(arafamésdunany)
Ara el nostre país és ple de dubtes i quimeres, ara se’ns enduen
polsegueres de mal humor. Ara sembla que tot es fa vil. La política, si
és que en queda, si és que no estem assistint a un desesperat intent de
supervivència partidista, la veiem com una cosa vil. Baralles
interminables per la cirereta rància d’un pastís inexistent...Que lluny que queda aquell primer d’octubre quan érem tots una sola
cosa, quan la gent es convertia en poble, quan els joves ajudaven els
vells, quan a l’horitzó s’obria una escretlla de rosada i autèntica
felicitat compartida. Que lluny! Després, tot han estat disbarats,
errors i baralles. Quin poc sentit de poble!...
Narcís Comadira
