divendres, 30 de maig del 2014

pd 104


AVUI, Diumenge / dilluns, 25 / 26 de desembre de 1988
EL RERAFONS DELS TORRONS DELS RICS I LES MOLLES DELS PAÏSOS POBRES
Luis de Sebastian Carazo

La solidaritat cap a les persones que viuen en la misèria no té fronteres ni identitat nacional. No és voluntària o gratuïta, és obligatòria perquè es basa en l'existència de llaços polítics, comercials i financers que van unir els països rics i els països pobres...
...

(Nota: tot l'article és una lliçó d'economia solidària i val la pena llegir-lo sencer, o sigui que l'adjunto aquí sota)
Espai per a fitxers adjunts

dijous, 29 de maig del 2014

pd 103

PRESÈNCIA, 19 d'octubre de 1997
LA BÈSTIA NEGRA DEL VATICÀ (Leonardo Boff)
Miriam Díez

..." el cristianisme romà té una immensa dificultat per acceptar l'alteritat... Roma exclou qui pensa diferent i els destrueix com a persones, impedint-los que segueixin reflexionant... el cristianisme  oficial, jeràrquic, incapaç de donar un missatge d'esperança, es convertirà en quelcom cada cop més folklòric i menor...
...
No és possible que Déu posi en el cap d'una persona el pensament i que un bisbe, que no és tant com Déu, li prohibeixi expressar-lo."

dimecres, 28 de maig del 2014

pd 102

EL PUNT? ... ?
I EN NOM DE QUÈ HA DE PARLAR?
Josep M. Lozano

...
Aquí encara perviu un residu pretesament il·lustrat segons el qual les formes religioses són una pervivència del passat que encara perdura (i, com se sol dir, fins i tot rebrota o retorna), però pervivència, al cap i a la fi. S'accepta la seva presència, però amb el to d'aquell que li perdona la vida. Com un residu amb el qual  cal conviure, que en això consisteix la civilització, en conviure. Però que, en el fons, se suporta més que no pas es tolera. Si se'm permet la comparança, de vegades hi ha envers la religió una actitud semblant a la que alguns tenen envers els catalans: hom els accepta perquè no queda més remei, però en el fons són una molèstia, puix que hi hauria menys problemes si no hi fossin.

dimarts, 27 de maig del 2014

pd 101

EL PERIÓDICO, dilluns, 12 de novembre de 1984
CRISTIANOS PARA LA IZQUIERDA
Luis de Sebastián

Ser d'esquerres no és primordialment ni exclusiva una qüestió del partit al que pertanys o del carnet que portes...és una manera d'estar-hi, d'existir...No només s'oposa al ser de dretes, l'opció pel poder del gran capital i el privilegis heretats; també s'oposa a ser de res, o de ningú, els nihilistes - o passotes -....
....
El cristianisme està sent de fet, en una època de cansament de l'esquerra política tradicional, una font viva d'entusiasme i creativitat per a projectes d'esquerres....Ofereix una raó definitiva per a la solidaritat amb els pobres, i els explotats, i la denúncia sistemàtica de la hipocresia dels poderosos: la doctrina i l'exemple de Jesucrist...
...
Quan en el món desenvolupat sembli que ja no hi ha motius per ser d'esquerres, els cristians tindran sempre raons per optar per  una existència d'esquerres, incansable, insubornable i quasi mística...

dilluns, 26 de maig del 2014

pd 100

TRIUNFO núm. 661 de 31 de maig de 1975
Granada: Con los sacerdotes obreros en sus horas de libertad "NOS MOLESTA LA SITUACION DE PRIVILEGIO"
Antonio Ramos Espejo

"..Nosotros queremos estar junto a nuestros compañeros obreros, en prisión con ellos, porque estamos en un mismo plano de igualdad. Todos somos trabajadores...
...
...Primer cal ser obrer, ser allà; després són els mateixos obrers els qui t'ensenyen...(Antonio Quitián)
...
...El capellà ha de guanyar-se la vida amb el seu treball; és així com tendim a configurar una església més social...(Angel Aguado)
...
...L'experiència de compartir la suor del treball amb els teus companys compensa enormement..." (José Godoy)

pd 9

Sí si no és pas un error, no sé perquè el número 9 o no el vaig fer, o no el vaig enviar o l'he perdut. O sigui que aprofitant que ja n'he fet cent envio aquest "extra".
Aprofito també per recordar que si no vols rebre més "papers" d'aquests només ho has de dir i t'esborraré de la llista,(però no de l'amistat).
Et recordo també que sempre pots consultar el bloc on els guardo tots: 
En aquest pd, i sense que serveixi de precedent, vull recomanar aquest llibret de només 90 pàgines que acabo de llegir:

LA RIQUESA D'UNS QUANTS BENEFICIA A TOTHOM?
Zygmunt Bauman
Entre altres moltes coses interessants en transcric dues o tres:
  • ...és una ràbia que expressa el desig desesperat dels qui no tenen recursos d'entrar al paradís consumista encara que només sigui durant un moment fugaç, i no pas la voluntat de qüestionar i desafiar el principi fonamental de la societat consumista, és a dir, l'axioma segons el qual perseguir la felicitat equival a comprar i que cal buscar la felicitat que ens espera als prestatges de les botigues.”
  • Ara tots som consumidors, consumidors abans de tot, consumidors de ple dret i deure...El grau en què ens dediquem a comprar i la facilitat amb què llencem un objecte de consum per substituir-lo per un de “nou i millor” són els indicadors principals que mesuren la nostra posició social i la nostra puntuació en la competició per aconseguir l'èxit a la vida....Des que naixem fins que morim, ens formen i ens instrueixen perquè tractem les botigues com si fossin farmàcies plenes de remeis que guareixen o mitiguen tots els mals i afliccions de la nostra vida...Gaudir plenament del consum significa gaudir plenament de la vida. Compro, doncs, existeixo.
  • No comprar és l'estigma discordant i exasperant d'una vida incompleta, un senyal que indica que s'és una nul·litat que no serveix per a res. No només un estigma d'absència de plaer, sinó també d'absència de dignitat humana. I encara més, d'absència de sentit de la vida...
  • Els supermercats són els temples de culte i destinacions de pelegrinatges rituals.
  • La interacció d'uns humans amb els altres s'ha empeltat d'aquest model de relació entre client-producte o usuari-servei...En termes generals, el món, havent caigut en una trampa com aquesta, no és un terreny propici per a la confiança, la solidaritat i la cooperació cordial entre les persones. Aquest món devalua i menysprea la confiança mútua i la lleialtat,l'ajuda mútua, la cooperació desinteressada i l'amistat per si mateixa.   

diumenge, 25 de maig del 2014

pd 99

EL PAIS, domingo 5 de julio de 1992
"EL CRISTIANO NO DEBE ENDIOSAR AL PAPA" Leonardo Boff, teólogo
Ricardo Soca, Rio de Janeiro

..."Els fidels van a l'església i no poden parlar, han d'escoltar al capellà, que pot dir les més grans burrades teològiques. I si es tracta de dones encara és pitjor la situació....
...
"Crec que el missatge religiós evoca la profunditat de les persones i que ha de partir de les demandes, de les recerques, de la desesperació humana, de l'alegria humana. I en això hi ha una referència a alguna cosa misteriosa, profunda, a la que anomenem Déu, o Buda, o Alà, o Visnú, no importa." 

dissabte, 24 de maig del 2014

pd 98

? ... ?
RIURE
José Antonio Pagola

...Sembla com si els cristians li tinguéssim por, al riure, com si el riure fos sempre signe de frivolitat i falta de responsabilitat davant els problemes.
Però hi ha un humor i un saber riure que és signe més aviat de maduresa i saviesa. És el riure del que sap riure perquè sap relativitzar el que és relatiu, sense dramatitzar innecessàriament els problemes...
...Un riure que distén, allibera i dóna forces per continuar caminant...
...el riure veritablement humà neix sempre d'un cor que sap comprendre i estimar.

divendres, 23 de maig del 2014

pd 97

Triunfo, 30/11/1974
HACE 140 AÑOS FUÉ SUPRIMIDA LA SANTA INQUISICION
José Luis Giménez Frontín

...la Inquisició no és tan sols una etapa de la història de l'Església, sinó el més important nexe d'unió entre els espanyols durant centenars d'anys...
...
...La implantació de la Inquisició a Castella (cap a 1500) fou acceptada, segons Llorente, "amb repugnància", però sense resistència armada des del moment en que era per als castellans una novetat fins llavors desconeguda. Els aragonesos i catalans, que van intuir el que se'ls hi venia a sobre perquè tenien memòria de la Inquisició "antiga", es resistiren amb les armes...
...
...El Sant Ofici suposa, i potser això sigui el més important, la progressiva identificació popular amb la ideologia de la intolerància...en un principi aconseguida pel terror i més tard potser voluntàriament, com a reacció instintiva de defensa...

dijous, 22 de maig del 2014

pd 96

Triunfo, 21 de juny de 1975
TOMAS MÜNTZER, EL "ESPARTACO" DE SU EPOCA
....?

" Omnia sint communia" (tot sigui comú per a tots): aquestes paraules es troben a l'acta de tortura de Thomas Müntzer del 16 de maig de 1525...Per ordre dels prínceps fou executat davant les portes de la ciutat de Mülhausen, el 27 de maig de 1525, per tal que no en quedés cap record d'ell. Acabava de complir els trenta anys...
...
Müntzer critica en la mateixa mesura l'abús de poder de les autoritats eclesiàstiques i seculars. No només va mobilitzar per tot arreu l'esperit, no només apel·là a la raó, sinó que començà també a organitzar l'acció i a unir en una gran flamarada les guspires que arreu espurnejaven...
...
" Omnia sint communia" (tot sigui comú per a tots); i això vol dir prendre-ho a aquells que en reclamen el dret exclusiu, els convents i els prínceps...
...
..."Tot home és lliure i posseeix els mateixos drets que qualsevol altre".

dimecres, 21 de maig del 2014

pd 95

LA VANGUARDIA, dissabte, 23 abril 1994
"EM RESULTA DIFÍCIL A L'EUROPA ACTUAL SER CRISTIÀ I D'ESQUERRES" Wim Wenders, director de cinema.
Diego Muñoz

" - Per a algú que ha estat políticament a l'esquerra des de que he estat capaç de pensar, i que en el seu cor sent com a propis els valors religiosos cristians, el paisatge de l'Europa actual em fa sentir molt miserable. Tant les esquerres com les democràcies cristianes han estat voltades  de tot tipus de corrupció i, per això mateix, em resulta difícil, i fins i tot miserable, mantenir la meva consciència d'esquerres i religiosa. Però estic disposat a fer-ho."

dimarts, 20 de maig del 2014

pd 94

EL MÓN / 289    5/11/87
L'ESQUERRA I LA FE RELIGIOSA
J. A. González Casanova

...Qui es recorda de l'acció dels cristians contra la dictadura; dels capellans, dels monjos, de les parròquies-refugi, dels catòlics marxistes i de l'Alfonso Comín?...Em refereixo a la conservació o memòria, a l'actualitat viva i eficient, del que va representar l'acció dels cristians en la societat política i en el debat intel·lectual, fa molts pocs anys, com a expressió de la força renovadora - fins i tot revolucionària - de la fe religiosa...
...
....els antics cristians progressistes romen perplexos davant la nova situació d'una esquerra indecisa i a la recerca cega d'una identitat malmesa.
...
...què aportem els cristians a la lluita de classes? La manca d'odi personal i l'exigència de portar-la fins al final; és a dir, la preservació dels drets de la persona humana... i la tensió psíquica i intel·lectual necessària per tal de no aturar la revolució o empantanegar-la en benefici d'una nova classe...
...
...defensar la humanitat lluitant alhora contra el nihilisme de la postmodernitat i de l'absència d'utopia...
...
...Malgrat sigui cert que les circumstàncies han canviat, també ho és que les causes de l'explotació, l'alienació i la dominació de molts homes i de moltes dones continuen sent les mateixes...
...
La fe religiosa té un contingut vivencial que és, per essència, motor de canvis i força imaginativa que troba respostes justes i humanes - tot i que, sovint, són inoportunes i incòmodes - a les injustícies i inhumanitats concretes de cada dia. Si la fe religiosa es viu, implica una militància decisiva en l'esquerra que aquesta no hauria de menysprear. Com fa ara trenta anys, els cristians de casa nostra haurien de tornar a empènyer-la si no han perdut, ells també, la fe.

dilluns, 19 de maig del 2014

pd 93


INTERVIU ... (?)
LOS DIOSES NACEN EL MISMO DIA
Rafael Lafuente

...La data del naixement de Jesús no s'ha sabut mai. Es creu que devia ser cap al sisè any abans de la nostra era. L'elecció del 25 de desembre com a dia de la Nativitat de Crist, fou hàbilment decretada per l'Emperador Constantí, per fer-lo coincidir amb la festa pagana de la nativitat de Mithra...
...
...Els anglesos, com les abelles, els pingüins o qualsevol altre espècie raonablement organitzada, no tenen cap Constitució escrita. Supleixen aquesta carència amb un molt ben articulat repertori de costums i usos, cosa que els comporta, entre altres avantatges, que la seva Constitució, com que no existeix, mai se'ls queda passada de moda...

diumenge, 18 de maig del 2014

pd 92

EL PUNT/ ...1993
NADAL NO ES PAS AVUI
Emili Casademont i Comas

De l'existència real de Jesús a la Terra, avui ningú no en dubta...
...la naixença de Jesús no s'esdevingué pas ara fa 1993 anys, sinó un xic abans, raó per la qual és molt possible que, en l'actualitat, ens trobem en el 1997 de l'era Cristiana. O, potser, en el 2010 o 2020, tal com opinen alguns...
...Jesús no nasqué pas un 25 de desembre, cosa que, al meu entendre, és del tot lògica...
...passem a la qüestió del lloc on arribà al món el Messies. Els investigadors asseguren que Jesús no ho feu pas a Betlem...sinó a Natzaret...
..."la coincidència del Nadal amb la data exacta del naixement de Jesús és un factor molt secundari, l'important és la celebració del misteri: el regal que Déu fa del seu Fill a la humanitat..." (Jaume Camprodon).

dissabte, 17 de maig del 2014

pd 91


AVUI ? .. 1997 ?
LA RELIGIÓ A LA TV CATALANA
Jaume Lorés

...”Signes del temps” no és un programa religiós sinó eclesiàstic...a cristians o no cristians que tenen problemes de fe i que els interessa sentir una paraula alliberadora sobre Jesús, aquest programa no els ajuda, els posa neguitosos, tanquen la caixa tonta.
L'abisme que hi ha entre el món eclesiàstic oficial i la gent normal és immens...
...Mentrestant, la Conferència Episcopal defensa la Cadena COPE, encara que sigui reaccionària, mentidera i anticatalana, perquè li dona diners. Enmig d'aquest batibull...el pobre cristià es pot tornar agnòstic i es queda sense la paraula de Déu que l'ha de fer lliure...
...No tot són nafres a l'Església de Déu. Però es tracta d'herois i heroïnes anònims que contrasten amb el triomfalisme habitual. Tota mena d'immigrants procedents d'Àfrica reben atencions d'aquests petits herois anònims cristians que, sense intentar convertir-los, els acullen amb amistat...
...El futur és una incògnita. Però cada dia s'estén més la certesa que Déu estima tots els homes, sense diferència de races i religions ...

divendres, 16 de maig del 2014

pd 90


EL PUNT o PRESÈNCIA ? ... 1997?
ESCOLA O TELEVISIÓ?
Sebastià Benet

...El conflicte sorgeix quan els models de vida que es presenten a l'escola com a bons són qüestionats en els programes de televisió. L'infant es trobarà llavors que a l'escola que li exigeix un esforç li ensenyaran que cal estimar, que s'ha de rebutjar la violència, que s'ha de ser just, que cal practicar el civisme, mentre que a casa, en un ambient més distés i acollidor, la televisió li presenta majoritàriament uns models de vida basats en la violència, la injustícia...i l'atrauran cap a un món d'intranscendència i de frivolitat en el qual allò més important és assolir el màxim benestar possible al preu que sigui...
...la conseqüència més probable serà la inhibició. I això no és casual...
...l'objectiu del poder, de tots els poders, és aconseguir que els súbdits romanguem tranquils a casa per tal de governar sense interferències. Els que pensen són un perill que cal eliminar o, almenys, controlar...

dijous, 15 de maig del 2014

pd 89


EL PUNT / Dijous, 18 de setembre de 1997
ELS FUNERALS DE LA POBRESA
Jaume Reixach

...Amb l'Evangeli a la mà, l'única manera possible d'estimar Déu és estimar el proïsme. Amb altres paraules: sempre que estimem el proïsme estem estimant Déu...
...Què necessita la pobresa per a ser eradicada: caritat o justícia? Heus aquí un fals dilema...si la caritat és autèntica, ha de començar per exigir justícia...
...hi ha persones que desconfien de la caritat perquè poques vegades és autèntica. Abunda més la beateria que la caritat...la primera dona diners i llestos. La segona es lliura a si mateixa...

dimecres, 14 de maig del 2014

pd 88


EL PUNT / .....1999?
PARÀBOLA VIRTUAL DE FINAL DEL MIL·LENNI
Sebastià Benet

A l'Apocalipsi,  últim llibre de la Bíblia, Déu és qui decideix extingir el món amb un gran espectacle de llamps i trons. Més endavant es va pensar que no calia cap intervenció divina i que el món s'acabaria per causes naturals: huracans devastadors i trombes marines cobrint tota la terra. Però la societat secular ha fet un pas més i ha decidit projectar ella mateixa el final del nostre petit planeta, com a darrera gran obra del geni humà...
...(segueix un relat apocalíptic de les desgràcies del nostre món)
....Òbviament totes aquestes mesures del gran projecte fi del món són estrictament confidencials, i no ha estat ni tan sols necessari concretar-les. N'hi ha hagut prou de deixar lliure el Mercat.

dimarts, 13 de maig del 2014

pd 87


EL PUNT/Dilluns, 16 de febrer de 1998
EL FOC DEL BISBE CAMPRODON
Antoni Puigverd

...Camprodon era un bisbe d'aire franciscà, partidari d'abandonar el Palau episcopal, ... i decidit a viure sense luxes, en un pis corrent...
...ha estat un bisbe discret, un bisbe que, en temps de desconcert per a l'església, s'ha dedicat a predicar a l'interior de la seva diòcesi un missatge d'espiritualitat, d'intimitat cristiana...
...m'ha semblat, sobretot, d'inspiració verdagueriana...té l'ànima ingènua i delicada com Mossèn Cinto. Ingènua no en el sentit corrent, sinó en l'etimològic: nascut lliure, és a dir: sense lligams...

dilluns, 12 de maig del 2014

pd 86


PRESÈNCIA ... 1997 ?
MENYS PERDÓ I MÉS CONVERSIÓ
Pere Madrenys


...està bé que l'Església demani perdó pels errors comesos en segles passats, però ha d'acompanyar-ho d'una autèntica conversió que es noti ara i avui....En cas contrari, la seva petició de perdó semblarà més aviat una burla i un escarni...

dissabte, 10 de maig del 2014

pd 85


PRESÈNCIA (?) 29 de març de 1998
EL FOC I LA PARAULA
Joan Ventura

....
I parlant de la mà de Déu, m'ha esgarrifat la informació que arriba de la Gran Bretanya, segons la qual els responsables de setze catedrals angleses -quinze d'anglicanes i una de catòlica, a més de la mesquita de Londres- inverteixen els diners de les almoines en empreses dedicades a la indústria de l'armament.... Steve Jenkins, el portaveu del Sínode General, afirma amb un fariseisme insòlit: "Un error que la gent fa és assumir que nosaltres, com a Església, hem d'estar oposats a la indústria de l'armament. Hi ha una teologia sobre la guerra justa. No hi ha res a la Bíblia que ens impedeixi defensar-nos"....

pd 84


PRESÈNCIA / 16 de març de 1997
TERRA DE SOLIDARIS
Pere Casaldàliga

....l'antic i el nom nou de la pau continua essent, abans que res, la justícia.
....
La veritable solidaritat, especialment quan es tracta dels exclosos, ha de ser abans que res la proclamació, la reivindicació, la implementació de la justícia...la solidaritat ha de ser exigent, justiciera, estructural...
...Serà sobretot entre els exclosos mateix com es construirà la solidaritat eficaç, sense paternalismes, sense "carititivismes" sense noves dependències...que és la intersolidaritat, d'igual a igual...
...Solament essent intersolidaris podrem ser nosaltres mateixos i ser fraterns i ...podrem també ajudar al deshumanitzat Primer Món a ser altre cop humà i lliure de la buidor i de la voracitat capitalista.

divendres, 9 de maig del 2014

pd 83

EL PUNT / Dilluns, 14 d'abril de 1997

LES COMUNIONS: UN "MAL ROTLLO"
Marc Aguilar

...Les comunions semblen cada vegada més un concurs de bellesa. Hi ha el mateix esperit de competició. L'única diferència és que, en comptes de noies en biquini, hi desfilen petits monstres vestits de Vito Corleone i d'emperadriu Sissí. Haver de dir missa en aquestes condicions ha de ser molt empipat.

...(i un titular com a exemple)
EL PUNT / 7 de maig de 1987
ELS RESTAURANTS DE BANYOLES ES QUEIXEN AL BISBE PERQUÈ PERDEN ELS ÀPATS DE COMUNIÓ.
Carme Coll 

dijous, 8 de maig del 2014

pd 82


EL PUNT / Dijous, 30 de desembre de 1993
ESGLÉSIA I TERCER MIL·LENNI
Jaume Reixach

Serà capaç l'Església d'alimentar espiritualment i moral els homes i dones del tercer mil·lenni?...
...Com s'hi prepara l'Església?
Tancant portes i finestres, pel que sembla. Tancant aquelles portes i finestres que el Vaticà II va obrir de bat a bat. Aquesta és la sensació que té l'home del carrer...
...Què se n'ha fet del Concili Vaticà II? Tots els manuals de teologia el citen i no hi ha escrit doctrinal que no hi faci referència, però la seva dinàmica s'ha perdut. Bona part de les grans il·lusions que va desvetllar s'han esvaït pel camí. En el cor de molts creients, que varen viure il·lusionats aquell esdeveniment, hi resta un pòsit agredolç, barreja de nostàlgia i desencís...
...reapareixen - un rera l'altre - els vells tics de sempre.
Els vells tics de sempre, que no hi ha manera d'eradicar, són la tendència cap a posicions fonamentalistes, una pietat carrinclona, una moral temorenca i un deixar de banda les qüestions que comporten risc. La fe, entesa així, deixa automàticament de ser una aventura i, per tant, es desaparella de la vida. No cerca camins sinó hostals. És el creure per seure, el creure per estar tranquil. Ja hi ha qui pensa i decideix per nosaltres...
...Que entenc per replegament? Bàsicament tres coses: exercir l'autoritat sense debat, no voler airejar els problemes ... i el dirigisme encobert (que et diguin a cada punt i moment què cal fer, per anar "segur")...
...De què hauria de tenir por, l'Església? De res, diria jo. No debades la frase més repetida als evangelis és precisament "No tingueu por"...

dimecres, 7 de maig del 2014

pd 81


PRESÈNCIA, 18 de gener de 1998
"PER QUÈ JO PUC MENJAR..."
Rosa Maria Piquer

..." Què pensar d'una església on no hi veiem els pobres, els captaires, els qui no tenen el vestit adequat...? No hauríem de sentir-nos a disgust en una religió que dóna una bona consciència als qui són privilegiats i que confisquen, sense voler-ho, els recursos que pertanyen als altres? Com no haig de qüestionar-me  ja, que no pot haver-hi un Déu únic si hi ha dues humanitats: una humanitat que mana i una altra que obeeix, una humanitat que posseeix i una altra que no té res, una humanitat que menja i una altra que no pot fer-ho, una humanitat que té aixopluc i una altra que està exposada a tots els riscos?" (Maurice Zundel, teòleg suís)

...Vivim la fe com un tranquil·litzant? Què aportem nosaltres que sigui resposta de Vida per a tots? ...(Veient com vivim nosaltres)... poden comprendre persones alienes a la fe cristiana que Déu estima la humanitat sencera amb un amor immens, sense exceptuar ni marginar ningú?

dimarts, 6 de maig del 2014

pd 80


FULL PARROQUIAL .... + 1981?
CRISTIÀ SOCIALISTA - Alfons Carles Comín
Joaquim Brustenga

..."La fe es manifesta en l'amor i la major expressió de l'amor  en el segle XX és la política...La fe s'ha d'expressar en la història com a tasca col·lectiva, com a lluita per la justícia."

dilluns, 5 de maig del 2014

pd 79


EL PERIÒDICO, .....1997?
CADA TRES DIES
Joan Barril

Els antics partits de classe estan més preocupats defensant els seus dirigents que els seus votants. Mentrestant, cada tres dies mor un treballador pel simple fet de treballar...

...Però d'aquests morts...no en parla ningú. I d'aquest silenci se'n desprenen tres conclusions possibles. La primera: treballar no només cansa, com deia Pavese, sinó que a més mata. La segona: els accidents laborals sempre tenen un culpable a mà que no és ningú més que l'empresari, i dir això sembla que fa força mal. I la tercera: que les coses que fan referència al món del treball han deixat de ser importants. Actualment ja no es parla de la classe obrera perquè no està de moda un món dividit en diferents classes. Però digueu-me qui són els morts i us diré si la classe obrera continua existint o només és un invent literalment biodegradable...

diumenge, 4 de maig del 2014

pd 78


Nota: avui ajunto dos "papers" que parlen de la destitució del bisbe Gaillot.

EL PUNT / Diumenge, 22 de gener de 1995
GAILLOT: LA BRASA CREMA
Jaume Reixach

? ...1995
JACQUES GAILLOT, UN BISBE AMB OLOR DE SOFRE
Joan-Lluís Lluís

...el bisbe d'Èvreux (Normandia),...acusat de no respectar els dogmes, ha estat suspès del seu càrrec...i destinat a un bisbat desaparegut d'Àfrica...

....Jacques Gaillot no és un excèntric. És un bisbe de 59 anys que s'ha anat afermant en la seva opció preferencial a favor dels més pobres i els més marginats. Se'l pot trobar encapçalant una manifestació a favor dels immigrants sense feina o celebrant missa a la presó... o participant en l'expropiació "salvatge" de pisos buits per allotjar-hi famílies sense domicili...
....fa uns quants anys va treure el cap pels aparadors de les llibreries amb un llibre el títol del qual ja era tota una declaració de principis: "Una Església que no serveix, no serveix per a res".

divendres, 2 de maig del 2014

pd 77


EL PUNT / Diumenge, 28 d'agost de 1994
L'ESGLÉSIA I ELS DÒNUTS
Míriam Díez

....Una missa no és una funció, malgrat la teatralitat que la caracteritza tants cops. És una celebració. I una celebració és una festa...Quan es recorda el caràcter festiu de l'Eucaristia, sembla que es diguin bestieses, coses fora de to, blasfèmies. I la blasfèmia més gran de totes potser és aquesta: no saber trobar l'esperit alegre i joiós que comporta l'Eucaristia i convertir-la en canvi en una obligació, en un acte a complir...
...La comunió o és anar a combregar i prou. Comunió és en definitiva unió, participar d'allò que és comú...
...s'aprendria a posar en pràctica l'Evangeli. Perquè aquest no és un llibre més de la lleixa ni una relíquia de sagristia, sinó que és - hauria de ser - el nucli de tota vida cristiana.

pd 76


GENTES num. 39 - 8 de mayo de 1977
1 DE MAYO (bis)
Alberto Iniesta, obispo de Madrid

... encara sabent que "aquest Jesús" va ser aquí, ¿qui era? ¿Tots i ningú? ¿Per on anava, amb la seva bossa de treball a la mà, amb la seva cara normal, amb el seu vestit vulgar, amb el seu cor de germà de tots? En qualsevol cas, la visita d' "aquest Jesús" no ha estat inútil, perquè un cop més m'ha ajudat a veure'l en qualsevol persona que camina al meu costat. I a interrogar-me un altre cop sobre aquest diví caprici de que avui i aquí Déu encarnat, havent d'escollir una forma concreta d'expressar-nos el seu ideal humà, passaria sobre els barris i les classes poderoses i vindria - ve - a viure amb la classe obrera com un treballador més. ¿Demagògia?  Demagògies de Déu!

pd 75


GENTES num. 39 - 8 de mayo de 1977
1 DE MAYO
Alberto Iniesta, obispo de Madrid

(Figura que es troba Jesús al Metro)
...I no vull mal a ningú. Perquè cal ajudar a tothom, però a cadascú  a la seva manera. Les riqueses són dolentes, i ser ric és dolent, és com una malaltia. Llavors, també el ric es beneficiaria si hi hagués una societat sense classes...
...Els homes hem de compartir no només els "quartos", sinó la vida sencera, el cor, l'alegria, l'amistat, l'ajudar-nos i estimar-nos sempre, passi el que passi...
...Déu vol salvar a tothom, als rics i als pobres, però des dels pobres.
- Déu vol la misèria?
- No, la pobresa: el treball honrat, el viure amb la suor del teu front, el saber el que val la "pela" que es gasta, el no fer milions, que encega el cor, que encega, t'ho dic jo...