Una de les causes de la crisi de les democràcies prové de la manca de sobirania intel·lectual dels ciutadans que voten. L’acumulació d’informació, l’ús de retòriques enganyoses, la propaganda televisiva, fins i tot el rostre i l’envergadura dels candidats, i més elements, fan que molta gent voti una opció política sense gaire o cap coneixement de causa.
Un remei per a aquest mal resideix en l'educació de la
ciutadania: una tasca de la qual en aquests moments ja no podem esperar
grans resultats. L’altre remei és promoure entre els ciutadans un
sentiment sòlid, impertorbable, de desconfiança: en principi, el
millor que pot fer avui dia un subjecte de la res publica és malfiar-se,
a priori, del que li diguin els polítics, del color que siguin.
A Barcelona es va crear l'any 1700, en temps de Carles II, la dita
Acadèmia dels Desconfiats... Els
Desconfiats no
advocaven per l’escepticisme, sinó per una enorme cautela a
l'hora d'estudiar qualsevol temàtica (història, geografia, belles
lletres, ciències naturals, etc.) i un afany de saber amb un esperit obert i liberal molt envejable...
