dijous, 18 de març del 2021

pd 2110 La vida breu

 (arafa...)

L'estat del benestar, juntament amb una sanitat pública molt competent, han acostumat les poblacions dels països desenvolupats a considerar que viurem tant com els grans patriarques de l'Antic Testament -cap no arriba als mil anys, però s'hi acosten- i que la mort és una cosa que només agafa la gent que no té memòria ni del passat ni del futur. Mentrestant, tots nosaltres, els supervivents, perseverem en la idea, desmemoriada, que la mort no existeix. Però la vida és sempre breu... la vida és efímera i la mort segura. ... “¿Per què ens queixem de la Natura? S’ha comportat benignament: la vida, si saps emprar-la bé, és llarga. Però l’un és dominat per una avarícia insaciable, l'altre està aqueferat constantment en treballs inútils; l’un és donat al vi, l'altre llangueix en l’oci...  viviu com si haguéssiu de viure sempre, que no us acut mai el pensament de la vostra caducitat [...] Perdeu el temps com si fos cosa sobreïxent i abundosa [...] Temeu com a mortals, però desitgeu com a immortals totes les coses..." ( Sèneca, De la brevetat de la vida)

Jordi Llovet 21.3.2020