illuns 22 de desembre de 2014
LES QUINZE MALALTIES MÉS HABITUALS DE LA CÚRIA (però, dic jo, aplicables a tothom) 12
Francesc, bisbe de Roma
Francesc, bisbe de Roma
12. La malaltia del rostre de funeral. Parla de les persones sorrudes i eixorques que es pensen que per a ser serioses s’han de pintar la cara de malenconia, de severitat i tractar els altres, sobretot aquells que consideren inferiors, amb rigidesa, duresa i arrogància. En realitat, la severitat teatral i el pessimisme estèril sovint són símptomes de por i d’inseguretat d’ells mateixos. L’apòstol s’ha d’esforçar per a ser una persona cortès, serena, entusiasta i alegre que transmet joia onsevulla que es trobi. Un cor ple de Déu i un cor feliç que irradia i contagia joia a tots aquells que es troben al seu voltant: es veu de seguida! No perdem, doncs, aquell esperit joiós, ple d’humor, i àdhuc auto-irònic, que ens fa persones amables, fins i tot en les situacions difícils. Com en fa, de bé, una bona dosi de sa humor! Ens farà molt de bé recitar la pregària de sant Tomàs Moro [1]: jo la reso tot els dies, m’ajuda!.
*1 Doneu-me, Senyor, una bona digestió, i, així ho espero, alguna cosa per digerir. Doneu-me la salut del cos i bon humor per conservar-la. Doneu-me una ànima sana, Senyor, que tingui sempre davant dels ulls allò que és pur i que és bo, perquè no s'escandalitzi enfront del pecat, ans trobi la forma de remeiar-lo. Doneu-me una ànima, Senyor, que no conegui l'avorriment, ni el remugueig, ni el ploricó, ni la queixa. I no em deixeu prendre gaire seriosament aquesta cosa que es fica pertot i que anomenem el JO. Doneu-me, Senyor, el sentit de l'humor: feu-me capaç de riure d'un acudit perquè sàpiga treure un xic d'alegria de la vida i la pugui compartir amb els que m'envolten. Amén.
