobat/ les
sabates d'en Jaume./ Un forat a les soles/ i una pinta de bales,/ dins
d'un plat enfangat/ tres cascots de metralla./ Des de l'any trenta-vuit/
jo no havia tornat/ a la serra de Pàndols./ I a la cova han quedat/ les
sabates d'en Jaume”.
El poeta Josep Gual Lloberes i la cantant Teresa Rebull van viure la
Guerra Civil en primera persona, ell al front, ella a la rereguarda, i
la cançó que –a tempo de marcar el pas com la Marxa de Sacco i Vanzetti i d’himne com el Bella ciao– va sorgir del més endins de tots dos, Paisatge de l'Ebre,
va ser una crònica sentimental de la batalla decisiva que va començar a
les 0.15 del 25 de juliol de 1938 i no va acabar fins al 16 de
novembre, ara en commemorem els 85 anys. Manuel Vázquez Montalbán,
antòleg de la Nova Cançó quan amb prou feines tenia biografies, la
considerava la millor banda sonora d’aquella contraofensiva que era
l'última esperança d’aturar el feixisme i salvar la República i la
Catalunya autònoma...
Vaig escoltar el Paisatge de l'Ebre de Teresa Rebull en un
recital a la universitat, als primers setanta del segle passat, quan era
l'únic recinte on la podia cantar burlant la censura, ara que també
tornen els del llapis vermell de la intolerància. A YouTube es troba la
versió que va cantar a l'homenatge que li va organitzar l’abril de 2006
Òmnium Cultural.
