dilluns, 22 de febrer del 2021

pd 2088 Si vols llibertat...

 (arafa...)

... Ara que corren vents d’intolerància, aquest binomi de llibertat i amor és més important que mai: hem de donar llibertat a tothom per viure i estimar a la seva manera i hem de tenir empatia (entesa com la mínima dosi d’estimació) cap als altres, per molt diferents que siguin en aparença. Perquè el fons humà és el mateix. Més enllà de religions, ideologies, llengües o nacionalitats, només hi ha una gran família humana. Tots tenim dret a una existència digna, tots som germans. Tots cerquem la felicitat...
Això, que sona tan senzill, ho oblidem fàcilment. Ens enganyem. Construïm discursos per limitar la llibertat dels altres i inhibir l’empatia cap als altres. Per exemple amb la immigració. Tant se val que en més o menys mesura tots siguem fills de la immigració, fruit de barreges viatgeres. Ara no toca, diem. Són massa gent i massa diferents. Els intolerants són ells. Estem en crisi. Les coses s'han de fer amb un cert ordre. Primer els de casa. Ens arruïnarem tots. Les lleis s'han de complir. No s'adapten. Tanta barreja no funciona. Cauen fàcilment en la delinqüència. Porten malalties. Que vinguin en avió. Ajudem-los al seu país... I així, amb una suma inconnexa de raons, excuses, pessimismes, solucions màgiques i pors, moltes pors, ha anat calant arreu el rebuig als refugiats i als immigrants, que sense quasi ni adonar-nos-en veiem amb naturalitat com a ciutadans de segona, sense papers i, per tant, sense llibertat. Estimar-los? Ni ens passa pel cap. A tot estirar ens fan llàstima o ens avergonyeixen. Però ja se sap, el món és molt injust, oi? De manera que els foragitem de la legalitat i, tot seguit, els atribuïm totes les il·legalitats hagudes i per haver. Els convertim en problema. És tan fàcil crear-te un enemic! I és tan còmode que l’enemic sigui el més dèbil i el més estrany!...
Ignasi Aragay 9/6/2019