(arafa...)
... Manar vol dir pensar en el conjunt i, per tant, perjudicar algú, fer-se
antipàtic a una part. No es pot fer sempre content a tothom. A Madrid fa
segles que manen sense manies i que van decidir que als catalans, així
en general, se'ns podia perjudicar. En benefici del bé comú, esclar,
concebut com a solidaritat interterritorial. Així es fa més digerible... I els catalans? A vegades fa la sensació que, perquè no se’ns digui que
perjudiquem a ningú, ens perjudiquem a nosaltres mateixos. És una
manera de no manar. Manar és prendre decisions incòmodes, sovint és
triar el mal menor. És fer i decidir coses que no agradaran a una part
important de gent, inclosa la teva gent. Ho veiem cada dia. Manar per
agradar, per fer-se estimar, per ser admirat, t’acaba apropant
indefectiblement al populisme. I al desastre...
Ignasi Aragay 10.5.2020