El feminisme ha significat l’inici d’un tractament just envers les
dones, en tots els sentits, però l’ultrafeminisme està portant, almenys
pel que fa a la cultura, alguns inconvenients. Un exemple és la manera com ha estat tergiversada, en la seva posada en escena, una òpera com Les noces de Fígaro, de Mozart... les originals de Da Ponte i Mozart, escenifiquen el fracàs del dret de cuixa i un esbós de l’emancipació femenina. Ja n'hi hauria prou, doncs, representant-la tal com es va idear... En altres casos, el problema és més complex. Agafeu Hamlet, de Shakespeare, i rellegiu amb calma l'escena primera de l'acte tercer, just després del famós monòleg...
Com aquest, es trobaran centenars, milers d’exemples de la manera com
els homes han parlat de les dones, tant a la literatura com a la vida
de debò, al llarg dels segles. Llavors, ¿què hem de fer? ¿Haurem de
suprimir dels llibres i de les obres dramàtiques i líriques tota
consideració negativa o tot menyspreu del gènere femení? Millor
que no. Però per poder encaixar aquestes maledicències, tant si som
homes com dones, haurem de reblar l’estudi d’una assignatura que, tal
com anem, podria desaparèixer: la història. Més concretament, la
història dels costums. Al capdavall, l’estudi dels costums antics ens
ajudarà a reflexionar, quan és el cas, sobre la seva inconsistència
segons l'opinió comuna dels nostres dies.
Jordi Llovet, 22.4.2023
